Llicenciada en Biologia per la Universitat de Granada i Màster en Gestió Marina per la Universitat de Dalhousie, Alba García és la responsable de la Campanya de Plàstics en Greenpeace Espanya. Al davant té un repte gran, però també una cojuntura favorable, ja que per primera vegada la ciutadania ha començat a percebre les dimensions de la problemàtica dels plàstics, i com realment afecta la seva salut i la del planeta. Però tot i l'impacte d'aquesta problemàtica, no sempre tenim els conceptes clars, ni estem encertats en les solucions. Alba ens ajuda a clarificar i afinar el repte i les solucions.
Quins impactes en la salut podem preveure per l'escalfament global? Entre els previsibles hi ha els derivats de les onades de calor, les inundacions, les sequeres, la radiació ultraviolada, les ventades, les allaus, disminució de la producció d'aliments, els problemes d'accés a l'aigua, els cultius menys nutritius, la facilitat per a la disseminació de malalties tropicals (Zika, malària, dengue)... El que s'acosta és molt complex i de gran magnitud, i l'única manera d'afrontar-ho és cooperant de forma multidisciplinària, amb una visió a dècades vista. Ens aproximem a aquest tema amb Josep M. Antó Boqué, director científic de l'Institut de Salut Global de Barcelona -ISGlobal.
Xavier Querol és investigador de l'IDAE -CSIC- i un expert en contaminació atmosfèrica reconegut a nivell internacional. Europa va premiar el seu equip finançant el projecte AIRUSE, per millorar la qualitat de l'aire. Parlem amb ell per clarificar de què parlem quan parlem de contaminació, quines són les fonts principals i les mesures que millorarien l'aire de les nostres ciutats. Ho fem en el context del I Congrés de Qualitat de l'Aire, celebrat a Sabadell.
Vivim una època de canvis accelerats, l'ecosistema que suporta la vida manifesta símptomes d’esgotament i els cossos, com a territori, suporten també una dura càrrega derivada de les pressions del sistema de consum. Una de les més importants és l’impacte de la contaminació atmosfèrica en la salut
Martin Williams és científic del grup de recerca de medi ambient del King’s College de Londres i consultor internacional sobre contaminació de l’aire. El doctor Wiliams ens ofereix una mirada internacional d’un dels principals problemes globals de salut pública. Analitza la problemàtica del diferents contaminants i els principals obstacles per arribar a acords internacionals efectius. Va ser ponent destacat al I Congrés de Qualitat de l’Aire celebrat a Sabadell.
L'informe Lancet Countdown pronostica greus problemes per a les noves generacions si no es prenen mesures dràstiques i ràpides contra l'escalfament global
Foto: Participants del projecte BREATHE d'una escola de Barcelona realitzen tests per ordinador. Foto: ISGlobal
L'exposició prenatal a la contaminació atmosfèrica s'associa amb canvis en el cervell infantil relacionats amb trastorns de comportament, segons un estudi s'ISGlobal publicat a Environmental Research. Fins i tot complint els límits permesos per la Unió Europea, les partícules fines s'associen amb una reducció del cos callós, una estructura relacionada amb el TDAH i l'espectre autista
Les opcions dietètiques són la principal causa mundial de mortalitat i degradació ambiental i amenacen la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU i de l’Acord sobre París sobre el clima. Un estudi descriu com consumir 15 grups d’aliments diferents s’associa a 5 resultats de salut i 5 aspectes de degradació ambiental.
Científicament no hi ha cap dubte que l’aire de les ciutats perjudica la salut. Cada dia apareixen al voltant de vuit articles científics que en així ho corroboren. Són articles que no només parlen sobre efectes ja coneguts, com les malalties cardiovasculars, sinó també de nous, com l'Alzheimer o altres malalties neurològiques.
Segons recull l’estudi epidemiològic a gran escala Global Burden of Disease «càrrega global de malalties», publicat a la revista Lancet, 4,2 milions de persones moren anualment a conseqüència de respirar les partícules contaminants que es troben en suspensió a l’atmosfera urbana. La contaminació atmosfèrica pot afectar cada òrgan i cada cèl·lula del cos humà, i de qualsevol ésser viu, des del cap fins als dits dels peus"
Fa un segle que algunes ciutats del món estan reinventant-se conscients que els seus habitants necessiten espais més naturals per mantenir la salut física i mental. Per entendre què és la naturalització, que implica per als ciutadans i com és aquest procés internacional que està transformant també algunes ciutats catalanes, hem entrevistat una de les veus europees amb més experiència en el tema: Margarida Parés, responsable de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona.
Salut
