Vídeo creat en el marc de la campanya "A Sant Feliu, dràstics amb els plàstics", impulsada per l'Oficina de Serveis Ambientals de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat en col·laboració amb els centres educatius de la xarxa Escoles + Sostenibles i entitats del municipi per conscienciar sobre la importància dels ecosistemes marins.
El Govern de les Illes Balears promociona l’adéu a la moda dels plàstics amb una campanya desenfadada i vuitantera. ‘Passa del plàstic’ pretén traslladar a la ciutadania que el canvi de model és senzill i assequible
El COFIB alerta que els efectes dels plàstics i les restes de xarxes en les espècies marines són actualment el problema més gran que han de gestionar els Centres de recuperació de fauna marina. Durant 2020, s’han registrat 84 casos d’avarament de tortuga marina adulta. D’aquests, almanco 31 casos (un 37%) han estat provocats per emmallaments amb plàstics i xarxes.
El director de Materfad ens explica que no hi ha un material màgic, sostenible i zero impacte. Cada repte requereix una solució diferent.
Aquesta entrevista pretenia trobar totes les respostes a les millors alternatives al plàstic. Però com diu l’entrevistat, Robert Thompson, director científic de Materfad. Centre de Materials de Barcelona, no hi ha material bo o dolent i no hi ha una resposta que ho resolgui tot. Així doncs, en aquesta entrevista no donarem solucions alternatives a l’ús del plàstic sinó que entendrem la importància d’escollir els materials més idonis en cada cas. I el que resulta encara més important, que el repte que realment tenim com a societat és el d’assumir canvis de mentalitat que ens permetin ser més eficients.
Espanya s'ha sumat a Brussel·les al Pacte Europeu dels Plàstics, una iniciativa amb l'objectiu d'accelerar la transició cap a l'economia circular en l'àmbit dels plàstics, eliminar els residus plàstics de l'entorn, reduir l'ús innecessari del plàstic i apostar per la innovació en la reutilització i reciclatge del plàstic.
Una tortuga ofegada per una bossa de plàstic o amb una palleta travessada a la boca, una ‘illa’ de plàstic surant pels oceans o peixos amb ‘microplàstics’ a l’estómac: això és el que omple titulars de diaris i notícies que ens alarmen sobre un material que no només s’acumula al medi sinó que també es bioacumula a les nostres cadenes tròfiques. La problemàtica del plàstic ens és coneguda, visible i comprensible: ens afecta directament i ens preocupa. Ens plantegem què podem fer al respecte, si depèn de nosaltres, com hem arribat fins aquest punt. Intentem respondre pas a pas totes aquests qüestions sense entrar en tecnicismes ni massa dades.
Llicenciada en Biologia per la Universitat de Granada i Màster en Gestió Marina per la Universitat de Dalhousie, Alba García és la responsable de la Campanya de Plàstics en Greenpeace Espanya. Al davant té un repte gran, però també una cojuntura favorable, ja que per primera vegada la ciutadania ha començat a percebre les dimensions de la problemàtica dels plàstics, i com realment afecta la seva salut i la del planeta. Però tot i l'impacte d'aquesta problemàtica, no sempre tenim els conceptes clars, ni estem encertats en les solucions. Alba ens ajuda a clarificar i afinar el repte i les solucions.
Amb l’objectiu de seguir avançant en l’aplicació de mesures per fer del Berguedà una comarca més sostenible i respectuosa amb el medi ambient va sorgir la necessitat de trobar una solució per als plàstics generats pel sector de l’agricultura i la ramaderia. D'aquesta manera podran adquirir productes reciclats fets amb el seu plàstic
