Això del futur… ¿té ‘arreglo’?

Sostenible.cat
21/07/2019 - 15:35

«Avui dia, la gent sap el preu de tot però el valor de res», Oscar Wilde

En un passat no molt llunyà, érem molts els que teníem la sensació que, a grans trets, anàvem «progressant adequadament» cap a un futur que, tot ho indicava, seria millor que el que, en el seu dia, van perseguir els nostres pares. Era una idea estimulant que, com a testimoni de l’evolució dels temps, havia passat d’avis a néts, una prova fefaent de que podíem seguir vivint amb cert optimisme. Però tot d’una —molt especialment des de l'11 de setembre del 2001— el món es va tornar més hostil. Des d’aleshores, sense pressa però sense pausa, s’ha anat anar estenent un mantra de negror que ha provocat que força gent pateixi certa incapacitat per imaginar un demà més esperançador.

"A Fixing the Future una cinquantena de ponents d’arreu del món va comunicar els projectes que porten a terme per passar a l’acció, canviar el futur i preservar el món"

Afortunadament no tothom ha optat per acatar que ens en anem en orris. També són moltes les persones que no combreguen amb aquesta cançoneta tan carregosa i improductiva. Va quedar clar els passats dies 7 i 8 de juny quan fins a 600 persones vam omplir el CCCB per assistir a la segona edició de Fixing the Future, organitzat per Atlas of the Future en col·laboració amb Hola Luz, Aigües de Barcelona i el CCCB. En aquestes jornades, una cinquantena de ponents d’arreu del món va comunicar els projectes que porten a terme per «passar a l’acció, canviar el futur i preservar el món». Les intervencions van anar concatenant de forma àgil els grans blocs de temes a tractar: alimentació, residus, ciutats, clima i biodiversitat.

Els changemakers van ser molt diversos. Per parlar dels aliments vam gaudir, per exemple, de grans xefs d’alguns dels millors restaurants del món. Com el brasiler Álex Atala, una de les estrelles de la sèrie Chef’s Table (Netflix) qui, des del D.O.M de Sâo Paulo, investiga i preserva els ingredients autòctons brasilers. O l’ escocès Jock Zronfrillo, cap del restaurant Orana d’Adelaida, Austràlia, des d’on, a través de la seva fundació, recupera els ingredients i les tècniques culinàries dels pobles originaris australians, artífexs d’una cultura mil·lenària llargament ignorada. Zonfrillo, que ha portat la cuina aborigen a la màxima contemporaneïtat, ha documentat (i protegit legalment) més de 10.000 ingredients nadius i dóna suport a les comunitats per que puguin fer una comercialització justa dels seus productes.

Álex Atala. Autor: Ricardo D'Angelo

Vinguda de Mallorca, la autodidacta Maria Solivellas, xef de Ca na Toneta, va explicar com ha triomfat fent servir exclusivament ingredients de l’ illa, on ha descobert i recuperat varietats vegetals que no sabia ni que existien. Una altra dona increïble, la Jyoti Fernandes, va parlar de com produïm els aliments. Activista de Via Campesina, un moviment internacional que coordina camperols d’arreu del món per lluitar per la sobirania alimentaria, la justícia climàtica i els drets dels camperols, practica l’agroecologia i l’autosuficiència alimentària a la seva granja de Dorset, al Regne Unit i ens va animar a tots a que ens féssim agricultors i que dediquéssim al menjar (i a la seva producció) tot el temps que realment es mereix.

Jyoti Fernandes

En el bloc dels residus, va destacar, entre altres, Dulcinea Meijide, directora de desenvolupament de SUEZ Espanya, qui ha aconseguit grans estalvis de recursos en aquesta empresa dedicada al tractament d’aigües i gestió de residus gràcies a l’economia circular. Va introduir el concepte de biofactoria, que transforma les tradicionals depuradores en instal·lacions generadores de recursos com biogàs, fertilitzants i aigua regenerada. Capdavanters en la lluita contra la obsolescència programada, Miquel Ballester, líder d’innovació circular de la companyia de telefonia neerlandesa Fairphone, va exposar com s’ho han fet perquè els seus telèfons mòbils tinguin llarga vida i estiguin conformats per materials justos i obtinguts d’acord a bones condicions laborals. Per parlar del plàstic va venir, procedent de Camerun, Ismaël Issome, fundador de l’associació Madiba&Nature qui, després de mostrar imatges de immenses platges a vessar de plàstics, va presentar el seu projecte: fabricar petites canoes de pesca fetes amb ampolles.

