La fauna a les ciutats prodigioses

Sergi García, de Galanthus, ens descobreix la fauna que habita a les nostres ciutats
23/10/2019 - 22:30

La ciutat és un artefacte humà i és l’ésser humà l’espècie dominant, però aquest hàbitat és més ric en biodiversitat del que se sol pensar. Sergi García, de l'entitat Galanthus ens descobreix la fauna que habita a les nostres ciutats. És sorprenent conèixer la riquesa de vida que ens envolta. Des de falcons a eriçons, passant per granotes, mallerengues o ratpenats, milers d'animalons conviuen amb nosaltres, enmig del ritme frenètic de la ciutat. Si volem seguir gaudint dels serveis que ens ofereixen cal estar atents i respectar les condicions de vida que necessiten… com cita l’autor “ tots hi anem embarcats, persones i bestioles; tots naveguem junts en aquesta gran fragata que sembla que no es mogui però que va avançant pel mar del temps.”

Hom diu que una ciutat veritablement confortable és aquella que pot oferir alhora feina, oci, cultura, esport i natura, sense cap preponderància. Si tot plegat, a més, està adobat amb les convenients dosis de sostenibilitat en la mobilitat, en la construcció, en els consums d’aigua i en l’energia estaríem parlant d’una ciutat prodigiosa.

La fauna és un element consubstancial a les ciutats, però quan se’n parla, tothom pensa principalment en coloms, en gats, en gossos, en rates i en paneroles, però rarament en falcons, ratpenats, serps o eriçons. Aquesta visió simple ha condicionat i condiciona polítiques i maneres de fer, usualment inspirades per l’univers animalista. No obstant, el major respecte i coneixement de les noves generacions, la legislació ambiental, l’aposta per la sostenibilitat i els criteris urbanístics més recents, que volen implantar estratègies de naturalització, condueixen a la consecució d’una ciutat més biodiversa, on algunes espècies troben un ambient idoni per desenvolupar la seva vida.

Dragó comú a un pati de l'Eixample. Foto: Galanthus

Certament, per molt que es disposés de bons corredors biològics que connectessin la ciutat amb l’entorn natural, que tots els edificis tinguessin estructures integrades de nidificació, que tots els parcs fossin grans i amb excel·lents cobertures, que l’ús de pesticides i herbicides sigui el més restringit possible, les oportunitats que les ciutats ofereixen a la fauna és limitada. La ciutat és un artefacte humà i és l’ésser humà l’espècie dominant.

Reineta. Foto: Galanthus

La ciutat, quant a biodiversitat, és més pobra, en general, que un ambient no urbà, però més rica del que se sol pensar, malgrat les limitacions. Si les basses urbanes són tractades com si fossin basses naturals i no com petites piscines clorades, fàcilment podem tenir o trobar espècies com la granota verda, la reineta o el tòtil, amfibis que malauradament solen ser actualment escassos arreu, havent estat tan abundants en altres temps.

 

Granota verda. Foto: Galanthus

Fan companyia a aquests animals desenes d’espècies d’invertebrats aquàtics com les libèl·lules, fonamentals en el control de mosquits, tant en forma de larves com en forma adulta. Hi acudeixen a les basses a menjar els insectes emergents vàries espècies de ratpenats, aquests obscurs mamífers alats, poc estimats en tant que poc coneguts, fonamentals perquè, als conreus, sigui menys necessari l´ús de pesticides.

Parot Cuanegre. Foto: Galanthus

Els ocells també troben menjar a prop de les basses, però també a l’estrat arbustiu i arbori de parcs, de jardins i de carrers amb vocació de corredors biològics; de fet, si se’n fa una bona selecció i combinació d’espècies, es pot propiciar la presència de flor i de fruit gairebé tot l’any, és a dir, de menjar, a més de refugi per poder fer-hi niu. Un bon indicador d’un correcte tractament de la vegetació és l’augment de les espècies d’ocells presents, ja que la seva resposta és ràpida a una bona gestió. Típics ocells forestals com les mallerengues, tallarols o merles poden viure fàcilment en un ambient urbà. A més, principalment a les mallerengues, se les pot ajudar col·locant caixes niu.

Mallerenga Carbonera. Foto: Galanthus

 

"Poden ser potenciades, mitjançant la plantació d’aromàtiques, les atractives papallones o amb la col·locació d’hotels d’insectes, les abelles solitàries, fonamentals per a la pol·linització"

En aquests ambients, poden ser potenciades, mitjançant la plantació d’aromàtiques, les atractives papallones o amb la col·locació d’hotels d’insectes, les abelles solitàries, fonamentals per a la pol·linització. Finalment, amb bones cobertures arbòries, poden introduir a  les ciutats esquirols i amb bones cobertures arbustives i herbàcies els eriçons, un mamífer insectívor que tal vegada s’està veien beneficiat pel canvi climàtic, ja que l’augment de temperatures fa que el seu període reproductiu s’allargui.

