Salut

Salut

Reportatge

Les escoles necessiten una “nova normalitat” més verda

Educació a l’aire lliure a Sao Paulo. Crèdit: Revista brasileira de Ed Física / BBC.

Educació a l’aire lliure a Sao Paulo. Crèdit: Revista brasileira de Ed Física / BBC.

Al llarg de la història, les pandèmies són un dels pocs exemples on la societat s’ha decidit per educar a l’aire lliure i la intenció en aquests casos sempre ha estat la de disminuir el contagi. La millora està demostrada, ja que cada cop més estudis apunten que els llocs ventilats o oberts són els espais on hi ha menys probabilitat d’encomanar la malaltia. Però per què és aquest l’únic escenari on ens plantegem una educació a l’exterior? No haurien d’estar les escoles més en contacte amb la natura, en general, i per molts altres motius?

Entrevista

Maria Campuzano: "Milers de famílies poden començar a patir talls de subministrament a Espanya"

El Govern espanyol ha decidit no ampliar la moratòria dels talls de subministrament bàsics com la llum, l’aigua i el gas, més enllà d’aquest dijous, 1 d’octubre. La mesura es va posar en marxa el mes de març a causa de la pandèmia del coronavirus. La portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Maria Campuzano, ha valorat com pot afectar aquesta decisió del govern de Pedro Sánchez a les famílies més vulnerables.

Opinió

El risc sempre hi serà

Davant del risc cal abandonar dues visions força habituals. Una és que la ciència i la tecnologia ho resoldran tot. L’altra és que estem condemnats pel destí. Ambdues visions són fruit del pensament màgic.

Notícia

Respirar l'aire dels boscos beneficia el sistema immunitari

Inhalar els monoterpens, unes substàncies químiques que fan servir els arbres per comunicar-se, té propietats antiinflamatòries i neuroprotectores

Opinió

Come on! Per una nova Il·lustració

Seria útil deixar de parlar de tots aquests temes horrorosos que tant ens fascinen avui dia, com la distòpia, la fi del món, l‘apocalipsi o el col·lapse, i ens centréssim a debatre altres qüestions molt més interessants i transcendents que sembla que ens facin més por que la pròpia destrucció del planeta. Per exemple, el decreixement, la demografia i la limitació de la riquesa

Opinió

Un sistema que ens porta a la precarietat. Reflexions des d’una mirada ecofeminista sobre els impactes de la COVID19

Les alternatives inclourien la defensa dels serveis públics i els béns comunitaris, en la seva titularitat, gestió i provisió; per garantir que les cures i els serveis relacionats estiguin coberts per a tots. Per assegurar les sobiranies sobre els recursos, com és l’alimentària i l’energètica. I per preferenciar, en definitiva, nous models i opcions des dels ecofeminismes i des de l’economia feminista, ecològica, social i solidària.

Opinió

La vida digna i sostenible com a nova normalitat

És el moment d'abordar amb valentia i ambició un pla de xoc ecosocial. Això passa per generar un paquet de mesures socials que condueixin a una situació de major resiliència. La clau és garantir ingressos i serveis públics de manera massiva. Alhora, cal afrontar les necessàries transicions ecològiques, econòmiques i socials per adaptar les nostres societats a les condicions biogeofísiques que són la nova normalitat.

Entrevista

Pep Canadell: "Cal agafar aquesta oportunitat única si volem evitar la gran disrupció que pot significar el canvi climàtic"

Pep Canadell és director executiu del Global Carbon Project, el consorci científic mundial on uneixen esforços les grans institucions científiques, com la NASA, per estudiar l’impacte de l’activitat humana en el cicle del carboni i en el canvi climàtic. Canadell, una de les veus més prestigioses en la ciència del canvi climàtic ens explica com la crisi sanitària de la COVID-19 ens situa en un punt d'inflexió davant l'evolució climàtica, i desgrana com aprofitar aquesta oportunitat si volem evitar la disrrupció que podria significar l'escalfament global.

Opinió

Una oportunitat per canviar

No sóc optimista: el més senzill hauria estat habituar-nos a lluitar units per importants i evidents objectius de tots, sigui parar pandèmies o defensar l'ambient comú, però només la ciència ho ha fet. Lamentablement, estem suspenent l'examen de la col·laboració entre diferents d'una manera fins i tot obscena.

Opinió

Podrem continuar parlant d’emergència climàtica?

L’argument que repeteixen els contraris a l’acció climàtica de ben segur que es mantindrà, que ara hi ha altres prioritats com tornar a impulsar l’economia i que la societat no té energia per enfrontar-se a la recuperació gestionant una altra emergència

Entrevista

Philips Gareth Brydon: "6 milions de pagesos africans depenen de la pluja i si el clima canvia el seu mode de vida està en risc"

Philips Gareth Brydon és Director del Departament de Canvi Climàtic de l’African Development Bank, la primera institució de finançament per al desenvolupament del continent africà. Ens va explicar durant la COP-25 el fort lligam entre la pobresa i el canvi climàtic, i com l'adaptació és cada cop més l'objectiu de les seves activitats. El seu discurs ens confronta amb la justícia climàtica, ja que Àfrica és un dels països mes vulnerables al canvi global i en canvi només contribueix amb un 3% al total d'emissions de gasos amb efecte hivernacle.

Entrevista

Bobadoye Ayodotun: “L’impacte del canvi climàtic en la salut a l’Àfrica és enorme.”

Bobadoye Ayodotun és Director General de Global Emerging Pathogens Treatment Consortium (Ghana). Aquesta entitat té com a objectiu millorar la preparació de sectors, de països, i de sistemes a l’Àfrica per afrontar els seus reptes en relació als temes de salut vinculats al canvi climàtic. Bobadoye ens va explicar durant la COP-25 com de fràgil és aquest continent, i de fet tot el món, als impactes sobre la salut dels canvis globals. Tenim la prova amb l'actual crisi de la COVID-19.