Cap societat no pot aspirar a la salut ni al benestar, físic, anímic o espiritual, si no viu en un entorn natural íntegre i sa. I Catalunya, que té una gran biodiversitat, sotmesa a extraordinàries pressions, no podrà conservar-la, ni adaptar-se als canvis climàtics, sense impulsar nous models de conservació, integrant la prevalença dels criteris de conservació, de manera transversal, en totes les polítiques sectorials, amb determinació i transparència.
El model de cogestió de les petites agrupacions de pescadors contribueix a una major abundància i hàbitats de les espècies
La cogestió de les pesqueres artesanals per part dels propis pescadors i el govern ofereix majors beneficis ecològics i socials que el model de gestió centralitzat per part dels governs. Així es posa de manifest en un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB en què demostren els avantatges d'aquest model de gestió però assenyalen possibles aspectes de millora.
El canvi climàtic i la globalització han afavorit les invasions biològiques, i això té un impacte en la salut i la biodiversitat. Parlem amb Frederic Bartumeus, cocreador de Mosquito Alert, per conèixer millor aquesta plataforma de ciència ciutadana i les claus dels seu èxit i per saber com la participació de tots pot ajudar a prevenir i combatre els problemes derivats de les espècies invasores.
Cornellà de Llobregat ha estat reconeguda amb el European Green Leaf 2019, un premi atorgat per la Comissió Europea a ciutats entre 20.000 i 100.000 habitants. El premi reconeix el compromís de Cornellà en transformar-se en una ciutat realment sostenible dins d'una àrea metropolitana d'alta densitat, i que podria ser un model per a altres àrees urbanes compactes. El jurat s'ha mostrat particularment impressionat per les mesures de pacificació del trànsit i per la promoció de modes de transport sostenibles. Hem volgut parlar amb Emília Briones Matamales, Regidora Delegada de l'àrea d'Innovació Urbana per conèixer millor el projecte que ha impressionat Europa.
Vet aquí una bona presa de Félix Rodríguez de la Fuente. Pere Alzina (Arenys de Mar, 1967) va ser un de tants nens que mantenia la seva mirada clavada a la pantalla del televisor mentre la peculiar veu de l’‘amic Félix’ detallava com unes bèsties en devoraven d’altres. El medi natural va ser l’espai de joc d’aquest biòleg durant la seva infantesa i adolescència. Amb els seus companys de colla buscava bolets i cargols, i simulaven trinxeres armats amb branques d’arbustos. Pescar pops i congres i construir-se coves al costat de les roques eren altres dels seus plans.