naturalització

Article

Una gestió integrada prioritza tècniques respectuoses amb el medi natural en les actuacions a l’arbrat i la resta d’espais verds de la ciutat, amb controls biològics i físics S’apliquen mètodes com la conservació de la fauna auxiliar, la introducció de depredadors naturals i la instal·lació de refugis per a insectes beneficiosos Les actuacions preventives contra la processionària del pi es fan amb tractaments d’endoteràpia i la instal·lació de bosses amb anelles als troncs dels arbres.

Article

El rewilding (renaturalització) fonamenta la seva acció en ajudar la natura perquè pugui fer el seu curs, permetent que els ecosistemes evolucionin amb el mínim d’intervenció humana. L’objectiu no és només revertir la pèrdua de biodiversitat, sinó fer que aquesta biodiversitat sigui més rica, fent créixer el número d’espècies animals i vegetals.

Opinió

Un col·lectiu que està contribuint ara mateix al creixement incontrolat de l’apicultura urbana, és el format per companyies que instal·len ruscos en els seus terrats només per guanyar punts en el seu vernís verd.  O, per dir-ho en la llengua internacional, en el seu greenwashing. Tot i que, gràcies a la versatilitat d’aquesta mateixa llengua, s’anomena bee-washing.

Article

Des de la Conselleria de Parcs i Jardins, que gestiona la Brigada Municipal, s’enceta un nou projecte de naturalització de les rotondes de la ciutat, amb l’objectiu de dignificar aquests espais, ja siguin d’accés a la ciutat com de punts cèntrics i estratègics de la via urbana.

Article

L'AMB publica aquesta guia de criteris bioclimàtics, la qual inclou els criteris de disseny i actuació als espais verds urbans que poden potenciar i millorar de manera notable la regulació tèrmica d'aquests espais, tant a escala local (dins de les zones d'ús de l'espai verd), com a escala de ciutat (entorn de l'espai verd).

 

Article

Les actuacions fetes a la primavera comencen a donar resultats i a la tardor es preveu continuar plantant més vegetació autòctona.

Notícia

En breu s’iniciaran les obres per a millorar l’accés a l’àmbit fluvial i adequar-ne el camí per a passejar i anar en bicicleta

Notícia

Enverdim Barcelona pretén que els ciutadans facin més verda la ciutat des dels seus balcons, terrasses i finestres. El procediment del projecte Enverdim Barcelona és senzill: ell planta una llavor i un cop germina i és prou forta ja està preparada per trobar una nova llar. Llavors la deixa en un punt de la ciutat fins que arriba alguna persona i se l’emporta. L’objectiu és multiplicar les plantes que hi ha a la ciutat. 

Entrevista

Fa un segle que algunes ciutats del món estan reinventant-se conscients que els seus habitants necessiten espais més naturals per mantenir la salut física i mental. Per entendre què és la naturalització, que implica per als ciutadans i com és aquest procés internacional que està transformant també algunes ciutats catalanes, hem entrevistat una de les veus europees amb més experiència en el tema: Margarida Parés, responsable de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Reportatge

Un estudi d'ISGlobal va avaluar l'impacte de la regeneració del Parc Fluvial del Besòs al barri de la Ribera. Els resultats reforcen l’evidència que la regeneració d’espais naturals en àrees urbanes és útil per crear oportunitats d’interacció social, espais per relaxar-se i divertir-se, i promocionar l’activitat física, millorant així la salut i el benestar de la població que utilitza aquests espais. A més, es podrien reduir les desigualtats entre grups de població més desafavorits en l’accés a espais naturals en entorns urbans.

Reportatge
Ciutats que esdevenen més biodiverses i sanes gràcies a la configuració ecològica del verd

Parterres de flors silvestres, diversitat d’arbres als carrers, escocells poblats d’herbes… Els enjardinaments, els parcs i el verd urbà estan canviant a molts municipis de Catalunya. Es tracta d’una forma de projectar i gestionar el verd fonamentada en atendre els ritmes i les dinàmiques pròpies dels ecosistemes, mitjançant actuacions per a potenciar la biodiversitat, els processos ecològics i, com a conseqüència, millorar la qualitat de vida de les persones.

Entrevista

Corina Basnou és doctora en biologia (Cluj-Napoca, Romania) i actualment treballa al CREAF en serveis ecosistèmics, infraestructura verda i solucions basades en la natura. Es va incorporar al CREAF el 2005, on s’ha centrat en l’estudi dels canvis en el paisatge i els seus efectes sobre la biodiversitat, tant a nivell europeu como a nivell local i regional. En el camp de l’ecologia de les invasions ha coordinat la construcció de bases de dades de plantes exòtiques en projectes europeus.