Podem topar amb les lògiques ecofeixistes que molts veuen com una derivada última del neoliberalisme en temps de canvi climàtic. En aquest escenari es justificarien estats d’excepció per protegir la nació i garantir-li els recursos necessaris a costa de polítiques excloents o directament racistes i d’increment de les desigualtats; o amb elits que controlarien economies intervingudes per estats que tanquen files i fronteres per protegir els recursos naturals que garanteixen el seu benestar.
Desenes de milers de vols fantasma s’haurien enlairat entre març del 2020 i setembre de 2021 al Regne Unit. I aquest hivern uns 100.000 vols d’aquest tipus travessarien els cels d’Europa. El president de la companyia Lufthansa, Carsten Sporh, ho va reconèixer en unes declaracions al Frankfurter Allgemeine on parlava de 18.000 “vols innecessaris”"
Georgina Cepas és enginyera química i postgraduada en Enginyeria Ambiental. Compta amb 19 any d’experiència en gestió mediambiental, la major part dels quals com a cap de Medi Ambient a Mercabarna, on hi treballa des del 2008. En aquesta entrevista ens explica les accions que ha dut a terme el mercat central de Barcelona, un dels més grans d’Europa, per aconseguir un millor aprofitament dels aliments i reduir el malbaratament al mínim, i ens desvela l'última iniciativa: El Foodback!
Isaac Peraire és sociòleg de formació i expert en direcció estratègica de la col·laboració públicoprivada. Ha estat alcalde de Prats de Lluçanès i president del Consorci del Lluçanès. És també autor i coautor de diverses publicacions. Des del juny del 2021 dirigeix l’Agència de Residus de Catalunya. Parlem amb ell de la problemàtica del malbaratament alimentari, i com s’ha reaccionat des de l’administració, en concret de la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris a Catalunya i el Pla de Profit.
Fa una setmana l'IPCC va publicar el sisè informe on alertava que els impactes de la crisi climàtica són globals i més intensos del que es creia. Jofre Carnicer, un dels autors espanyols del treball, adverteix que, per superar aquest repte “majúscul”, en els propers 20 anys es necessiten canvis no només als governs, sinó també als nostres comportaments de consum, cultura i hàbits de vida.
Estem construint el que moltes entenem ja per aquella idea que sona entre els moviments climàtics, socials i feministes: les transicions ecosocials i ecofeministes front als col·lapses d’avui. Les nostres transicions, davant les transicions del rentat d’imatge verd, lila i digital.
L’autoestima d’un país també passa per la seva capacitat de superar l’atzucac ecològic i compartir els reptes i mesures per adaptar-nos a nous escenaris ambientals. Per això és rellevant preguntar-nos, des de les planes del litoral o les muntanyes del Pirineu: ¿Quin missatge donarem a la comunitat internacional empenyent uns jocs olímpics d’hivern del tot inviables, innecessaris i poc explicables en un país de la conca mediterrània com el nostre?
Vicenç Sureda, va morir el passat gener. Va impulsar de manera capdavantera la gestió ambiental municipal a Catalunya. Introductor de les Agendes 21 Locals als municipis de Barcelona i promotor de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, va dirigir el Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. El medi ambient municipal seria avui molt diferent sense la seva feina pionera. Sostenible vol retre-li aquest homenatge amb la publicació de la seva última entrevista concedida arran de la commemoració del 40 aniversari de la creació del Servei del Medi Ambient en una administració pública, en la Diputació de Barcelona.
Canvi climàtic
