El pati de l’Escola Cervantes al barri de Ciutat Vella a Barcelona ha deixat enrere l'asfalt. Avui dia s'hi observa sòl amb vegetació, arbres, punts d'aigua i zones de joc naturals.
És una de les més de trenta escoles de Barcelona que han transformat els seus patis gràcies a programes com ara Refugis Climàtics o Transformem els patis. Un nou estudi publicat a la revista European Planning Studies, liderat per Clara Jeanroy, investigadora de la Universitat d'Amsterdam, i Arjen Buijs, professor de la Universitat de Wageningen i amb participació del CREAF, analitza precisament aquestes iniciatives juntament amb el cas d'Utrecht als Països Baixos. Totes dues ciutats s'han proposat passar del gris al verd en aquest espai d'esbarjo amb un doble objectiu: crear refugis climàtics i millorar el benestar de l'alumnat. Entre les conclusions, l'equip científic destaca que el finançament públic és imprescindible per a garantir l'equitat entre barris. També assenyala que la veu de l'alumnat ha de tenir un paper actiu en aquest nou disseny per a respondre a les seves necessitats i fomentar la cura de la natura.
“Els patis són un dels pocs llocs exclusivament pensats per a la infància, però s'han quedat obsolets per a les condicions climàtiques actuals i per als nous reptes educatius. Amb aquest estudi analitzem dos models capdavanters per a recollir el millor de cadascun d'ells i, també, identificar els desafiaments”, destaca Corina Basnou, investigadora del CREAF, coautora de l'estudi i qui ha format part del grup assessor del programa Transformem els patis de Barcelona per a dissenyar els criteris i implementar aquestes mesures.
Algunes de les propostes comunes per a ‘renaturalitzar’ els patis inclouen reemplaçar l'asfalt per sòls permeables, per a disminuir l'efecte illa de calor i facilitar la infiltració d'aigua de pluja, “així reduïm el risc d'inundació en zones molt edificades”, puntualitza Basnou. També plantar diverses espècies d'arbres, arbustos i horts escolars per a aportar ombra i humitat, i, en el cas de l'hort, convertir-lo en una ‘aula a l'aire lliure’ per a aprendre a conrear o fer abonament amb compost. A més, en algunes escoles també s'han creat zones de joc naturals amb troncs o sorra perquè l'alumnat experimenti directament amb la natura i desenvolupi la seva imaginació. Però n’hi ha més. Una altra de les solucions, que ja s'ha implementat en algunes escoles d'Utrecht, són els boscos en miniatura o Tiny Forests -molta densitat d'arbres i arbustos en poc espai-, malgrat ser petits, ofereixen hàbitats per a ocells i insectes, refugi a l'estiu davant la calor i un aire més net de contaminació.
Segons l'equip, els beneficis socials d'aquesta transformació van més enllà dels col·legis, ja que algunes escoles també han obert els seus patis al veïnat fora de l'horari escolar per a oferir refugis climàtics comunitaris.
El finançament públic garanteix l'equitat
Un dels punts crítics que analitza l'estudi és el model de finançament que empra cada ciutat per a transformar les zones d’esbarjo del col·legi. En el cas d'Utrecht, els diners o els recursos arriben per petits subsidis, ONGs i comunitats escolars que dissenyen i mantenen els seus propis patis. Segons l'equip, aquest format té com a punt positiu el fet que les comunitats educatives s'hi involucren de manera més activa des de l'inici i sorgeixen idees molt innovadores. Al contrari, Barcelona aposta pel finançament públic, és a dir, es trien activament les escoles on intervenir, per exemple, aquelles que tinguin menys accés a zones verdes, i d'aquesta manera fomentar la justícia social, "la part negativa és que tot el procés es realitza de manera més jeràrquica”.
