El COFIB alerta que els efectes dels plàstics i les restes de xarxes en les espècies marines són actualment el problema més gran que han de gestionar els Centres de recuperació de fauna marina. Durant 2020, s’han registrat 84 casos d’avarament de tortuga marina adulta. D’aquests, almanco 31 casos (un 37%) han estat provocats per emmallaments amb plàstics i xarxes.
El director de Materfad ens explica que no hi ha un material màgic, sostenible i zero impacte. Cada repte requereix una solució diferent.
Aquesta entrevista pretenia trobar totes les respostes a les millors alternatives al plàstic. Però com diu l’entrevistat, Robert Thompson, director científic de Materfad. Centre de Materials de Barcelona, no hi ha material bo o dolent i no hi ha una resposta que ho resolgui tot. Així doncs, en aquesta entrevista no donarem solucions alternatives a l’ús del plàstic sinó que entendrem la importància d’escollir els materials més idonis en cada cas. I el que resulta encara més important, que el repte que realment tenim com a societat és el d’assumir canvis de mentalitat que ens permetin ser més eficients.
Espanya s'ha sumat a Brussel·les al Pacte Europeu dels Plàstics, una iniciativa amb l'objectiu d'accelerar la transició cap a l'economia circular en l'àmbit dels plàstics, eliminar els residus plàstics de l'entorn, reduir l'ús innecessari del plàstic i apostar per la innovació en la reutilització i reciclatge del plàstic.
Una tortuga ofegada per una bossa de plàstic o amb una palleta travessada a la boca, una ‘illa’ de plàstic surant pels oceans o peixos amb ‘microplàstics’ a l’estómac: això és el que omple titulars de diaris i notícies que ens alarmen sobre un material que no només s’acumula al medi sinó que també es bioacumula a les nostres cadenes tròfiques. La problemàtica del plàstic ens és coneguda, visible i comprensible: ens afecta directament i ens preocupa. Ens plantegem què podem fer al respecte, si depèn de nosaltres, com hem arribat fins aquest punt. Intentem respondre pas a pas totes aquests qüestions sense entrar en tecnicismes ni massa dades.
Llicenciada en Biologia per la Universitat de Granada i Màster en Gestió Marina per la Universitat de Dalhousie, Alba García és la responsable de la Campanya de Plàstics en Greenpeace Espanya. Al davant té un repte gran, però també una cojuntura favorable, ja que per primera vegada la ciutadania ha començat a percebre les dimensions de la problemàtica dels plàstics, i com realment afecta la seva salut i la del planeta. Però tot i l'impacte d'aquesta problemàtica, no sempre tenim els conceptes clars, ni estem encertats en les solucions. Alba ens ajuda a clarificar i afinar el repte i les solucions.
Amb l’objectiu de seguir avançant en l’aplicació de mesures per fer del Berguedà una comarca més sostenible i respectuosa amb el medi ambient va sorgir la necessitat de trobar una solució per als plàstics generats pel sector de l’agricultura i la ramaderia. D'aquesta manera podran adquirir productes reciclats fets amb el seu plàstic
A partir d’ara, els 27 joves que han estat escollits representants del CIM en aquesta 14ena edició, treballaran als seus centres educatius i amb les seves famílies sobre tot el relacionat amb l’emergència climàtica i el consum de plàstic per tal de fer les seves propostes i exposar-les al Ple del Consell dels Infants previst pel mes de març de l’any vinent.
En l’orina de 20 persones rellevants de la cultura, la ciència, la medicina o l'art s’han detectat fins a 21 substàncies derivades del plàstic d'un sol ús provinents de l’alimentació envasada. Rezero presenta Salut de Plàstic, una campanya pionera de conscienciació i sensibilització entorn la problemàtica específica dels plàstics a la salut humana.
Un dels nous plàstics biodegradables que s'utilitza en l'actualitat com a alternativa als tradicionals allibera nanopartícules que provoquen efectes tòxics sobre organismes d'ecosistemes aquàtics, segons conclou una investigació que publica la revista "Environmental Science: Nano".
