A la perifèria de Mollet del Vallès s’hi troben el parc dels Pinetons i l’espai rural dels Gallecs, dues àrees periurbanes connectades per un camí rural que conformen una matriu paisatgística diversa. Amb l’objectiu de recuperar els valors agraris que tradicionalment han cobert el paisatge, aquest espai ha esdevingut el pulmó verd de Mollet, l’hàbitat d’una gran biodiversitat, 203 espècies d'animals i vegetals, i un punt de referència per a l’educació ambiental de la ciutat. Parlem amb Raul Broto, regidor de Justícia ambiental, transició energètica i ecologisme de Mollet, que actualment està a càrrec del projecte.
Encarna Garcia fa deu anys que treballa en el projecte Bee Happy de Viladecans des de la regidoria de Medi ambient i sostenibilitat. Prenent les abelles com a emblema dels pol·linitzadors, aquest projecte de sensibilització ambiental acosta la biodiversitat urbana als veïns i veïnes. Des que l’any 2016 es va instal·lar el primer apiari urbà oficial de Catalunya a la coberta de l’auditori ATRIUM, el projecte ha anat creixent i actualment compta amb dos ruscs més, situats a la zona de la muntanya i a la costa. Tots tres integren la recerca científica i l’educació ambiental a través de la producció local de mel.
Ha estat una iniciativa del Consell de Participació Adolescent per reforestar la ciutat a la qual s’han sumat entitats, centres educatius i particulars.
Aquesta breu guia publicada per l'Ajuntament de Girona pretén introduir els ciutadans i ciutadanes en el coneixement de les plantes silvestres, d’aquelles espècies més comunes que podem trobar a la ciutat de Girona, perquè puguen reconèixer aquelles herbes que creixen als carrers dels seus barris, als peus dels arbres, a les voreres, a la gespa... per tal que els siguin una mica més familiars, i despertar així l’interès per la flora urbana i fomentar el canvi de percepció que tenim de les anomenades “males herbes”.
Sant Cugat s'ha sotmès a un estudi mediambiental per avaluar la qualitat ambiental de l'aire urbà. Els resultats, que determinen que la ciutat és la tercera d'Espanya amb més arbres per persona, s'han exposat en una de les Jornades de Biodiversitat i Ciutat Saludable que organitza l'Ajuntament amb col·laboració amb diversos especialistes en la matèria. D'aquesta manera, s'ha donat a conèixer que, després d'una anàlisi científica duta a terme per la Universitat de Sevilla amb ajuda del laboratori ILERSAP, el nombre d'arbres que figuren al nucli urbà de Sant Cugat influeix positivament en la qualitat de vida dels ciutadans.
Una gestió integrada prioritza tècniques respectuoses amb el medi natural en les actuacions a l’arbrat i la resta d’espais verds de la ciutat, amb controls biològics i físics S’apliquen mètodes com la conservació de la fauna auxiliar, la introducció de depredadors naturals i la instal·lació de refugis per a insectes beneficiosos Les actuacions preventives contra la processionària del pi es fan amb tractaments d’endoteràpia i la instal·lació de bosses amb anelles als troncs dels arbres.
El rewilding (renaturalització) fonamenta la seva acció en ajudar la natura perquè pugui fer el seu curs, permetent que els ecosistemes evolucionin amb el mínim d’intervenció humana. L’objectiu no és només revertir la pèrdua de biodiversitat, sinó fer que aquesta biodiversitat sigui més rica, fent créixer el número d’espècies animals i vegetals.
Un col·lectiu que està contribuint ara mateix al creixement incontrolat de l’apicultura urbana, és el format per companyies que instal·len ruscos en els seus terrats només per guanyar punts en el seu vernís verd. O, per dir-ho en la llengua internacional, en el seu greenwashing. Tot i que, gràcies a la versatilitat d’aquesta mateixa llengua, s’anomena bee-washing.
Des de la Conselleria de Parcs i Jardins, que gestiona la Brigada Municipal, s’enceta un nou projecte de naturalització de les rotondes de la ciutat, amb l’objectiu de dignificar aquests espais, ja siguin d’accés a la ciutat com de punts cèntrics i estratègics de la via urbana.
L'AMB publica aquesta guia de criteris bioclimàtics, la qual inclou els criteris de disseny i actuació als espais verds urbans que poden potenciar i millorar de manera notable la regulació tèrmica d'aquests espais, tant a escala local (dins de les zones d'ús de l'espai verd), com a escala de ciutat (entorn de l'espai verd).
