Noves investigacions confirmen que estar exposats a alts nivells de soroll pot causar malalties cardiovasculars
Si viu a prop d'un aeroport, el ferrocarril o una carretera molt transitada, potser li preocupa que els fums d'aquests avions, trens i automòbils afectin la seva salut. Ara bé, segons un nou estudi del Journal of the American College of Cardiology, pot haver-hi una altra amenaça: els alts nivells de soroll poden ser dolents per al cor.
Va néixer a Sabadell però viu al Baix Empordà. És professora d’universitat, ha donat classes a la Universitat de Girona, a la UAB i des de fa 9 anys a la UPF. També ha fet de periodista. Ara mateix dirigeix el màster en Estudis Internacionals sobre Mitjans, Poder i Diferència. És co-directora de l’UPF-Centre for Animal Ethics i la directora del projecte de recerca THINKClima que investiga el paper que tenen els grups d’interès en el coneixement que rebem sobre el canvi climàtic.
Sabemos desde hace tiempo que los residuos plásticos van fragmentándose una y otra vez hasta constituir esa amalgama de micro partículas que se ha convertido en un problema ambiental de primer orden tanto en la tierra como en los océanos.
Entrevistem Mariano Bueno, divulgador i expert en geobiologia i bioconstrucció
Mariano Bueno (Benicarló 1958) és un gran divulgador de l'agricultura ecològica, la geobiologia, la bioconstrucció i les alternatives de vida mes saludables tant al nostre país com a Amèrica Llatina. El 1986 va crear el Centre Mediterrani d'Investigació Geobiològica" i, el 1991 l'Asociación de Estudios Geobiológicos GEA, de la qual ha estat dinamitzador i president en diverses etapes. Mariano Bueno ha participat al IV Congrés d’Arquitectura i Salut, organitzat pel COAC amb la sessió Biohabitabilitat: la revolució pendent. En aquesta entrevista, ens parla d’aquest àmbit de coneixement i de la relació dels edificis amb la salut humana.
Després de 13 anys de col·laboració ininterrompuda, l'Ajuntament de Sabadell i ISGlobal han donat un pas més en el seu compromís amb la translació científica mitjançant la formalització d'un conveni entre ambdues entitats.
Entrevistem Sílvia Casorrán sobre el model de superilles de Barcelona
El model de superilles de Barcelona vol redefinir l’espai públic i la mobilitat guanyant zones per a vianants en carrers ara ocupats pel vehicle privat. Aquest nou model organitzatiu del teixit urbà està pensat per afavorir la mobilitat sostenible, el verd i la biodiversitat, i els espais d’estada per a la ciutadania. La primera superilla en la trama de l’Eixample s’ha implementat de manera experimental -sense tots els elements- en una zona del Poblenou. Aquesta implementació no ha estat exempta de polèmica veïnal i política i ha suscitat un debat sobre les possibilitats d’estendre aquest model urbà a la resta de la ciutat. Per parlar-ne hem entrevistat la Sílvia Casorran, tècnica de mobilitat de l’AMB i veïna de Poblenou.
Homes d’esquenes aprofitant qualsevol racó de la ciutat per pixar. Entre els contenidors. De cara a la paret. En una cantonada. Mirant a banda i banda. ‘Algú m’ha vist? Sí, tothom!’ El resultat, una olor molt desagradable, un espai urbà brut, insalubre
Es celebra el segon Congrés Internacional de Paisatge Urbà al CaixaFòrum de Barcelona, en el que hi participen personalitats acadèmiques i de la gestió urbanística, Conesa ha volgut ressaltar la importància que el paisatge urbà té per a tots els municipis, independentment de la seva mida, pels seus valors mediambientals i socials.
La campanya ofereix al ciutadà un plànol pensat per visualitzar diferents rutes a peu, que mostra les distàncies entre 32 punts de la ciutat i el temps de desplaçament aproximat del recorregut entre ells.
Salut
