Grills de nit, merles de dia: la fauna s'instal·la a la nova Glòries

Autora: Meritxell M. Pauné. Font: Tot Barcelona

23/10/2019 - 12:16

La nova plaça de les Glòries ja té habitants, a més de veïns. Animalons poc freqüents a l'antic nus viari freqüenten ara la petita zona verda estrenada a l'abril –en vigília electoral– com a primera fase del futur parc. Els passejants es fan creus de sentir grills cada nit entre el trànsit que encara envolta la plaça i de dia poder albirar estornells, garses, becs de corall, merles o tallarols capnegres, a més de les abelles, marietes, libèl·lules i papallones que s'alimenten constantment als arbustos florits. Fins i tot surten bolets a la gespa, una dotzena als punts on els aspersors reguen més del compte.

Són espècies comunes, gens excepcionals al litoral català, però que a l'antiga Glòries no eren gens fàcils de veure i molt menys amb la freqüència actual. “La natura aprofita tots els racons que li deixem per anar colonitzant la ciutat”, celebra Sergi Garcia, tècnic de l'entitat Galanthus, especialitzada en fauna urbana.

 

L'Ajuntament observa amb prudència els primers canvis ambientals i adverteix que encara és d'hora valorar-los, però celebra que la roda ja s'hagi posat en marxa. “Les estratègies en favor de la biodiversitat necessiten temps per confirmar-se, però en general si crees hàbitats, la fauna respon”, explica Octavi Borruel, tècnic del programa de Biodiversitat de l'Ajuntament de Barcelona. El parc actual ha costat 17,2 milions d'euros i té 20.400 metres quadrats.

Un any de tanques

Dos factors expliquen la ràpida colonització de Glòries: moltes tanques preventives i una tria estratègica de la vegetació i les flors. El primer ha cridat molt més l'atenció dels passejants que la flora: les passarel·les d'accés a la gran clariana central estan totes tancades i no s'hi pot entrar a gaudir de la gespa. El mateix passa amb cadascun dels parterres i espais plantats de la plaça i del tram inferior de l'avinguda Meridiana, envoltats de reixes.

Les tanques seran omnipresents durant un any a la nova Glòries / MMP

La previsió municipal és mantenir totes aquestes barreres durant un any, fins la primavera vinent, explica Borruel. En altres zones verdes noves també s'estan instal·lant, per exemple als Jardins Montserrat. A més de permetre un millor arrelament de les plantes, com anuncien els cartells, busquen donar confiança a la fauna més espantadissa. Ocells i invertebrats han trobat prou tranquil·litat als racons atapeïts de vegetació per fer els primers nius, sense la interferència contínua de persones i animals domèstics.

Tanques a tots els parterres i racons de vegetació del parc de les Glòries / MMP

Els gossos espanten moltíssim la resta de fauna, perquè es fiquen pels matolls, corren, borden…”, assenyala Garcia, de Galanthus. La majoria d'amos de mascotes no tenen consciència d'aquest efecte sobre les aus i no ensenyen als seus gossos a respectar els arbustos, lamenta.

“A molts països europeus el respecte a la vegetació està molt integrat, quan es retirin haurem de demostrar que som prou madurs com a societat”, reflexiona Borruel. Garcia recorda que a la plaça de la Sagrada Família s'han instal·lat de forma permanent algunes tanques i s'ha aconseguit que enmig del batibull turístic es puguin veure “nius i fins i tot pollets”. En aquest sentit, recomana mantenir algunes tanques per no foragitar les aus que ja s'hagin instal·lat.

Un tudó s'alimenta a la clariana, aliè als passejants dels camins del voltant / MMP

En qualsevol cas, el parc ja va ser dissenyat amb “nodes de biodiversitat”, que són justament illes de vegetació envoltades d'un tancat. Només el personal de jardineria podrà entrar en aquests petits refugis. A la zona verda actual n'hi ha tres. La gespa en canvi és segur que s'obrirà al públic, perquè l'Ajuntament vol que sigui un espai on els veïns puguin córrer, estirar-se o llegir. “És un espai creat per al lleure, al cap i a la fi”, sintetitza Borruel.

