Instal·lació de menjadores als parcs del Segre i del Valira
L’objectiu és promoure la natura entre la població local per facilitar l’observació d’ocells i alhora disposar d’un recurs pedagògic i científic per a les escoles, a més a més de facilitar, en el cas de les menjadores, punts d’alimentació durant la temporada tardor-hivern a espècies protegides presents als nostres parcs en una època en què escassegen l’aliment i llocs de nidificació.
Prop de 30 científics d'una vintena de països europeus es van trobar al Museu de Ciències Naturals de Granollers per avançar en el treball en xarxa amb tres objectius: avaluar mitjançant models l’estat de les poblacions europees de ratpenats per veure com els afecta el canvi climàtic; crear una xarxa de seguiment d'aquesta animals d’abast europeu; i fer una aproximació econòmica dels efectes sobre l'agricultura a causa de la disminució en la població de ratpenats, uns mamífers amenaçats per l'escalfament global.
Enverdim Barcelona pretén que els ciutadans facin més verda la ciutat des dels seus balcons, terrasses i finestres. El procediment del projecte Enverdim Barcelona és senzill: ell planta una llavor i un cop germina i és prou forta ja està preparada per trobar una nova llar. Llavors la deixa en un punt de la ciutat fins que arriba alguna persona i se l’emporta. L’objectiu és multiplicar les plantes que hi ha a la ciutat.
Les poblacions d'aus d'ambients agrícoles s'han reduït gairebé un 20% en els últims 20 anys a Espanya, mentre que al medi urbà "el declivi de les aus comunes en el mateix període (1998-2018) és proper al 12%", segons l'última publicació del Programa de Seguiment Sacre de SEO / BirdLife.
Fa un segle que algunes ciutats del món estan reinventant-se conscients que els seus habitants necessiten espais més naturals per mantenir la salut física i mental. Per entendre què és la naturalització, que implica per als ciutadans i com és aquest procés internacional que està transformant també algunes ciutats catalanes, hem entrevistat una de les veus europees amb més experiència en el tema: Margarida Parés, responsable de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona.
La nova plaça de les Glòries ja té habitants, a més de veïns. Animalons poc freqüents a l'antic nus viari freqüenten ara la petita zona verda estrenada a l'abril –en vigília electoral– com a primera fase del futur parc. Els passejants es fan creus de sentir grills cada nit entre el trànsit que encara envolta la plaça i de dia poder albirar estornells, garses, becs de corall, merles o tallarols capnegres, a més de les abelles, marietes, libèl·lules i papallones que s'alimenten constantment als arbustos florits. Fins i tot surten bolets a la gespa, una dotzena als punts on els aspersors reguen més del compte.
Sergi García, de Galanthus, ens descobreix la fauna que habita a les nostres ciutats
La ciutat és un artefacte humà i és l’ésser humà l’espècie dominant, però aquest hàbitat és més ric en biodiversitat del que se sol pensar. Sergi García, de l'entitat Galanthus ens descobreix la fauna que habita a les nostres ciutats. És sorprenent conèixer la riquesa de vida que ens envolta. Des de falcons a eriçons, passant per granotes, mallerengues o ratpenats, milers d'animalons conviuen amb nosaltres, enmig del ritme frenètic de la ciutat. Si volem seguir gaudint dels serveis que ens ofereixen cal estar atents i respectar les condicions de vida que necessiten… com cita l’autor “ tots hi anem embarcats, persones i bestioles; tots naveguem junts en aquesta gran fragata que sembla que no es mogui però que va avançant pel mar del temps.”
L’evidència disponible indica que la infraestructura verda urbana (els parcs urbans, els arbres dels carrers, les cobertes i els murs verds, etc.) pot contribuir de manera molt modesta a compensar les emissions de carboni, a reduir l’estrès per la calor i a disminuir la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Si volem actuar sobre aquests problemes, hem de treballar sobre les fonts de pol·lució, perquè les mesures compensatòries basades en la natura no són, ni de lluny, suficients. Les estratègies d’infraestructura verda urbana tenen un paper complementari, i no alternatiu, a les polítiques de reducció de la contaminació.
Corina Basnou és doctora en biologia (Cluj-Napoca, Romania) i actualment treballa al CREAF en serveis ecosistèmics, infraestructura verda i solucions basades en la natura. Es va incorporar al CREAF el 2005, on s’ha centrat en l’estudi dels canvis en el paisatge i els seus efectes sobre la biodiversitat, tant a nivell europeu como a nivell local i regional. En el camp de l’ecologia de les invasions ha coordinat la construcció de bases de dades de plantes exòtiques en projectes europeus.
Apassionada per la natura i amant de l’art, Aurora Serra és enginyera agrícola, i es defineix com a dinamitzadora i formadora en agricultura. És membre de la Cooperativa Tarpuna i participa a la xarxa agroecològica dels barris de muntanya de Barcelona. Parlem amb Aurora Serra arrel de la celebració de l’Aplec d’agricultura urbana de Barcelona que arriba a la seva sisena edició, i que aquest any està dedicat a la biodiversitat a la ciutat.
Biodiversitat
