Cancún: ressuscita l'esperança?

Sostenible.cat

13/12/2010

Dues setmanes de negociacions entre representats de 194 estats han deixat enrere la sensació de fracàs amb què va acabar la reunió de Copenhaguen de l'any passat, i sembla que s'enceta ara una nova etapa de cooperació internacional. La cimera climàtica de Cancún - la 16a conferència de les parts de la convenció marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic - ha aconseguit tancar-se amb un acord de mínims, amb l'objecció de Bolívia, que tot i que no arriba a filar prim en els detalls, manté viu el proces de negociacions internacionals sobre el canvi climatic en el marc de l'ONU i obre la porta a que l'any que ve es puga aconseguir determinar com lluitar contra el canvi climàtic una vegada hagi expirat el protocol de Kioto a finals de 2012.

Japó, Xina i Estats Units es posen d'acord
Un dels principals obstacles en la negociació per aconseguir un nou acord post Kioto és l'oposició del Japó -i també de Rússia i Canadà- a tornar a fixar un compromís si no s'hi sumen també la Xina i els Estats Units, que ara no tenen limitació d'emissions.

A Cancún s'ha aconseguit parlar de les possibles reduccions d'emissions d'Estats Units i de Xina, tot i que sense arribar a concretar res. I, a més, s'han debatut els mecanismes d'informació i transparència que s'hauran d'aplicar perquè les hipotètiques mesures futures siguin comprovables i creïbles. 

En realitat no es pot dir que hi hagi res en clar, però s'ha passat d'una oposició clara a renovar el protocol a una possibilitat de seguir avançant en la propera cimera climàtica. I els experts en diplomàcia diuen que això ja és molt.

L'acord de Cancún, en xifres
L'acord de la cimera de Cancún inclou un paquet de 30 mil milions de dòlars que es podran usar per prendre accions immediates contra el canvi climàtic. I s'ha creat l'anomenat Fons Verd, pel qual els països desenvolupats prometen 100 mil milions de dòlars anuals, a partir de l'any 2020, per donar suport als països pobres. Aquests fons ha de garantir el finançament a llarg termini dels projectes de protecció de la natura, i d'adaptació i mitigació del canvi climàtic. Tindrà una junta de 24 membres, repartits a parts iguals entre països rics i pobres, i en els primers tres anys estarà administrat de manera provisional pel Banc Mundial.

També es posarà en marxa un programa per reduir les emissions per deforestació i degradació forestal (REDD+), que permetrà destinar recursos a les comunitats tropicals que s'han compromès amb la conservació de boscos.

Encara és insuficient
L'èxit de Cancún -i el gran avenç respecte de Copenhaguen- és haver aconseguit un acord, però no es pot cantar victòria. Els països no s'han compromès ni a ampliar la vigència de Kioto ni a crear un nou protocol, i bàsicament el que han fet és ajornar la decisió un any més. L'hora de la veritat arribarà doncs a finals de 2011 a Durban (Sud-àfrica).

Això sí, s'ha reconegut de manera explícita que els compromisos actuals són insuficients si es vol evitar un augment de dos graus de temperatura en el conjunt de planeta abans que acabe el segle. I els països s'han compromés, a partir de 2015, a mirar de canviar l'objectiu i situar-lo en un grau i mig, i que es pugui revisar periòdicament en funció de com avanci la ciència.

Es trenca la baralla?
L'acord, però, no s'ha aprovat per unanimitat com en totes les altres ocasions. Bolívia es va mantenir ferma en denunciar que els compromisos adoptats resulten clarament insuficients i es va negar a ratificar el document.

Després d'hores de debat, la presidenta de la cimera, la ministra d'exteriors mexicana Patricia Espinosa, va decidir donar el vist-i-plau als acords i no paralitzar els resultats aconseguits gràcies a les concessions de les altres 193 nacions per la negativa d'una sola. Però més enllà del resultat actual, -que Bolívia ja ha anunciat que recorrerà davant del Tribunal de La Haya- es fa evident que s'està creant un precedent molt perillós: per primera vegada s'han pres decisions sense un consens absolut de totes i cadascuna de les parts. Si això ja ha passat, es podrà tornar a repetir? Qui podria ser el proper estat en ser ignorat? La pregunta queda en l'aire.

Relacionats

Entrevista

 

Yunus Arikan és cap de polítiques globals d’ICLEI-local governments for sustainability. Aquesta entitat, amb més de 1.500 membres ha estat veu dels governs locals i regionals a la COP25. Arikan, ens recorda a l'entrevista que vivim a un món urbà i que no s'aconseguirà res sense adonar-se'n de la potència dels actors urbans, i destaca que per fi estem entenent que el finançament per l'acció climàtica ha d'arribar a les ciutats.  Ha volgut també enviar un missatge clar des del món local, l'esperança que els nous plans nacionals de mitigació siguin més ambiciosos i tinguin en compte als governs locals.

Notícia
Laura Zúñiga Càceres assisteix a la Cimera Social del Clima

Berta Càceres va ser assassinada al 2016 pel seu compromís  amb la defensa del territori de la comunitat lenca, a Hondures.  I s’ha convertit en un símbol dels més de 1.500 activistes ambientals que han sigut assassinats en els últims 15 anys.  La seva filla, Laura Zúñiga Càceres, va assistir a la Cimera Social pel Clima, el passat 11 de diciembre 2019 per explicar quina és la realitat del que està passant a Hondures i l’assassinat de la seva mare com un femicidi polític i territorial.

Butlletí