Un dels tres 'nodes de biodiversitat' de Glòries que estaran sempre tancats al públic / MMP

Caldrà veure com conviuen, doncs, fauna i humans a la clariana. Ara hi ha quasi sempre alguna cuereta blanca o algun tudó –un tipus de colom boscà– picotejant la gespa per buscar-hi cucs enterrats. I Garcia veu fàcil l'arribada de petits falcons, com els xoriguers que crien a la Sagrada Família, que aprofitin els alts fanals per atalaiar-se i llançar-se en picat a caçar altres aus més petites.

Flors per mirar i menjar

La tria de la vegetació és decisiva. Ha de ser bonica, perquè és un parc destinat al gaudi ciutadà, però també cal que resulti atractiva a la fauna autòctona que es desitgi atraure. Per això s'han barrejat plantes ornamentals amb flora mediterrània. Així, espècies locals com el poniol, el marduix, l'arboç, l'aranyoner, el marfull o l'olivera criden poc l'atenció dels humans però atrauen insectes pol·linitzadors com les abelles, que estan en retrocés arreu del planeta.

També tenen aquesta voluntat les discretes herbàcies i gramínies que omplen els escocells d'arbre i els “jardins de pluja” del carrer Cartagena. Si hi ha invertebrats habitualment, aviat s'hi acosten ocells insectívors per alimentar-se'n. “A més hi ha espècies com les marietes que ajuden al control biològic de plagues i contribueixen a la salut de les persones, perquè mengen pugó i permeten reduir els productes químics fitosanitaris que s'usen en jardineria”, assenyala Borruel.

Tres dels bolets que surten a la gespa del parc de les Glòries / MMPTres dels bolets que surten a la gespa del parc de les Glòries / MMP

El 2017 l'Ajuntament de Barcelona va deixar de fer servir glifosat, un herbicida que es sospita que podria ser cancerigen, i als escocells ara creixen plantes silvestres. Molts barcelonins no estan acostumats a l'aspecte deixat que generen aquestes males herbes. “Però això fa que surtin espècies com els lletsons, que els hi encanten a les caderneres!”, compara Garcia. “A més, per captar més pluja, intentem fer escocells més grans i allargats”, afegeix Borruel.

Un altre element bàsic és el calendari: cal alternar espècies que floreixin en diferents moments de l'any. Una floració perllongada fa que el parc sigui acolorit més mesos de l'any i, sobretot, alimenta diferents onades d'ocells migratoris que passen per Catalunya entre primavera i tardor. Els fruits tardans –com els aranyons i l'arboç– també són importants, perquè complementen la dieta dels ocells migratoris de tornada a Àfrica, suplint el descens natural d'insectes a la tardor.

El manteniment, més difícil

Tot el perímetre de la clariana el ressegueix un fossar de vegetació herbàcia, pensada per atraure papallones, sargantanes i petits invertebrats. Per exemple hi ha força alfals, que atrau papallones com la safranera de l'alfals. El fossar també reté aigua pluvial i evita, de pas, que la gent entri i surti de la clariana per qualsevol lloc i sense atenció.

Deixalles entre la vegetació del parc de les Glòries / MMP

No obstant, el manteniment d'un espai així no és gens fàcil. Ja s'hi poden veure alguns papers, plàstics i brossa diversa que hi han llençat usuaris poc respectuosos o arrossegats pel vent. En quedar enmig de les plantes, resulta més difícil per la brigada de neteja retirar les deixalles sense malmetre la vegetació. Passa el mateix a diversos punts del parc, sobretot els que estan a una cota més baixa que el paviment per retenir l'aigua de pluja.

La gran extensió de gespa també és exigent. “Requereix tasques intensives de reg, sega i adob”, reconeix Borruel. Els aspersors automàtics es van ajustant, però no s'aconsegueix per ara una homogeneïtat completa i hi ha trossos de gespa massa seca i d'altres massa humida, que és on surten els bolets.

Estornells en un tros de gespa massa seca, a la clariana de Glòries / MMP

Pèrdua de nius amb els enderrocs

També hi ha nius al voltant de la plaça, per exemple a les construccions pendents d'expropiar i enderrocar. Diversos immobles del carrer Consell de Cent tenen forats a les façanes posteriors, les que donen al parc. “Els edificis antics tenen forats i punts de ventilació que van molt bé a moltes espècies, des de ratpenats fins a rèptils”, recorda Garcia. “Aniria molt bé que els nous edificis integrin nius artificials a les façanes, com farà el futur Espai Barça”, assenyala.

