Aurora Serra: “Un dels aspectes de la naturalització, a banda de la biodiversitat, és ajudar a recuperar l’ esperit comunitari”

Periodista
18/10/2019 - 22:48

Apassionada per la natura i amant de l’art, Aurora Serra és enginyera agrícola, i es defineix com a dinamitzadora i formadora en agricultura.

És membre de la Cooperativa Tarpuna i participa a la xarxa agroecològica dels barris de muntanya de Barcelona.  Parlem amb Aurora Serra arrel de la celebració de l’Aplec d’agricultura urbana de Barcelona que arriba a la seva sisena edició, i que aquest any està dedicat a la biodiversitat a la ciutat.

 

Barcelona acull el 6è Aplec d’agricultura urbana. En què es diferencia aquesta edició de les anteriors?

Aquesta edició se centra en la biodiversitat. És un tema que cada vegada està més present a la ciutat. No només és  important per nosaltres o per moltes altres organitzacions, sinó que el propi ajuntament també ho considera així. Volem promocionar la biodiversitat i per tant moltes de les activitats de l’Aplec estan enfocades a dinamitzar la naturalització dels espais verds de la ciutat i a transmetre la importància de la diversitat de plantes a l’ hort i de les llavors locals, amb tallers i xerrades.
 

"Si pensem que absolutament tot és responsabilitat de l’ajuntament, no ens fem nostre l’espai públic"

Ens en pot donar un exemple?

Hi ha activitats relacionades amb els escocells dels arbres. L’ajuntament va posar en marxa una prova pilot amb l’enjardinament amb plantes herbàcies d’alguns escocells del barri de Clot, però no ha funcionat: les plantes han mort i els protectors de fusta han estat malmesos. La nostra proposta és replantar-los i reforçar-los amb la col·laboració de la gent del barri.

En general, crec que la ciutadania pot ajudar molt a fer el manteniment a petita escala d’iniciatives relacionades amb la naturalització. Estic parlant d’escoles, associacions, casals de gent gran, o fins i tot dels veïns directament. És una manera que la gent torni al carrer amb activitats rellevants per a la comunitat. Si pensem que absolutament tot és responsabilitat de l’ajuntament, no ens fem nostre l’espai públic. Des d’aquest punt de vista un dels aspectes de la naturalització, a banda de tot allò relacionat amb la biodiversitat seria ajudar a recuperar aquest esperit comunitari.
 

L’aplec s’estén durant uns dies però té una jornada central. Com s’ha plantejat?

El diumenge 20, és la jornada central de l’Aplec i farem, entre moltes altres activitats, un mercat d’intercanvi de llavors. Creiem que pot ser molt interessant perquè amb aquest espai es pugui generar un seguit d’interrelacions entre les persones que més endavant pugui donar lloc a un mercat continu. La nostra intenció és posar les condicions inicials després caldrà veure què passa. Aquest intercanvi no vindrà d’una necessitat però probablement d’una inquietud cada vegada més estesa per part de moltes persones que gestionen horts de disposar de noves llavors d’hortalisses i de plantes associades als horts, no comestibles, però que fan funcions com atraure determinats insectes.

Per començar el diumenge al matí hi ha prevista una activitat de ioga relacionada amb un conte de varietats tradicionals, en un hort. Després, un taller pràctic de com es treuen llavors de l’ hort; un espai amb activitat de l’hort al casa, un altre per expandir la creativitat; sense oblidar l’speaking corner on s’explicaran projectes d’agricultura urbana...


On es farà? Estan obertes a tothom les activitats?

A la Plaça Massadas, al barri de la Sagrera. Hi haurà activitats diverses amb les quals volem involucrar a les associacions locals per tal d’atraure l’atenció del màxim nombre de persones. Tindrem tallers, contes, exposicions, etc. També coincidirem amb el primer mercat de pagès que es farà de la Sagrera, amb el qual hi col·laborem

La majoria d’activitats són de lliure accés, tret d’algunes que tenen un aforament limitat i cal una inscripció prèvia, com el cas del dinar popular que es farà el mateix diumenge dia 20.  Totes elles, però, són gratuïtes L’única que es fa de pagament és una activitat dedicada a aprendre com fer una coberta verda. És tracta d’un taller que dura tot el dia i en el qual s’aprofundeix veritablement en el tema.
 