Eriçó fosc. Foto: Galanthus

Però si bé és cert que els parcs i jardins, sucursals dels boscos a les ciutats, són importants, tant des d’un punt de vista social i psicològic, ja que generen benestar en el conjunt de la ciutadania, com des del punt de vista de la biodiversitat, nogensmenys ho són els edificis, la matriu més definitòria de l’hàbitat urbà. Als edificis troben refugi i llocs de nidificació desenes d’espècies que en depenen molt estretament, aquelles que al medi natural criarien a penya-segats, a l’anomenat ambient rupícola.

"Perquè, a les ciutats, continuïn anunciades cada any les primaveres pel cant insistent de falciots i ballesters, o pel cant més dolç de les orenetes vulgars (cada cop menys vulgars) o més vibrant de les orenetes cuablanques, cal que els edificis tinguin racons i forats que puguin oferir espai de recer i de nidificació a aquests ocells"

Falciot pàl·lid al niu. Foto: Galanthus

Perquè, a les ciutats, continuïn anunciades cada any les primaveres pel cant insistent de falciots i ballesters, o pel cant més dolç de les orenetes vulgars (cada cop menys vulgars) o més vibrant de les orenetes cuablanques, cal que els edificis tinguin racons i forats que puguin oferir espai de recer i de nidificació a aquests ocells.

 

Merla a un pati de l'Eixample. Foto: Galanthus

Malauradament, però, els edificis d’obra nova són molt hermètics, acomplint normatives d’estalvi energètic, i per tant inhòspits i els edificis antics són rehabilitats seguint objectius similars, eliminant aquests espais. La conseqüència de tot plegat és una pèrdua constant de llocs de nidificació. Aquest problema afecta altres espècies, a més de les mencionades, com els falcons pelegrins, els xoriguers, les òlibes, les gralles, els ratpenats o els pardals, abans molt abundants i actualment cada cop més escassos.

Pardal comú davant d'un niu. Foto: Galanthus

La ciutat pot, fins i tot, esdevenir reservori d’algunes espècies que en altres ambients i indrets són escasses. Aquesta riquesa natural, que podria equiparar-se en importància a la riquesa patrimonial, ha de ser entesa com un valor a conservar i potenciar, com un tret propi i distintiu, no com un inconvenient, tal com reflexiona la Carlana, personatge de l’excel·lent novel·la de Joan Sales, Incerta glòria...”M’agrada veure dragons a les parets, com m’agrada saber que en algun forat de les golfes hi ha un cau d’òlibes, que el ràfec de les teulades estigui tan ple de nius d’orenetes i falcilles...Quanta companyia fan, tantes vides! Un casal així és com una fragata de pedra i tots hi anem embarcats, persones i bestioles; tots naveguem junts en aquesta gran fragata que sembla que no es mogui però que va avançant pel mar del temps.”

Ratpenat a una casa de l'Eixample. Foto: Galanthus

 

 

Relacionats

Entrevista

Fa un segle que algunes ciutats del món estan reinventant-se conscients que els seus habitants necessiten espais més naturals per mantenir la salut física i mental. Per entendre què és la naturalització, que implica per als ciutadans i com és aquest procés internacional que està transformant també algunes ciutats catalanes, hem entrevistat una de les veus europees amb més experiència en el tema: Margarida Parés, responsable de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Reportatge

L’evidència disponible indica que la infraestructura verda urbana (els parcs urbans, els arbres dels carrers, les cobertes i els murs verds, etc.) pot contribuir de manera molt modesta a compensar les emissions de carboni, a reduir l’estrès per la calor i a disminuir la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Si volem actuar sobre aquests problemes, hem de treballar sobre les fonts de pol·lució, perquè les mesures compensatòries basades en la natura no són, ni de lluny, suficients. Les estratègies d’infraestructura verda urbana tenen un paper complementari, i no alternatiu, a les polítiques de reducció de la contaminació.

Entrevista

Corina Basnou és doctora en biologia (Cluj-Napoca, Romania) i actualment treballa al CREAF en serveis ecosistèmics, infraestructura verda i solucions basades en la natura. Es va incorporar al CREAF el 2005, on s’ha centrat en l’estudi dels canvis en el paisatge i els seus efectes sobre la biodiversitat, tant a nivell europeu como a nivell local i regional. En el camp de l’ecologia de les invasions ha coordinat la construcció de bases de dades de plantes exòtiques en projectes europeus.

Butlletí