El món local i les entitats de nou protagonistes en l'organització d'accions
Sota el lema ‘Combina i mou-te!’, la Setmana Europea de la Mobilitat (SEM) 2018, a més de vetllar per una vida saludable, sostenible i segura, promou la utilització de diferents modes de transport segons el tipus de desplaçament.
Del 16 al 22 de setembre se celebra la Setmana Europea de la Mobilitat 2018 a Barcelona, amb més de quaranta activitats per promoure hàbits de mobilitat sostenibles, segurs i saludables. La setmana es clourà amb el ja tradicional Dia sense Cotxes, durant el qual es tallaran la via Laietana i el carrer Gran de Gràcia.
Vet aquí una bona presa de Félix Rodríguez de la Fuente. Pere Alzina (Arenys de Mar, 1967) va ser un de tants nens que mantenia la seva mirada clavada a la pantalla del televisor mentre la peculiar veu de l’‘amic Félix’ detallava com unes bèsties en devoraven d’altres. El medi natural va ser l’espai de joc d’aquest biòleg durant la seva infantesa i adolescència. Amb els seus companys de colla buscava bolets i cargols, i simulaven trinxeres armats amb branques d’arbustos. Pescar pops i congres i construir-se coves al costat de les roques eren altres dels seus plans.
L'Organització Mundial de la Salut estima que al món 400 milions de persones no tenen accés a serveis sanitaris, i que un de cada tres habitants del planeta no té accés als medicaments que necessita. Davant d'aquesta terrible realitat, la nova agenda global 2030 representa una oportunitat única que col·loca la salut com un element transversal i necessari per assolir les altres metes. Com? Universalitzant l'accés a la salut per contrarestar aquestes grans iniquitats.
El gel marí més antic i gruixut de l'oceà Àrtic s'ha trencat per primera vegada des que hi ha registres. La trencadissa s'ha produït en dues ocasions aquest any, segons ha publicat aquesta setmana el diari The Guardian. L'última, a principis d'agost, ha estat la més gran. Les prediccions indiquen que el gel de l'oceà Àrtic desapareixerà del tot a l'estiu en algun moment entre el 2030 i el 2050.
Sembla una redundància però no ho és. Intuïm que quelcom te més valor si és quilòmetre zero, encara que no quedi massa clar quin és aquest valor. És com si per vacances no dius que et quedes a casa sinó que faràs “housing”. Sigui com sigui, l’expressió “quilòmetre zero” comença a resultar més còmica que transformadora.
La generació de residus municipals augmenta l’any 2017 un 3,3% respecte el 2016, tot i que el seu creixement és inferior al del producte interior brut català i la recollida selectiva té l’increment més alt de l’últim lustre, de més de 100.000 tones, un 7%-
Pepe Castro és director de projectes de la Unió de Llauradors i Ramaders dels País Valencià
La crema de la palla d ‘arrós al Parc Natural de l’Albufera és un problema ambiental i de salut de primer ordre al País Valencià. Sostenible ha volgut entrevistar Pepe Castro, director de projectes de la Unió de Llauradors i Ramaders per conèixer el programa LIFE LowCarbon Feed. Aquest projecte té com a objectiu l’elaboració d’aliment per al ramat a partir de restes de cítrics i de la sega de l’arròs. Aquest projecte pot ser una solució més que ajudi a aprofitar un residu per al que fa anys que es busca una sortida que pugui ser beneficiosa per a totes les parts implicades.
Si alguna cosa m'ha sorprès coneixent gent que treballa en biologia i medi ambient a Espanya i a Europa, és l'alta proporció de gent que ha trepitjat el Pallars alguna vegada a la seua vida i n'ha quedat fascinada. De fet, quan parles amb ells, la majoria fan referència ràpidament a la bellesa dels nostres paisatges, de la gran varietat d'hàbitats, fauna i flora que tenim. Molts d'ells es fan creus que al país del sol i la platja, per molts anomenat el sur caluroso, pugui existir una cosa tan radicalment diferent com els nostres Pirineu i Prepirineu.
Ara fa mig segle els cinemes de bona part del món exhibien un parell de pel·lícules que van capturar l’esperit del seu temps: El planeta dels simis i 2001 una odissea de l’espai. I ho van fer situant-se en el futur (...) Pensant en l’estiu del 68, jo ho matisaria bastant. És innegable que les comunicacions han experimentat un avenç sense precedents, però no és menys cert que els grans temes d’aleshores continuen damunt la taula. La humanitat segueix posant en perill la seva existència (amb nous perills que s’han unit als vells) i el món continua dividit entre tendències autoritàries i democràtiques, si bé sota banderes ideològiques diferents.