"Les cobertes verdes aporten clars beneficis:  atrauen la biodiversitat i tenen un efecte de regulació tèrmica de l’edifici"

De les cobertes verdes se’n parla menys que dels horts. Tenint en compte la densitat edificatòria de Barcelona deuen tenir un gran potencial de creixement a la ciutat.

Sí, el potencial és molt gran. El que passa és que també hi ha factors limitants com el criteri d’alguns propietaris o factors tècnics, econòmics, i d’infraestructures en determinats edificis que en dificulten la implantació. Nosaltres, des de Tarpuna, hem detectat que hi ha força interès, però mentre en el cas dels horts hi ha moltes facilitats i oportunitats i fins i tot suport institucional, pel que fa a les cobertes verdes no estem al mateix nivell i a més hi ha aquesta complexitat afegida que hem comentat. En una coberta verda cal vigilar molt bé alguns detalls, per exemple, per on percola l’aigua.  En qualsevol cas les cobertes verdes aporten clars beneficis:  atrauen la biodiversitat i tenen un efecte de regulació tèrmica de l’edifici. 

 

Tarpuna és la impulsora de l’Aplec. Ens pot fer cinc cèntims sobre la seva activitat?

Tarpuna és una cooperativa que porta a terme iniciatives socials relacionades amb la sostenibilitat. I un dels àmbits més importants en què treballa és l’agricultura social i ecològica; un altre està dedicat  a la innovació i la creació en el camp de l’empresa social; un tercer a l’energia que més particularment té a veure amb l’estalvi i l’acompanyament energètic a les llars. En aquest darrer àmbit tenim una màquina, li diem l’e-tarpunòmetre, que bàsicament permet conèixer en tot moment, i de manera molt visual, quin és el consum energètic d’una llar. També portem un projecte sobre compostatge, centrat en el desenvolupament d’una màquina que n’accelera el procés.
 

Parli’ns, sisplau, una mica més d’aquesta màquina...

Sí, es podrà veure el diumenge dia 20 i de fet no és cap novetat: ja està en funcionament fa temps a altres països. Nosaltres l’hem volgut millorar. Un avantatge molt important que té és que no ocupa gaire espai, ni genera males olors. Es pot fer servir perfectament en qualsevol restaurant, menjador escolar, o molts altres indrets. El perfeccionament d’aquesta màquina es desenvolupa en el marc d’un projecte anomenat Revolta. Creiem que pot fer una funció pedagògica molt remarcable.

Quantes persones han assistit a les anteriors edicions dels aplecs?

Venint a les activitats i participant-hi, al voltant de 500. A nosaltres ens agradaria arribar a 1000!
 

"Hi ha ganes de fer comunitat, d’interrelacionar-se amb altres persones i els horts poden donar satisfacció a aquesta demanda.A la ciutat les relacions que es generen no acostumen a ser comunitàries, col·laboratives i participatives, en alguns àmbits més aviat hi ha molta soledat"

D’on creu que prové l’interès de tantes persones per fer ciutats més sostenibles a través de diverses activitats?

Per una banda, crec que l’alerta sobre el canvi climàtic, tot hi que se sap fa temps, ha despertat la consciència de que cal actuar de manera diferent i això ha significat un impuls a tot el moviment en favor dels horts urbans, la naturalització i altres iniciatives en aquest àmbit. Per altra banda, també hi ha ganes de fer comunitat, d’interrelacionar-se amb altres persones i els horts poden donar satisfacció a aquesta demanda. A la ciutat hi ha molta gent, però paradoxalment les relacions que es generen no acostumen a ser comunitàries, col·laboratives i participatives, en alguns àmbits més aviat hi ha molta soledat.
 

Hem vist els darrers anys un creixement considerable dels horts urbans. Creu que la tendència continuarà?

Hi ha moltes tipologies d’horts, els de l’ajuntament estan reservats a persones amb més de 65 anys. Però n’hi ha molts més gestionats per associacions, fundacions i escolars altres organismes que també funcionen molt bé. I no oblidem els que tenen els propis ciutadans, com passa al districte d’Horta-Guinardó sobretot. L’ajuntament, per altra banda, ha posat a disposició més terrenys dins el Pla Buits, espais ciutadans sense ús concret que igualment s’han aprofitat com a horts. També hi ha els que són resultat de l’ocupació d’un solar en desús, que funcionen. La conclusió és que la tendència continua i queden encara molts espais susceptibles de ser utilitzats com horts per tant el potencial de creixement és molt gran, tot i que és clar que en molts casos pot topar amb interessos immobiliaris.

