Des d'aquest mes de novembre, el parc Nou (El Prat de Llobregat) i el parc del Bosc de Can Gorgs (Barberà del Vallès) compten amb un nou jardí de papallones. Es tracta d'un recurs educatiu i participatiu dels parcs, que pretén afavorir la biodiversitat
L'Ajuntament de Barcelona posa a disposició de la ciutadania un llistat de més de 900 edificis que compten amb presència de nius
Les noves construccions són cada cop més hostils per a la fauna, que històricament ha aprofitat els ràfecs, cavitats o lleixes dels edificis per criar. La majoria d’aquestes espècies són protegides, motiu pel qual cal compatibilitzar les obres de rehabilitació de les edificacions amb la continuïtat dels animals.
Un fragment del tronc donarà suport a altres tipus de vida, com insectes, rèptils, petits mamífers i fongs
El tronc de l’alzina del Parc de Can Vidalet, que es va talar pel seu mal estat i pel perill que suposava per als visitants, ha estat aprofitat per crear un refugi de biodiversitat que donarà suport a altres tipus de vida, com insectes, rèptils, petits mamífers i fongs.
A la ciutat de Barcelona, en ple entorn urbà, hi viuen eriçons. Pot semblar una novetat simpàtica, però el fet és que alguns d'aquests animals moren en llocs on es fan obres. Des de fa cinc anys, una població d'eriçons ha trobat refugi en un solar de Sant Andreu que ara han començat a urbanitzar
Instal·lació de menjadores als parcs del Segre i del Valira
L’objectiu és promoure la natura entre la població local per facilitar l’observació d’ocells i alhora disposar d’un recurs pedagògic i científic per a les escoles, a més a més de facilitar, en el cas de les menjadores, punts d’alimentació durant la temporada tardor-hivern a espècies protegides presents als nostres parcs en una època en què escassegen l’aliment i llocs de nidificació.
Prop de 30 científics d'una vintena de països europeus es van trobar al Museu de Ciències Naturals de Granollers per avançar en el treball en xarxa amb tres objectius: avaluar mitjançant models l’estat de les poblacions europees de ratpenats per veure com els afecta el canvi climàtic; crear una xarxa de seguiment d'aquesta animals d’abast europeu; i fer una aproximació econòmica dels efectes sobre l'agricultura a causa de la disminució en la població de ratpenats, uns mamífers amenaçats per l'escalfament global.
Enverdim Barcelona pretén que els ciutadans facin més verda la ciutat des dels seus balcons, terrasses i finestres. El procediment del projecte Enverdim Barcelona és senzill: ell planta una llavor i un cop germina i és prou forta ja està preparada per trobar una nova llar. Llavors la deixa en un punt de la ciutat fins que arriba alguna persona i se l’emporta. L’objectiu és multiplicar les plantes que hi ha a la ciutat.
Les poblacions d'aus d'ambients agrícoles s'han reduït gairebé un 20% en els últims 20 anys a Espanya, mentre que al medi urbà "el declivi de les aus comunes en el mateix període (1998-2018) és proper al 12%", segons l'última publicació del Programa de Seguiment Sacre de SEO / BirdLife.
En aquests moments hi ha 49 caixes niu instal·lades a diversos sectors de la ciutat. Un informe de l’Ajuntament de Manresa n’ha constatat l’ocupació de 27 durant aquest 2019. El projecte de caixes niu va arrencar l’any 2017 i té l’objectiu d’afavorir la reproducció d’espècies d’ocells insectívors per combatre la processionària a la ciutat de Manresa
El pantà de la Foixarda s’ha convertit en un espai de biodiversitat urbà a Barcelona. Situat en una antiga pedrera de Montjuïc, té més de 100 anys d’història i s’ha convertit en un hàbitat idoni perquè s’hi instal·lin les 23 espècies actuals d’aus i vuit de ratpenats: una xifra molt poc habitual a la ciutat.
Al Zoo de Barcelona hi ha una població d'eriçó fosc que es va començar a estudiar el 2007, gràcies a la iniciativa de les persones que treballem al Zoo. Ara s'alliberen nous exemplars per enriquir-la. A les instal·lacions del zoo també es fan tasques d'educació ambiental, es supervisen episodis de reproducció i es fan estudis de conducta i interaccions entre l'eriçó fosc i l’eriçó clar.