Borruel coincideix amb Garcia en la idoneïtat d'integrar els nius ja d'inici: “Tenen uns índex d'ocupació molt més alts que les caixes-niu tradicionals”. A l'octubre el consistori enviarà una circular als promotors per recordar-los que abans de fer qualsevol enderroc o remodelació tenen l'obligació de revisar que no visqui a l'immoble cap espècie protegida. Si fos el cas, ha d'informar a la Generalitat i les obres possiblement s'hauran d'adaptar al seu cicle reproductor de l'au i la ubicació del niu.

Dos pardals menjant gra al fossar de la clariana de Glòries / MMP

Dos pardals menjant gra al fossar de la clariana de Glòries / MMP

Borruel cita el recent Atles dels ocells nidificants de Barcelona, un exhaustiu inventari dels nostres ocells fixes, els que es queden tot l'any a la ciutat. “Tenim 83 espècies sedentàries diferents d'ocells!”, celebra. Un d'ells és el pardal, que no ho sembla però està també en regressió arreu d'Europa. Recorda, també, que a la capital catalana viuen discretament més de 40 tipus de papallones a Barcelona i tres espècies de granota.

Els invertebrats també necessiten la seves cases i per això s'han amagat trossos de fusta morta entre els arbustos. Són branques de les alzines que formaven l'antic Bosquet dels Encants i que no han sobreviscut al viver on s'emmagatzemen fins que es puguin trasplantar a la segona meitat de parc.

Una libèl·lula vermella i una papallona a les 'males herbes' del parc de Glòries / MMP

En mitja hora Borruel ha observat a Glòries un bon nombre de papallones diferents: la de la col (blanca), la migradora dels cards (sahariana), la blaveta, el capgròs comú… També recompta abellots, abelles de la mel, abelles solitàries… i vespes que se les mengen. “A la seva fase del parc proposarem instal·lar hotels d'insectes i potser caixes per a ratpenats als fanals”, avança. Els ratpenats, per cert, són el millor antimosquits existent a la natura.

Els arbres hauran madurat i les capçades oferiran l'ombra que encara no troben espècies menys resistents a la calor. La segona fase ha d'aportar un element molt important al parc, que pot disparar la biodiversitat: aigua. El disseny guanyador del parc preveu reproduir el curs de l'antic Rec Comtal, del que s'han trobat restes al costat de l'antiga i catalogada fàbrica Clima, a Dos de Maig. Les obres a la plaça es concentren ara en els túnels de Gran Via que creuaran tot l'espai i la previsió municipal és obrir-los el primer trimestre del 2021. La futura Glòries amb tot el parc acabat no obrirà, almenys, fins d'aquí dos anys.

Més fauna no vol dir més rates

Borruel és conscient que molts veïns encara associen més biodiversitat als parcs a risc de plaga de rates i desmenteix taxativament aquesta creença: “La flora dels parcs atrau noves espècies d’animals però no fa incrementar els rosegadors, que ja tenim en gran nombre a la ciutat i que s’alimenten sobretot de l’abundància de menjar a les deixalles”.


 

 

Relacionats

Entrevista

Corina Basnou és doctora en biologia (Cluj-Napoca, Romania) i actualment treballa al CREAF en serveis ecosistèmics, infraestructura verda i solucions basades en la natura. Es va incorporar al CREAF el 2005, on s’ha centrat en l’estudi dels canvis en el paisatge i els seus efectes sobre la biodiversitat, tant a nivell europeu como a nivell local i regional. En el camp de l’ecologia de les invasions ha coordinat la construcció de bases de dades de plantes exòtiques en projectes europeus.

Entrevista

Barcelona està desplegant la naturalització de la ciutat a través de la gestió ecològica dels espais verds. Aquest canvi cultural s’està fent de manera gradual però amb la seguretat que és un camí de millora de la salut de l’ecosistema urbà i amb ell de les persones que l’habiten. Izaskun Martí, directora de conservació d’espais verds i biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, ens explica els procediments concrets per promoure la biodiversitat vegetal i animal a la ciutat, els reptes i els objectius que impulsen aquest canvi de filosofia.  

Entrevista

Fa un segle que algunes ciutats del món estan reinventant-se conscients que els seus habitants necessiten espais més naturals per mantenir la salut física i mental. Per entendre què és la naturalització, que implica per als ciutadans i com és aquest procés internacional que està transformant també algunes ciutats catalanes, hem entrevistat una de les veus europees amb més experiència en el tema: Margarida Parés, responsable de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Butlletí