Les “illes de calor”, risc creixent de les ciutats a l’estiu

Opinió
28/06/2023 - 10:54

L’asfalt i l’escassetat de zones verdes generen una calor extra que provoca 360 morts l’any a Barcelona.

L'impacte de les “illes de calor” urbanes pot empitjorar els pròxims anys per l'escalfament global.

Foto: Refugi climàtic en un parc de la ciutat de Barcelona. Font: Ajuntament de Barcelona

 


Barcelona és una de les ciutats europees amb més impacte de l’efecte illa de calor. És una de les conclusions de l’estudi científic de referència, publicat a The Lancet al gener i liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

L'avaluació de l’impacte en la salut de les illes de calor urbanes en 93 ciutats europees, entre juny i agost del 2015, conclou que el 4,3% dels morts a l’estiu a les grans ciutats europees són per l’efecte illa de calor. A l’estiu les illes de calor tenen entre 1 i 10 graus més que a les zones del voltant i això provoca 6.700 morts prematures anuals a les ciutats estudiades.

"La majoria dels morts per l’efecte illa de calor són invisibles"

A Barcelona l’efecte illa calor genera un escalfament extra de 1,5º C de mitjana i 360 morts,  un 15% de les morts que es produeixen a l’estiu, segons l’estudi. Unes morts que no es produirien sense l’efecte illa de calor i que dupliquen les morts en accident de trànsit a tot Catalunya, 157 el 2022.

La majoria dels morts per l’efecte illa de calor són invisibles, la majoria no mor per cop de calor sinó per agreujament de malalties cardiorespiratòries, sovint amb efecte retardat de dies o setmanes. A més, l’impacte també es produeix amb temperatures moderadament altes, sense onada de calor.

Tot i que l’estudi no analitza altres ciutats de l’àrea de Barcelona en moltes d’elles l’impacte de les illes de calor ha de ser molt superior. Dona una idea la previsió del Servei Meteorològic de Catalunya dels dies de més de 30ºC previstos pel 2030: a Barcelona 33 dies, a Santa Coloma de Gramenet 52, a Gavà 58, a l’Hospitalet de Llobregat 66 dies.

És una altra de les conclusions de l’estudi: un terç de cobertura verda redueix un terç la mortalitat de les illes de calor, però en el cas de Barcelona la reducció arribaria al 60%.

"Un 30% de verd evitaria la majoria dels morts per illa de calor a Barcelona"

Un 30% de cobertura verda sembla molt difícil, però és possible. A més de tenir molts més arbres hi ha altres mesures que també es poden aplicar: enverdir places dures, incrementar les cobertes vegetals en edificis, materials de construcció que acumulin poca calor, pintar les superfícies de colors clars que absorbeixen menys calor, tenir cura dels arbres que hi ha a les ciutats. També reduiria l’efecte illa de calor la reducció del trànsit de vehicles de combustió.

Els que aspiren a gestionar ciutats haurien de presentar projectes concrets per a reduir l’efecte illa de calor a les seves ciutats.

Els projectes de ciutat verda haurien de ser centrals. Els últims tres anys, tot i ser molt càlids, ens hem beneficiat d’estar en un cicle d’anys “Niña”, el fenomen planetari que afegeix un extra de refredament global. Aquest 2023 entrem en un cicle “Niño”, el fenomen que afegeix un extra d’escalfament global i en el que hi estarem, almenys, fins al 2024. Probablement, l’estiu del 2023 serà més càlid que els últims que hem viscut. I l’estiu del 2024, encara més.


 

 

Categories: 

Relacionats

Notícia

74 espais habilitats per refugiar-se de la calor a diversos municipis metropolitans.

Entrevista
Marc Montlleó, biòleg


Marc Montlleó Balsebre és director de projectes ambientals a Barcelona Regional. Ara mateix donen suport a l’Ajuntament de Barcelona i a l’AMB amb el desplegament dels refugis climàtics. 

Notícia

Amb l’arribada de l’estiu s’activen 227 refugis climàtics, 30 més que l’any passat, repartits pels 10 districtes de Barcelona. Es tracta de diferents equipaments i espais públics, interiors i exteriors, oberts a tota la ciutadania, on es pot fer front a les altes temperatures i trobar confort tèrmic.

Butlletí