El Servei de Monitoreig Atmosfèric Copèrnic confirma la lenta però continuada recuperació dels nivells d'aquest gas a les capes altes de l'atmosfera. El 2060 el forat es podria haver tancat del tot.
Ana Huertas és facilitadora per a la transició i la permacultura. Actualment coordina el projecte internacional Municipis en Transició. Huertas aporta al diàleg una visió ecofeminista que posa el focus en la revolució intrapersonal, i el canvi profund en la forma de relacionar-nos, des de l'opressió a la col·laboració, creant una vida que pose les cures al centre. Amb el bagatge d'acompanyar a les comunitats, aborda també la necessitat d'esborrar la dicotomia entre poder públic i ciutadania i de crear espais de diàleg amb la inspiració de la democràcia profunda, per fer realitat els canvis urgents que necessitem.
Yayo Herrero és una de les líders de la transició ecològica o, podríem dir, sistèmica. Les seues conferències apleguen multituds desitjoses d’escoltar una veu lúcida i ferma, que transmet de forma serena la urgència d'avançar en l'alternativa al sistema capitalista. Yayo dibuixa aquest nou model a través d'una mirada feminista i ecològica que ens permeti noves formes de relació entre nosaltres i amb el planeta, recordant que som eco i interdepedents. Amb ella analitzem què és l’ecofeminisme, un moviment que sens dubte lidera a la península i quins són els camins que podem transitar per viure amb harmonia amb els nostres cossos i la Terra que ens acull.
Lluís Reales conversa amb el catedràtic de Geologia de la UB Miquel Canals, autor de l”Atles del mar. Fets i dades sobre les amenaces als ecosistemes marins". Aquest atles recull informació rigorosa i actualitzada sobre els perills que amenacen el mar a causa de l’activitat humana. Les dades que hi apareixen ens interpel·len, perquè tots som responsables, d’una manera o altra, del deteriorament de mars i oceans.
Ruralitzem és una xarxa de projectes ubicats als peus de la solana de Collserola (o al llarg de l’Eix Muntanya) i compromesos amb la construcció de sobirania alimentària als barris. Reivindiquen nous espais agroecològics i la preservació dels existents, blindant els horts urbans cedits o ocupats. Aposten pels circuits curts i un cinturó agrari metropolità que faci realitat el km 0. Amb la seva crida reivindiquen una aliança rural-urbana que aconsegueixi que un percentatge significatiu dels aliments que es consumeixen a la ciutat provinguin d’un sector primari català de petita-mitjana escala i ecològic.
La Xarxa per la Conservació de la Natura llença una enquesta per avaluar quantes persones estan implicades en la defensa del medi ambient com a voluntàries, quin és el seu perfil i el de les entitats que les acullen.
Des de l’inici, el 14 de juny, del Pla d’Informació i Vigilància contra incendis forestals (PVI) de la Diputació de Barcelona, fins a 31 de juliol, a la demarcació de Barcelona s’han produït un total de 98 incendis forestals amb un total de 101,34 hectàrees afectades. D’acord amb l’informe, 63 incendis han estat en zones forestals, 25 en terrenys agrícoles i 10 en urbanitzacions.
Els humans ja hem consumit tots els recursos que el nostre planeta és capaç de regenerar de manera natural en un any. Aquest 29 de juliol ha sigut l'Overshoot Day, s'avança tres dies respecte 2018, que se sumen als gairebé cinc mesos dels darrers trenta anys.
El pla inclou més de 900 compromisos del Govern per assolir els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que estableixen les Nacions Unides per al 2030. Tots els departaments de la Generalitat han participat activament en la definició del pla, reflectint així la transversalitat dels ODS.
Una de les seves troballes, l’anomenat carboni blau, ha estat àmpliament adoptada per la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic com una contribució fonamental per mitigar-lo.
Afortunadament no tothom ha optat per acatar que ens en anem en orris. A Fixing the Future una cinquantena de ponents d’arreu del món va comunicar els projectes que porten a terme per passar a l’acció, canviar el futur i preservar el món.
Els coneixements científics actuals porten a un canvi revolucionari en la forma de veure el món: la Terra funciona com un gran ecosistema, que és estable en funció del reciclatge que hi poden fer totes les espècies que hi viuen.
Terra
