30 investigadors europeus es reuneixen al Museu de Ciències Naturals de Granollers

Font: Punt Vallès

15/11/2019 - 07:30

El Museu de Ciències Naturals de Granollers acull una trobada d'investigadors europeus per impulsar el treball en xarxa en el seguiment de ratpenats.

Prop de 30 científics d'una vintena de països europeus es van trobar al Museu de Ciències Naturals de Granollers per avançar en el treball en xarxa amb tres objectius: avaluar mitjançant models l’estat de les poblacions europees de ratpenats per veure com els afecta el canvi climàtic; crear una xarxa de seguiment d'aquesta animals d’abast europeu; i fer una aproximació econòmica dels efectes sobre l'agricultura a causa de la disminució en la població de ratpenats, uns mamífers amenaçats per l'escalfament global.  

La comissió de gestió Climbats, nom que rep aquest grup de treball, integra investigadors dels àmbits de l’agricultura, el canvi climàtic i els ratpenats procedents de Bòsnia, Croàcia, Estònia, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Portugal, Luxemburg, Malta, Holanda, Noruega, Polònia, Eslovàquia, Eslovènia, el Regne Unit i França.  

L'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, ha inaugurat la trobada i donat la benvinguda als participants, recordant que no és "una casualitat" que aquesta trobada se celebri a Granollers, seu d'un museu de ciències naturals nascut l'any 1987 que ha treballat per fer créixer l'interès pel coneixement i la recerca, "un espai on la ciència viu de manera intensa i on la ciutat expressa el seu compromís amb el medi natural", sempre, amb una  "vocació educadora". És, ha dit, "el millor lloc per parlar de ratpenats, de papallones i de petits mamífers", àrees d'investigació en què el museu és referent més enllà de les nostres fronteres.     

L’equip del museu format per Carles Flaquer, Xavier Puig, Adrià López-Baucells i Maria Mas -més els cinc estudiants que hi col·laboren-  és l’únic grup de recerca d'Espanya seleccionat per formar part de la comissió de gestió i per liderar el grup de treball que avalua els efectes del canvi climàtic sobre els ratpenats. Flaquer insisteix sobretot en la necessitat de "fer xarxa" a l'hora de fer el seguiment de les poblacions de ratpenats i treballar per "mitigar-ne la desaparició". El ratpenat és un gran aliat de l'agricultura en la lluita contra plagues com les que afecten l'arròs o el raïm, ja que són uns grans consumidors d'insectes. Catalunya posseeix una trentena d'espècies diferents de ratpenats i totes es troben greument amenaçades.  Hugo Rebelo, investigador de la Universitat de Porto (Portugal) i  un dels responsables de la comissió Climbats, ha explicat que s'organitzen en grups de treball com el que avalua l'impacte del canvi climàtic en les migracions dels animals de sud a nord, els canvis en els ecosistemes i també en els cultius.   

Els ratpenats són un indicador destacat de la biodiversitat europea; les onades de calor i les alteracions en la hivernada són les responsables de la mortaldat entre les femelles i cries. En aquest marc, la Unió Europea ha aprovat un ajut per millorar l’estratègia d’estudi dels ratpenats inclosa en la línia d’ajuts COST (European Cooperation in Science &Technology ),  en què s'emmarca la comissió Climbats.


 

Categories: 

Relacionats

Acte
Notícia
L'ACA i el Consorci Besòs Tordera treballen per salvar la fauna afectada per l’incendi
 

La Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i 11 municipis de la llera del Besòs, s’han reunit avui per avaluar els efectes produïts al riu Besòs per l’incendi de dimecres en una fàbrica de Montornès. Les administracions s’han compromès a tirar endavant un pla de xoc immediat per recuperar la biodiversitat del riu Besòs i fer seguiment de les responsabilitats legals que se’n puguin derivar. L’ACA ja va declarar l’emergència al riu Besòs a causa de la contaminació fruit de l'incendi.

Notícia

A la ciutat de Barcelona, en ple entorn urbà, hi viuen eriçons. Pot semblar una novetat simpàtica, però el fet és que alguns d'aquests animals moren en llocs on es fan obres. Des de fa cinc anys, una població d'eriçons ha trobat refugi en un solar de Sant Andreu que ara han començat a urbanitzar

Butlletí