Èxit d'ocupació de les caixes niu d'ocells instal·lades a Manresa

14/10/2019 - 08:30

En aquests moments hi ha 49 caixes niu instal·lades a diversos sectors de la ciutat. Un informe de l’Ajuntament de Manresa n’ha constatat l’ocupació de 27 durant aquest 2019. El projecte de caixes niu va arrencar l’any 2017 i té l’objectiu d’afavorir la reproducció d’espècies d’ocells insectívors per combatre la processionària a la ciutat de Manresa

El darrer informe de resultats de les 49 caixes niu instal·lades per l’Ajuntament de Manresa a diferents punts de la ciutat amb l’objectiu per afavorir la reproducció d’ocells insectívors i per combatre la processionària del pi, ha constatat l’èxit creixent d’una iniciativa que es va iniciar l’any 2017.  Aquell primer any només 6 caixes niu van ser ocupades pels ocells; el 2018 en van ser ocupades 16; i aquest el 2019 han estat 27 les caixes niu ocupades, el 55% del total.

Les caixes niu estan instal·lades a diversos sectors de la ciutat: Parc del Pont Nou, Parc de Puigterrà, Turó de Puigberenguer, Parc de Sant Ignasi, la Balconada i Cal Gravat. D’aquests sectors, on s’ ha detectat major ocupació d’ocells per a la reproducció han estat les caixes niu del parc del Pont Nou (15 ocupacions) i a Cal Gravat (7 ocupacions).

L’informe explica que als nius s’han identificat un total de 5 espècies reproductores: el pardal xarrec, la mallerenga carbonera, la mallerenga blava, la mallerenga emplomallada i el pardal comú. Cal destacar que les mallerengues, especialment l’emplomallada, és una de les espècies presents a Manresa que s’adapten més a les coníferes i la que s’ha registrat amb més ocasions com a depredadora de processionària.

 

Aquest 2019 s’hi ha detectat una major productivitat dels ocells

Diversos estudis sobre ornitologia conclouen que els ocells urbans solen pondre menys ous i tenir èxit reproductor més baix que les poblacions de les mateixes espècies fora de les zones urbanes. Això s’ha comprovat arran d’aquest estudi en dues de les espècies més abundants a Manresa: la mallerenga carbonera i la mallerenga blava. Un dels efectes negatius per a la reproducció d’aquestes espècies és l’elevada presència humana a les proximitats del niu.

Durant el 2019, s’ha detectat que la població de pardal xarrec que ocupa alguna de les caixes niu de Manresa no té problemes per realitzar dues postes, mentre que no s’ha detectat cap segona posta en cap niu de mallerenga. Tot i això, la productivitat detectada aquest any (amb una sola posta per parella) és remarcable, i destaca especialment un niu de mallerenga blava amb 10 pollets en una de les caixes nou del Pont Nou.

La presència del pardal xarrec no estava previst inicialment en aquest projecte de caixes niu a Manresa. Si bé, en ser una espècie amb una mida inferior al pardal comú, li permet l’entrada a la caixa niu. Aquest pardal és principalment granívor, però durant la reproducció també s’alimenta (i alimenta els pollets) d’insectes i contribueix també a la conservació de la biodiversitat de l’àrea de Manresa.

S’han anellat 45 pollets per fer el seu seguiment

Arran del seguiment i estudi del les caixes niu, s’han anellat (amb una anella metàl·lica oficial) 45 pollets. Aquest tipus de marcatge permetrà conèixer, en un futur, els desplaçaments dels pollets. S’han anellat 18 pollets de l’espècie pardal xarrec, 8 de mallerenga carbonera, 15 de mallerenga blava i 4 de mallerenga emplomallada.

Les revisions de caixes niu (gairebé totes són de fusta) es realitzen amb una perxa. Aquest és un sistema molt eficient i permet realitzar les diverses revisions i fer un bon seguiment.

Un cop finalitzada la reproducció, les caixes niu es netegen per tal d’estar disponibles per a la propera temporada de reproducció.

 

Accions paral·leles de sensibilització ambiental

La realització del projecte de caixes niu han permès que es facin a la ciutat diverses accions de sensibilització ambiental com diversos tallers de construcció de caixes niu; la visita a les caixes niu amb alumnes de l’Escola les Bases; i el muntatge d’una caixa niu en col·laboració amb l’Associació de Veïns de Cal Gravat.

Així mateix, s’ha comprovar que alguns ciutadans, a nivell particular, han instal·lat caixes niu als seus jardins, contribuint també a l’oferta de llocs de nidificació pels ocells insectívors.

 

Objectius aconseguits i millores de cara a any vinent

L’Ajuntament de Manresa fa una valoració molt positiva d’aquest projecte i constata que amb les caixes nius s’han consolidat com a punts verds de dins i dels voltants de Manresa com a llocs de cria habitual d’espècies d’ocells insectívors, especialment mallerengues, que exerceixen com a depredadors de diverses espècies, incloses plagues com a processionària del pi. A més, com a acció colateral, s’han enfortit dos nuclis poblacionals de pardal xarrec al barri de Cal Gravat i al Parc del Pont Nou.

Pel que fa a millores de cara a l’any vinent, es proposa instal·lar una menjadora durant el període hivernal per millorar la supervivència i fixar una població reproductora al Parc de Puigterrà, ja que aquest estudi del 2019 ha constatat que cap de les caixes niu instal·lades al Parc no s’han ocupat, i comprovar si aquesta menjadora podria afavorir la presència d’ocells a les caixes nius.

Un altre iniciativa de cara al 2020 seria l’edició de material divulgatiu sobre aquest projecte i sobre la importància de la biodiversitat urbana.


 

Categories: 
Municipis: 
BagesManresa

Relacionats

Article

El pantà de la Foixarda s’ha convertit en un espai de biodiversitat urbà a Barcelona. Situat en una antiga pedrera de Montjuïc, té més de 100 anys d’història i s’ha convertit en un hàbitat idoni perquè s’hi instal·lin les 23 espècies actuals d’aus i vuit de ratpenats: una xifra molt poc habitual a la ciutat.

Article

Al Zoo de Barcelona hi ha una població d'eriçó fosc que es va començar a estudiar el 2007, gràcies a la iniciativa de les persones que treballem al Zoo. Ara s'alliberen nous exemplars per enriquir-la. A les instal·lacions del zoo també es fan tasques d'educació ambiental, es supervisen episodis de reproducció i es fan estudis de conducta i interaccions entre l'eriçó fosc i l’eriçó clar.

Article

Prop de 500 alumnes han pres part en 11 projectes participatius

Butlletí