Damià Barceló és director de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) i vicedirector de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del CSIC, on es realitzen diversos estudis sobre la presència dels compostos perfluorats (PFC) a l'aigua i els aliments. Es tracta de substàncies químiques molt habituals al nostre voltant i amb efectes sobre la salut, però que a hores d'ara no compten amb una regulació específica a l'estat espanyol.
Diverses poblacions consoliden alternatives a l'ús de la xarxa d'aigua potable per al manteniment de les zones verdes i la neteja viària
El reg de parcs i jardins i la neteja dels carrers no necessiten fer-se amb aigua potable, però és la que s'ha fet servir durant molt de temps perquè sovint era l'única disponible. Diverses poblacions han posat en marxa alternatives per utilitzar l'aigua de pous del territori, i per aprofitar l'aigua de pluja. La darrera edició dels premis a les millors iniciatives locals de medi ambient d'estalvi d'aigua atorgats per la Diputació de Barcelona van reconèixer les actuacions en aquest sentit de Sabadell, Granollers, Montornès del Vallès i Vilanova del Vallès. Ara les expliquem en aquest reportatge
Aquest dilluns 22 març se celebra el Dia Mundial de l'Aigua, sota el lema 'Aigua neta per a un món sa'
Segons Nacions Unides, que va instituir el Dia Mundial de l'Aigua fa 17 anys, un milió i mig de menors de cinc anys moren cada any per malalties transmeses per l'aigua.
L'aigua és un dels recursos més importants i la seva relació amb el consum d'energia la fa encara més important per a una població mundial sota els efectes del canvi climàtic i la crisi energètica
Aquesta reducció pot comportar un empitjorament de la qualitat de l'aigua, un encariment dels tractaments i un descens de la producció hidroelèctrica
El canvi climàtic podria comportar la pèrdua de fins a un 30% del cabal dels rius catalans en 60 anys, segons l'estudi Aigua i canvi climàtic, diagnosi dels impactes previstos a Catalunya, fruit del treball conjunt entre la Fundació Nova Cultura de l'Aigua i l'Agència Catalana de l'Aigua, amb la col·laboració d'experts del món científic i universitari. A mitjà termini (entre els anys 2020 i 2040), la reducció de les aportacions mitjanes als rius ja estarà al voltant del 5%, i vindrà acompanyada d'un increment de la variabilitat estacional i d'un augment de la freqüència dels fenòmens hidrològics extrems, com sequeres i riuades.
Aquesta reducció de cabals inclou la minva de les precipitacions, la pujada de la temperatura, els canvis de cobertura vegetal en àrees extenses, amb l'augment de l'evapotranspiració, i la reducció de les reserves d'aigua al sòl, amb la reducció de l'eficiència en la infiltració.
En sis anys, el descens del consum domèstic ha permès estalviar 345 hectòmetres cúbics d'aigua a Catalunya, prou com per omplir els pantans de Susqueda i Sau.
