Cada any s’aboquen a la costa de Barcelona 7 tones de residus plàstics, segons un estudi de la UPC i la UB

28/05/2025 - 08:00

Un grup d’investigadors de la UPC i la UB ha monitorat durant dos anys i mig la costa de Barcelona per quantificar la magnitud de deixalles marines flotants i identificar els fluxos de transport i les zones d’acumulació dels residus plàstics. Els resultats de la recerca s’han presentat el 20 de maig en una jornada al Campus Diagonal Nord de la UPC.

La concentració de microplàstics flotants en algunes platges de Barcelona és molt elevada, amb valors que arriben a 44 fragments per metre quadrat, una magnitud superior a la que es registra en zones amb gran acumulació de deixalles marines, com el Gir del Pacífic Sud.  

S'estima que els darrers anys la quantitat de micro i macro plàstics que surten dels rius Llobregat i Besòs i de les descàrregues de sistemes unitaris (DSU) —els punts de descàrrega combinada d'aigües residuals i pluvials a la costa— és d'aproximadament 40.000 milions de partícules per any, equivalents a unes 7 tones. La major part d’aquests residus venen del riu Llobregat, que aboca uns 28.000 milions de partícules anuals (4,4 tones), seguit del riu Besòs, amb 11.000 milions de partícules (1,7 tones). Altres 550 milions de partícules (1,2 tones) provenen de les DSU.

Aproximadament el 90 % d’aquestes deixalles que surten de les DSU i dels rius torna a la costa en un període aproximat de 28 dies. Els corrents i l’onatge, així com l'orientació de la costa, determinen el transport i acumulació de les deixalles a les diferents platges. També s'observa una gran quantitat d'escombraries flotants que depèn del cabal de sortida i, per tant, la quantitat d'escombraries flotants és més gran després d’episodis de pluges intenses, quan el cabal és més gran.

Pel que fa als tipus de plàstic més freqüents, són fragments i films de color transparent, majoritàriament compostos de polietilè i polipropilè. Altres tipus de plàstic amb un origen clarament identificable són les tovalloletes humides i fibres de gespa artificial, els quals representen unes entrades anuals de 12 milions.

Aquestes són algunes de les conclusions d’un estudi liderat per l'investigador José Alsina Torrent, del Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), vinculat a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB), i la investigadora Anna Sánchez Vidal, del grup de recerca Geociències Marines de la Universitat de Barcelona, en el marc del projecte Eines per a una millor gestió de la brossa marina en zones costaneres i accelerar la transició a una economia circular del plàstic’ (TRACE).

El projecte, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i l'Agència Estatal d'Investigació, té com a objectiu desenvolupar eines de predicció i monitoratge de la brossa flotant per promoure la conservació, l’ús sostenible i la gestió de les zones costaneres. Per això s'ha utilitzat Barcelona com a cas d'estudi. Durant dos anys i mig, els investigadors han fet campanyes de mostreig a les costes de Barcelona, amb boies de deriva, i han pres mostres de terbolesa de l'aigua i captura de micro i macro plàstics mitjançant xarxes de pesca dissenyades especialment. També s'han pres mostres a la desembocadura dels rius Llobregat i Besòs i la sortida de diverses DSU.

 

Un projecte de ciència ciutadana


L'estudi ha inclòs una iniciativa de ciència ciutadana en què grups de persones voluntàries han pres mostres de microplàstics a diferents platges de Barcelona, tant directament de la sorra de la platja com també arrossegant una xarxa de pesca de microplàstics des de taules de pàdel surf o caiacs. Aquest mostreig s'ha fet en coordinació amb la delegació Espanyola de Surfrider Europe.

Les mostres recollides s’han analitzat als laboratoris de la Universitat de Barcelona, on s’han caracteritzat les escombraries per tipus de plàstic, color i forma, i poder així determinar-ne l'origen.

A partir de les dades obtingudes i de l’anàlisi de variables com l’onatge, els corrents o el tipus de platja, els investigadors de la UPC han desenvolupat una eina de modelatge numèric que permet simular el recorregut d’aquests residus des de les desembocadures dels rius i els punts d’abocaments d’aigües fins al mar, així com determinar les zones on es produeixen les majors concentracions.

Els resultats finals del projecte s’han presentat el 20 de maig en una jornada que ha tingut lloc al saló d'actes de l'edifici Vèrtex, al Campus Diagonal Nord de la UPC.

 


 

Municipis: 
Categories: 

Relacionats

Notícia
Resolució de la Sindicatura de Greuges de Barcelona

Davant l'increment de residus en la xarxa de clavegueram, amb el greu cost mediambiental que suposa quan aquesta es desborda i s'aboquen aigües sense tractar a la mar, la Sindicatura de Greuges de Barcelona apel·la en la seva resolució al civisme de la ciutadania. Així mateix, l'Ajuntament de Barcelona, si bé actua de manera adequada en aquest àmbit, ha de reforçar les campanyes específiques.

Notícia

Una investigació de la UAB ha aconseguit caracteritzar detalladament com les bossetes de te comercials basades en polímers alliberen a la infusió milions de nanoplàstics i microplàstics. L’estudi mostra per primera vegada la capacitat d’aquestes partícules d’internalitzar cèl·lules intestinals humanes, de manera que poden arribar a la sang i expandir-se per tot l’organisme.

Article

Barcelona aposta pel consum conscient amb una nova edició del projecte Renova, una iniciativa col·laborativa que convida la ciutadania a intercanviar roba i joguines en bon estat per allargar-ne la vida útil, reduir residus i evitar emissions, tot fomentant una cultura més sostenible i responsable

Butlletí