Traducció al català de l’editorial publicada a Global Change Biology sobre la COP26 i els resultats que la ciència n’espera. Josep Peñuelas, professor de recerca del CSIC al CREAF signa l’article juntament amb un equip internacional d’alt impacte.
En aquesta Cimera del Clima de Glasgow (COP26), la salut i la seva relació amb la crisi climàtica han adquirit gran protagonisme. Jaime Martínez Urtaza és especialista en seguretat alimentària global i epidemiologia i estudia l'evolució dels patògens perillosos per als humans. Ens explica que la urgència per recuperar l'activitat econòmica després de la covid-19 està frenant les mesures contra l'escalfament, l'impacte de les quals és més gran en persones vulnerables com nens i ancians.
La pandèmia ha amplificat altres crisis globals com l’ambiental, la de valors o la psicosocial, que tenen la seva arrel en els efectes del neoliberalisme.
Laia Serra és una de les portaveus de "Veus per la Sobirania Alimentària a ciutat" Aquesta plataforma heterogènia aglutina persones, entitats i moviments socials que treballen per la Sobirania alimentària des de diversos àmbits per construir unes ciutats veritablement sostenibles en relació a l'alimentació. Neixen, com diu Serra, no per fer una crítica a les polítiques municipals, sinó per reivindicar que fa anys que dediquen els seus esforços a transformar el sistema alimentari. Amb Laia Serra repassem quines són les seves propostes.
Amaranta Herrero és la coordinadora estratègica de Barcelona Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible 2021. Herrero ens explica com l'objectiu de la capitalitat ha sigut posar l'alimentació sostenible a l'agenda política. Repassem amb ella les principals polítiques municipals de la ciutat de Barcelona en aquest àmbit i la col.laboració entre ciutats per incidir en el sistema alimentari global i poder fer de l'alimentació sostenible una realitat també urbana.
L'aposta per consumir de proximitat no ha de ser només per reduir el transport, ha de ser també per tenir un control i una influència sobre com es produeix l’aliment, les condicions socials i les tècniques de cultiu sostenible que com a consumidors hem d’exigir i de les quals n’hauríem de tenir més informació.
El model alimentari actual és responsable del 21-37% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Però aquest sistema dominat per les grans indústries i per un sistema alimentari globalitzat, ens genera també –i de ben segur que ens generarà- conflictes socioambientals arreu del territori. Quins son aquests focs? En aquest reportatge n’analitzem alguns.
Per a la majoria d’aliments la majoria del GEH són fruit del canvi d’ús del sòl i dels processos que tenen lloc a la granja. Aquestes dues etapes representen més del 80% de la petjada de la majoria d’aliments. Per contra, el transport no arriba al 10% o menys.
Què ha passat a Glasgow? Joaquim Elcacho fa un repàs clarificador comparant els resultats obtinguts amb els objectius marcats: l'abandonament del carbò, els plans nacionals d'acció climàtica, la reducció de les emissions de metà, el pacte contra la deforestació, el pacte per a la fi de la fabricació de cotxes que cremen combustibles fòssils l'any 2035 o la promesa adoptada al 2015 a l'Acord de París de dedicar 100.000 milions de dòlars anuals a la lluita contra el canvi climàtic i facilitar accions d'adaptació en països en desenvolupament.
Bárbara Peris és regidora de platges, turisme i cohesió territorial a l’Ajuntament del Vendrell. Formada en turisme, assumeix ara la responsabilitat que el litoral continuï sent font de salut i recursos econòmics pel seu municipi, davant l’amenaça del canvi climàtic. Va ser la impulsora de la Taula de Municipis per un Litoral Sostenible, i en aquesta entrevista ens parla dels objectius i accions que aquesta unió d’ens locals està posant en marxa.
Després de 26 conferències és raonable pensar que el model de concertació per resoldre la crisi climàtica està caducat. Els èxits dels noranta ara esdevenen divergències notables. Per moltes mesures que se subscriguin, l’incompliment o els ajornaments de terminis estan a l’ordre del dia. Per tant, què hem de fer?
El que podem assegurar és que la COP26 elevarà una vegada més les pressions sobre els nostres polítics per actuar amb valentia, anteposant l’evidència científica sobre el canvi climàtic i la salut de les persones als interessos econòmics i partidistes. Veurem si les pressions per uns i altres bàndols tenen l'efecte tan desitjat com necessari en els acords i podem celebrar que Glasgow 2021 no passa al calaix de la irrellevància.
Canvi climàtic