Ismaël Issome. Font: Madiba&Nature

Però, ¿com reduir d’un cop per totes l’ús d’ aquest material tan imperible? Doncs Lise Honsinger, al front de la startup Notpla treballa per substituir els embalatges plàstics per d’altres biodegradables...i comestibles!, com els que presenta la línia d’ampolles i receptacles Ooho!, fetes d’extractes d’algues.

 

 

"Segons l’ arquitecta britànica Carolyn Steel, hem d’aconseguir que les ciutats generin, dins del possible, els aliments que necessiten els seus habitants"

La majoria de residus i també la despesa de recursos, es generen a les ciutats, on ja hi viu més de la meitat de la població mundial. Què cal fer perquè que les urbs evolucionin de forma adequada? Segons l’ arquitecta britànica Carolyn Steel, hem d’aconseguir que les ciutats generin, dins del possible, els aliments que necessiten els seus habitants. Fins a la Revolució Industrial les ciutats es modelaven a partir de les rutes per les quals arribaven aquests productes, però després aquesta interacció es va interrompre. Cal recuperar els vincles entre camp i ciutat i reconnectar els ciutadans a la natura, digué.

La russa Natalia Fishman, al seu torn, creu que es necessari maximitzar el nombre d’espais verds i de lleure a les ciutats. Ella porta assessorant sobre la creació d’espais públics al president de la República de Tatarstan des dels 19 anys (ara en té 27). Per ara n’ha portat a terme més d’un miler, i una de les seves claus d’èxit, recalca, ha estat dissenyar-los amb el consens dels ciutadans, els quals s’han implicat a posteriori en el manteniment de tots aquests espais que senten seus.  
Bernat Claramunt

El darrer exèrcit “d’arregladors del futur” va estar conformat per persones emprenedores que han engegat iniciatives empresarials innovadores de gran èxit, com l’enginyera Carlota Pi, creadora de l’empresa energètica Hola Luz, o Cristina Kenz, experta en marketing que ha donat un substancial gir sostenible a la multinacional Danone. I per experts en biodiversitat, com el científic Bernat Claramunt, amb gran experiència en projectes de ciència ciutadana. O Manel Gazo, director de SUBMON, entitat dedicada en la conservació, estudi i divulgació del medi marí, centrada en promoure un canvi en la relació entre la societat i els oceans.

Rebecca Hubbard. Font: Our Fish

L’activisme, cada dia més necessari, no podia faltar en una cita com aquesta, i  va ser present a través de representats de WWF, OXFAM, i de les iniciatives de dones com Farah Obaidullah, fundadora de Women4Oceans o Rebecca Hubbard, al front de Our Fish, ambdues en lluita contra la sobrepesca. Però, potser, les que es van endur més aplaudiments van ser les joves activistes per la justícia climàtica dels moviments Fridays for Future, fundat per Greta Thunberg, i de Extinction Rebellion. Segurament perquè, en veure-les tan joves, tan motivades i ben informades, tots plegats vam tenir clar que sí, que el futur ‘té arreglo’, i tant. Dependrà de tots nosaltres. No es tracta d’afrontar una situació sense remei, com aquella que recreava Lars Von Trier a la pel·lícula Melancolia, on un imminent impacte amb un gran planeta havia sentenciat la Terra irremissiblement. Al nostre meravellós planeta, els responsables de l’impacte som nosaltres. «Els humans tenim el costum de fotre-ho tot enlaire per després trobar-hi solucions», comentava el cuiner Zonfrillo. Totally agree, Jock. Però ara que ja hem demostrat que som uns cracks fotent-ho tot enlaire, potser que ens concentrem en això de posar-hi ‘arreglo’. Si més no, és molt més encoratjador.


 

 

 

 

 

Categories: 

Relacionats

Article

La Xarxa per la Conservació de la Natura llença una enquesta per avaluar quantes persones estan implicades en la defensa del medi ambient com a voluntàries, quin és el seu perfil i el de les entitats que les acullen.

Notícia

 

Des de l’inici, el 14 de juny, del Pla d’Informació i Vigilància contra incendis forestals (PVI) de la Diputació de Barcelona, fins a 31 de juliol, a la demarcació de Barcelona s’han produït un total de 98 incendis forestals amb un total de 101,34 hectàrees afectades. D’acord amb l’informe, 63 incendis han estat en zones forestals, 25 en terrenys agrícoles i 10 en urbanitzacions.

Notícia

Els humans ja hem consumit tots els recursos que el nostre planeta és capaç de regenerar de manera natural en un any. Aquest 29 de juliol ha sigut l'Overshoot Day, s'avança tres dies respecte 2018, que se sumen als gairebé cinc mesos dels darrers trenta anys.

Butlletí