Jordi Sunyer, és cap del programa de Salut infantil d’ISGlobal. És catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la UPF. Internacionalment reconegut per la seva recerca sobre l’impacte de la contaminació de l’aire en la salut respiratòria, cardiovascular i en el desenvolupament neuroconductual en els primers anys de vida de l’infant. El 2014 va guanyar el premi més prestigiós mundialment de medi ambient i recerca en salut, el Premi John Goldsmith. L’entrevistem per saber-ne més sobre la contaminació i com millorar la qualitat de l'aire que respirem.
La inauguració de la primera fase de la superilla coincideix amb la del nou mercat de Sant Antoni de Barcelona
Sant Antoni estrena la supercruïlla. L’encreuament de Comte Borrell amb Tamarit s’ha pacificat com a espai d’estada. A l’octubre s’engegarà la segona fase amb més intervencions
L'única estratègia viable és que la mobilitat sostenible esdevingui objectivament superior a la que no ho és
Quan hi ha una intervenció brillant en l’espai públic que el fa més confortable, com és el cas de la High Line a Manhattan, la ciutadania se sent atreta pel nou espai i la primera manera de demostrar-ho és caminar-hi. Igual ha succeït al South Bank de Londres. I, de ben segur, el mateix passarà a una de les avingudes més emblemàtiques de Berlín, Unter den Linden, quel’any que ve s’alliberarà de cotxes. Les persones donen prioritat a una opció o una altra de mobilitat en funció del grau de benestar que els proporciona i, dintre de benestar, cal incloure elements tan inefables, com el gaudi estètic, i altres de ben tangibles, com la funcionalitat.
Quantes vegades heu vist anunciada aigua de l'aixeta a la televisió o a la ràdio, o en una revista o cartell publicitari? Si reclamem una ciutat més verda, amb un aire més net, amb menys cotxes i més bicicletes ... per què no reclamem una ciutat amb una aigua potable de qualitat valorada i promocionada? Més encara, si resulta que l'aigua de l'aixeta és saludable i la podem beure tranquils, per què no ens en refiem d'ella?
Entrevistem la Yolanda Melero, doctora en Biologia amb els seus estudis en comportament i dinàmiques de les poblacions de visó americà. Segueix indagant al CREAF en el funcionament de les poblacions animals, però ara a través de les papallones per entendre com dissenyar ciutats aptes per albergar biodiversitat.
Roses posa a disposició dels usuaris amb vehicles elèctrics dos punts de recàrrega gratuïta. Situats a la plaça de les Botxes, al passeig Marítim, i a la riera Ginjolers (al costat de l’edifici de Telefònica), i amb una potència de càrrega de 22 kw i 25 kw respectivament, permeten la càrrega de vehicles elèctrics en un període d’entre 2 i 4 hores.
Tenim la possibilitat de mirar-nos les ciutats com sistemes complexos en constant evolució i explorar noves maneres de viure i de gestionar l’entorn per construir el millor dels hàbitats humans amb el mínim impacte. Com seran les ciutats que mantinguin la integritat ecològica i produeixin benestar humà? Com les podem dissenyar i fer realitat?
La política agrària de la Unió Europea, la famosa PAC, llença per la borda segles de paisatge agropecuari mediterrani condemnant camps d’oliveres centenàries a la desaparició com qui canvia els mobles de lloc... A l’extrem oposat, un petit aiguamoll fàcilment traslladable ‑o simplement prescindible‑ pot convertir-se en l’obstacle més gran per a la convenient ampliació d’un aeroport, posem per cas.
El MEDACC presenta els resultats finals i les estratègies que proposa el projecte, desenvolupat per l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat, el CREAF, l’Instituto Pirenaico de Ecologia-CSIC i l’IRTA, per adaptar les conques fluvials de la Muga, el Segre i el Ter a les noves condicions d’aridesa que provocarà el canvi climàtic.
Rafael Rodrigo i Francisco Pelegero són lampistes i els inventors d’SmartWater, un dispositiu que permet estalviar l’aigua que es malbarata mentre s’escalfa
Rafael Rodrigo i Francisco Pelegero són els inventors d’SmartWater, un sistema que permet recuperar l’aigua que normalment es llança mentre esperem que arribi calenta a l’aixeta. Aquests dos lampistes valencians, d’Anna i Xàtiva, van crear un primer prototip en un petit taller i de manera molt artesanal perquè no es resignaven a que tots aquests metres cúbics es perdessin sense més. Amb el temps han millorat l’equip i fa només unes setmanes que ja es pot trobar al mercat. Segons els seus càlculs, cinquanta habitatges unipersonals amb SmartWater instal·lat poden arribar a estalviar l’equivalent a una piscina olímpica cada any.
