Els passats 2 i 3 d’octubre, la Xarxa i la Diputació de Barcelona hem acollit a Barcelona la Conferència Internacional de l'Aliança del Clima 2018, que hem organitzat conjuntament amb l’entitat municipalista europea de lluita contra el canvi climàtic, Climate Alliance. La Conferència ha rebut més de 200 representants d'ens municipals d’arreu del món —incloent-hi delegats de la COICA, Coordinadora de las Organizaciones Indígenas de la Cuenca Amazónica—, que han intercanviat experiències amb municipis catalans i estatals.

Es pot viure la discapacitat de manera sostenible quan encara vivim la capacitat de manera tan insostenible? Europa vol prohibir les palletes, bastonets i coberts de plàstic. Les tovalloletes d’un sol ús i tantes altres “comoditats” poden anar darrera, com ha passat amb les bosses de plàstic. Hi ha moltes discapacitats físiques amb problemes associats de manipulació i deglució per a les quals les palletes i tovalloletes són tan normals i necessàries com disposar d’un got per beure.

Sostenibilitat és internalització, un intent d’incorporar a la matriu que defineix el procés socioeconòmic els paràmetres indesitjables que tradicionalment són externalitzats en l’espai o en el temps. El model industrial insostenible actual, exitós en la seva immensa eficàcia a l’hora d’externalitzar la seva enorme ineficiència, assumeix només la part que li convé de les conseqüències dels seus actes i acaba convençut que ho fa tot perfectament.

Actuant en l’edificació a gran escala es faria un pas signficatiu en la lluita contra el canvi climàtic. En aquest sentit, el passat 23 d’agost s’ha produït una notícia que ha passat força desapercebuda i és d’una gran transcendència. Un total de 19 alcaldes de ciutats d’arreu del món -algunes d’elles pioneres en sostenibilitat com Copenhagen- i que representen conjuntament 130 milions de persones s’han compromès a que els nous edificis siguin de consum d’energia zero per al 2030. 

Tot està calculat. Aquella és la dosis justa. Ni més ni menys. No cal mesurar, no cal controlar el pols per no tirar massa, només cal agafar i deixar caure. I fins i tot, si no tens res més a fer, quedar-te mirant com aquella càpsula es desfà deixant anar el fluid que conté… De què estic parlant? Sembla emocionant i ho pot arribar a ser. Em refereixo a una càpsula de sabó per fregar el terra de casa! Com?