El soroll d’origen humà redueix les poblacions de posidònia

16/06/2021 - 09:15

La investigació, publicada a la revista ‘Nature Communications Biology’, constata que les praderies mostren lesions greus i permanents als òrgans sensorials després d’haver estat exposades a soroll antropogènic.

Un estudi del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC mostra que el soroll d’origen humà pot contribuir a reduir les poblacions de posidònia. La investigació, publicada a la revista ‘Nature Communications Biology’, constata que les praderies mostren lesions greus i permanents als òrgans sensorials després d’haver estat exposades a soroll antropogènic. Els autors de la recerca celebren haver demostrat que els cefalòpodes, anemones i meduses, encara que no tenen receptors auditius, també es veuen afectats pels sons artificials. Alhora, alerten que els danys agreugen l’actual fragilitat de la posidònia, ja malmesa per l’ús massiu d’ancoratges de les embarcacions d’esbarjo, que arrenquen d’arrel les praderies.L’estudi ‘Seagrass Posidonia is impaired by human-generated noise’, que es publica aquest dimarts, se centra en l’impacte dels sorolls d’origen humà en els organismes sèssils, com les plantes o els esculls de corall. Des del LAB-UPC lamenten que fins ara cap estudi havia abordat aquesta qüestió.

Els investigadors recorden que les praderies marines es consideren un equivalent dels boscos primaris pel que fa a les seves funcions ecològiques, ja que són plantes que desenvolupen ecosistemes vitals. En aquest sentit, assenyalen que tenen un efecte significatiu tant en la biodiversitat com per minimitzar les forces hidrodinàmiques, influir en els invertebrats i peixos, i promoure el creixement de microbiomes i bacteris. Al mateix temps, els autors remarquen que les praderies marines presenten grans de midó en les seves arrels que funcionen com els estatocists dels invertebrats, uns òrgans responsables de detectar la gravetat i processar la vibració del so. A més, les seves tiges horitzontals, que actuen com a òrgans d’emmagatzematge, contenen una quantitat considerable de grans de midó, garantia de l’abastament energètic de les plantes.

La investigadora sènior del LAB de la UPC i responsable de l’equip de recerca, Marta Solé, destaca els canvis morfològics i ultraestructurals en les praderies marines després d’haver estat exposades a sons en un ambient controlat. La investigació conclou que els sons de baixa freqüència produeixen alteracions en la posidònia oceànica mentre també es veuen afectats els processos nutricionals de la planta. A més, s’ha observat una degradació en fongs específics de les arrels de posidònia oceànica. Per aquests motius, des del LAB subratllen la necessitat de quantificar l’impacte de l’augment de la contaminació acústica de l’oceà en la reducció de les poblacions de praderies marines i la pèrdua de biodiversitat en el futur.


 

Etiquetes: 

Relacionats

Notícia

El projecte permetrà extreure conclusions sobre l'activitat de la zona, que es recolliran en un informe. Aquest document servirà, per una banda, per establir patrons de comportaments dels cetacis segons els elements nàutics del LIC.

Notícia

L’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, considera que el posicionament de la Comissió Europa deixa clar que la UE “no permetrà de cap manera una ampliació de la tercera pista de l’aeroport” en detriment els espais naturals” i que, per tant, no es poden seguir ampliant grans infraestructures, sinó que cal “preservar més i millor” l’equilibri territorial.

Notícia

L'Ajuntament de Terrassa ha aprovat el Mapa Estratègic de Soroll (MES). El MES és una eina de gestió ambiental que avalua l'exposició que té la població al soroll i visualitza els nivells sonors existents, sent la principal base per elaborar, posteriorment, plans de reducció del soroll i plans d'acció per millorar i recuperar la qualitat acústica. 

Butlletí