Davallada significativa del 40% de les espècies de papallona estudiades a Catalunya

28/02/2020 - 08:00

Cada any el Catalan BMS permet calcular les tendències d'un major nombre de les espècies aparegudes a la xarxa. Amb les dades recollides aquest 2019, que correspon al 26è any de seguiment, ha estat possible calcular la tendència de 123 espècies del total de 188 aparegudes en algun moment en els diferents itineraris.

Per decidir si es calcula o no la tendència d'una espècie, s’han adoptat els següents criteris:

  • L’espècie ha d’haver aparegut en almenys 10 itineraris de la xarxa 
  • El primer any de la sèrie correspon a la temporada en què l'espècie era present almenys en 5 itineraris, podent augmentar o disminuir aquest nombre en anys posteriors.

S’han descartat algunes espècies que compleixen els dos criteris anteriors però que resulten de fàcil confusió amb espècies similars. En són exemples el damer dels prats (Melitaea parthenoides), la verdeta d’ull ros (Callophrys avis) o el merlet ruderal (Pyrgus armoricanus).

Enguany la incorporació de nous itineraris ha permès estimar per primer cop la tendència de 8 espècies, que fins ara estaven poc representades a la xarxa. Aquestes espècies són el capgròs pàl·lid (Carcharodus lavatherae), el fals merlet (Muschampia proto), la tecla (Thecla betulae), la griseta de vellut (Polyommatus fulgens), la blaveta de la vulnerària (Polyommatus dorylas), la donzella bruna (Boloria selene), l’apol·lo (Parnassius apollo) i la lleonada de muntanya (Coenonympha glycerion).

Les tendències que es mostren a la fitxa de cada espècie són del conjunt del territori català, i utilitzen les dades de totes les estacions on ha aparegut.

Imatge 1. L’apol·lo (Parnassius apollo) és una espècie emblemàtica d’alta muntanya de la qual encara no se n’havia estudiat la tendència. Figura a l'annex II del conveni CITES, a l'annex II del Conveni de Berna, i a l'annex IV de la Directiva d'Hàbitats. Les dades del CBMS apunten de moment a una tendència incerta. Fotografia: Jose Manuel Sesma

 

Augments i declivis generals

Usant el programa TRIM per al càlcul de tendències, s’ha constatat com un 40% de les espècies estudiades han patit un declivi poblacional significatiu. A més, un 7% del total han patit una regressió considerada com a forta al territori. Aquests valors contrasten amb només un 8 % d'augments significatius. Així mateix, un 24% de les espècies es troba en una situació estable, i un 28% mostren una tendència incerta. A mesura que s'acumulen nous anys de seguiment i noves estacions, les estimes de les tendències són més robustes i el nombre d'espècies amb tendència incerta disminueix en benefici de les que mostren resultats significatius. Sense considerar el nivell de significació de la tendència calculada, cal remarcar que un 70% de les espècies han seguit una tendència negativa durant el període estudiat.

A nivell d'espècies concretes, les que mostren tendències més negatives al conjunt del territori són la teranyina (Araschnia levana), la donzella bruna (Boloria selene), la formiguera gran (Maculinea arion), la blaveta del crespinell (Scolitantides orion) i l’escac ferruginós (Melanargia occitanica). A l’altra banda, les que mostren majors increments són el blavet argiu (Plebejus argus), la papallona del lledoner (Libythea celtis), el fals merlet (Muschampia proto), el murri de la pimpinella (Spialia sertorius) i la cuetes de taques taronges (Cupido argiades). És important remarcar que les tendències no es poden calcular per a totes les espècies de Catalunya, un fet que afecta especialment les espècies amb un estatus 'vulnerable' o 'en perill d’extinció', que acostumen a ser les més rares al nostre territori i que, majoritàriament, es localitzen a les zones àrides de ponent i en indrets de d’alta muntanya pirinenca.

Poblacions en augment

Poblacions en descens

Blavet argiu (Plebejus argus)

Escac ferruginós (Melanargia occitanica)

Papallona del lledoner (Libythea celtis)

Blaveta del crespinell (Scolitantides orion)

Fals merlet (Muschampia proto)

Formiguera gran (Maculinea arion)

Murri de la pimpinella (Spialia sertorius)

Donzella bruna (Boloria selene)

Cuetes de taques taronges (Cupido argiades)

Teranyina (Araschnia levana)

 

Resultats de l’any 2019

L’any 2019 s'ha constatat un descens en les poblacions de 79 espècies respecte a la seva situació l’any 2018. Això suposa un descens en les poblacions del 64% de les espècies estudiades aquests dos anys consecutius. Per tant, es pot considerar que el 2019 ha estat un any força dolent pel conjunt de la fauna de papallones diürnes.

Les dues espècies que han tingut una major davallada respecte l’any anterior són, curiosament, les que han augmentat més fortament en tot el període de seguiment del CBMS: el blavet argiu (Plebejus argus) i la papallona del lledoner (Libythea celtis). També han tingut davallades notables altres espècies que tenen tendències positives en el conjunt del període, com ara el fals merlet (Muschampia proto), la Cleòpatra (Gonepteryx cleopatra) i la morada (Favonius quercus).

A l’altra banda, les espècies que han experimentat un major increment al 2019 respecte l'any anterior han estat la cuetes del melgó (Cupido alcetas), la vellutada del salze (Nymphalis antiopa), la barrinadora del gerani (Cacyreus marshalli), el coure roent (Lycaena virgaureae) i la blaveta de l’heura (Celastrina argiolus).

 

Major augment

Major descens

Cuetes del melgó (Cupido alcetas)

Fals merlet (Muschampia proto)

Vellutada del salze (Nymphalis antiopa)

Cleòpatra (Gonepteryx cleopatra)

Barrinadora del gerani (Cacyreus marshalli)

Morada (Favonius quercus)

Coure roent (Lycaena virgaureae)

Papallona del lledoner (Libythea celtis)

Blaveta de l’heura (Celastrina argiolus)

Blavet argiu (Plebejus argus)

 

Increments percentuals anuals

Finalment s’adjunten tres taules que classifiquen les espècies segons la magnitud del canvi poblacional anual que han experimentat al llarg de tot el període en què s'ha calculat la tendència. En aquestes taules només es mostren les espècies amb tendències estadísticament significatives (ja siguin augments, disminucions o espècies amb poblacions estables), i s'exclouen per tant aquelles amb tendència incerta.


Més informació de l'estudi a l'enllaç de CBMS.


 

 

Categories: 
Etiquetes: 

Relacionats

Notícia

Tenint en compte el reducció de diversitat d'espècies, tant a la natura com a les ciutats, la conservació de la biodiversitat urbana s'ha convertit en un repte en els últims anys. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona empren accions com dur a terme un cens de papallones o instal·lar menjadors d’ocells i rampes per la fauna a les basses.

Article
Jardí de papallones al parc del Bosc de Can Gorgs

Jardí de papallones al parc del Bosc de Can Gorgs

Des d'aquest mes de novembre, el parc Nou (El Prat de Llobregat) i el parc del Bosc de Can Gorgs (Barberà del Vallès) compten amb un nou jardí de papallones. Es tracta d'un recurs educatiu i participatiu dels parcs, que pretén afavorir la biodiversitat

Article

Gairebé la meitat dels bioindicadors analitzats (el 46,7%) mostren una tendència positiva, i només el 20% la tenen negativa.

Butlletí