ONG que fan el món

Periodista
28/07/2011
Ara que els més afortunats potser passarem alguna nit de vacances en hotels o apartaments, crida l'atenció el projecte de recuperació de sabons que coordina l'ONG americana Clean the World. Impulsada per un parell d'emprenedors socials, aquesta organització s'ocupa de recollir els sobrants de sabonets, gels de dutxa i xampús que tots hem deixat a les dutxes dels hotels, això si no ens emportem l'ampolleta sense encetar com a souvenir. Després de processar-lo i desinfectar-lo, el sabó reciclat produït es porta a països amb greus problemes sanitaris per promoure la neteja de mans, afavorir hàbits i reduir la mortaldat per malalties relacionades amb el contagi i la higiene. 

Hi ha moltes ONG al món. Només a Catalunya, canalsolidario.org en té registrades 1.351, aproximadament 1 per cada 5500 habitants, i el 22% de les registrades en tot l'Estat Espanyol en aquesta base de dades online. El sistema pangea.org en té 736 en la seva base de dades, 128 d'elles dedicades a ecologia i medi ambient. La Coordinadora de ONG para el Desarrollo en España en té 92 d'associades. La Federació catalana d'ONG per al Desenvolupament en té 85 de federades. Però aquests nombres són únicament els que es fan visibles a través de les xarxes. N'hi ha moltes més i caldria anar al registre oficial per tenir la xifra exacta.

OneWorld.net ofereix algunes dades impactants sobre ONG en operació en determinades regions. L'Índia encapçala el rànquing amb 3,3 milions d'ONG l'any 2009, una per cada 400 habitants que és un rati molt superior al d'escoles o centres de salut disponibles. Continuant amb les dades que hom pot trobar a les xarxes, SustainAbility.com estima que hi ha unes 40.000 ONG que operen a nivell internacional i presenta el sector de les ONG com la vuitena economia més gran en el món, amb un valor que volta el bilió de dòlars l'any i dóna feina a gairebé 19 milions de treballadors, això sense comptar els voluntaris.

Cal pensar que tota aquesta activitat no lucrativa dóna cobertura a la pràctica totalitat dels temes socials més urgents. I certament és així quan podem trobar projectes com el de Clean the World als Estats Units. Però també en trobem de similars ben a prop de casa nostra. Sense anar més lluny, l'associació Andròmines a través del seu programa Roba Amiga s'ocupa de la recuperació del residu tèxtil per a la seva posterior comercialització mitjançant l'inserció sociolaboral de col·lectius en risc d'exclusió social, segons expliquen ells mateixos a la seva pàgina web. A Extremadura, l'ONG de comerç just La Casa del Sol ha ideat un projecte de càtering basat en el comerç just i en la utilització de productes naturals de la regió procedents de l'agricultura ecològica.

I així, podríem buscar i trobar amb relativa facilitat un munt de projectes, idees i realitats del món associatiu i no lucratiu que contribueixen a millorar el dia a dia i construeixen un model potent de desenvolupament com resultat de la suma de petits esforços. És cert que bona part d'aquests projectes són molt locals. També se'n podria avaluar l'eficiència i costos i comprovar si, com alguns autors defensen, acaben sent més cars que la provisió del mateix servei per part d'un ens de titularitat pública. Aquest debat fa temps que és obert, com ho és el debat sobre la proliferació d'ONG i ING (Individus No Governamentals) al tercer món que poden arribar a distorsionar el creixement enlloc d'afavorir-lo. Però, deixant aquests debats de banda per un moment, podríem convenir que projectes com els de Clean the World, Andròmines o Casa del Sol semblen clarament orientats a treure el millor d'una situació de la que ningú altre (tampoc els ens públics) s'hauria ocupat. Ni per prioritària, ni per la seva gravetat social, ni pels seus rendiments en altres aspectes. Doncs benvingudes les iniciatives que saben obtenir molt de tant poca cosa.

Periodista

Relacionats

Article

Segona edició del concurs per a un nou ús a les armilles de l'illa de Lesbos

Butlletí