Per altra banda, és molt poc conegut per la majoria de la ciutadania que a Barcelona hi ha encara entre cinc hectàrees de terreny agrícola, concretament a Vallbona, Rec Comptal. Es diu La ponderosa i és l’últim indret on es fa agricultura amb una certa magnitud productiva a Barcelona. Ara aquest sòl està qualificat com a equipament i des de les entitats que promouen l’agricultura urbana es demana que es qualifiqui de sòl agrícola. Cal protegir-lo perquè no es perdi.
 

Un projecte innovador ha estat el de remodelació del Mercat de la Vall d’Hebron que inclou una coberta verda amb hort. Quina és la seva opinió d’aquesta proposta?

Em sembla una iniciativa molt bona per atraure més gent al mercat.  En les remodelacions dels últims mercats municipals s’ha pensat que la millor manera de portar clients era posar un supermercat dintre el mercat. Un supermercat és un concepte molt diferent! Hem de repensar aquest model. Un atractor pot ser que et cuidin els nens mentre estàs comprant però també un espai per a aliments que han crescut en el propi mercat.

 

"L’objectiu és la sobirania alimentaria: tenir unes ciutats més autosuficients en alimentació i repensar la nostra forma de vida"

Per què cal defensar els  horts urbans?

Ens aporten diversos beneficis. El primer és que les persones de la ciutat tinguin noció de que vol dir cultivar. Ara la majoria de la gent només busca el preu més barat i no té idea del cost real de cada producte. Per tant, aquest benefici el podríem anomenar adquirir criteri. Després hi ha l’aspecte de la socialització i de les relacions humanes, que és evident. Fins i tot poden sorgir conflictes en un hort, cosa que no esmento de manera negativa, sinó que pot ser molt interessant com a experiència per generar diàleg i voluntat de resolució. Sense oblidar l’estímul de la biodiversitat.
 

És rellevant la productivitat de l’agricultura urbana?

Ja és molt rellevant que l’agricultura arribi a la ciutat perquè costa molt portar-la l’àmbit urbà. Més que la producció, o la productivitat, ara mateix és més important el fet que s’implanti i vagi creixent. Això no vol dir que un dia, més endavant, aspirem a que la producció sigui important. Curiosament, el camp avui està molt mecanitzat i “industrialitzat” i ser pagès ha esdevingut una feina molt solitària. A la ciutat s’obre l’oportunitat a fer de l’agricultura una experiència novament comunitària com antigament també havia estat al camp. Per això hi ha molta gent treballant en els valors de l’agroecologia i anant més enllà d’aquesta visió “industrial” de l’activitat agrícola.

L’objectiu és la sobirania alimentaria: tenir unes ciutats més autosuficients en alimentació i repensar la nostra forma de vida. Encara que això estigui lluny, anem cap allà!


 

Relacionats

Reportatge

L’evidència disponible indica que la infraestructura verda urbana (els parcs urbans, els arbres dels carrers, les cobertes i els murs verds, etc.) pot contribuir de manera molt modesta a compensar les emissions de carboni, a reduir l’estrès per la calor i a disminuir la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Si volem actuar sobre aquests problemes, hem de treballar sobre les fonts de pol·lució, perquè les mesures compensatòries basades en la natura no són, ni de lluny, suficients. Les estratègies d’infraestructura verda urbana tenen un paper complementari, i no alternatiu, a les polítiques de reducció de la contaminació.

Notícia

El pronòstic és que les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran en el moment habitual però seran molt importants. Això fa referència al pol·len de plàtan d’ombra, parietària, gramínies, plantatge, blets i olivera, entre d’altres.

Entrevista

Fa un segle que algunes ciutats del món estan reinventant-se conscients que els seus habitants necessiten espais més naturals per mantenir la salut física i mental. Per entendre què és la naturalització, que implica per als ciutadans i com és aquest procés internacional que està transformant també algunes ciutats catalanes, hem entrevistat una de les veus europees amb més experiència en el tema: Margarida Parés, responsable de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Butlletí