El Pacte d’Alcaldes pel Canvi Climàtic va convidar, a través de la Diputació de Barcelona, a l’alcalde de Martorelles, Marc Candela, perquè expliqués a la Comissió Europea com un municipi petit com Martorelles treballa en l’estalvi energètic i com col·labora amb cooperatives energètiques com Som energia. Avui volem donar a conèixer a través d’aquesta entrevista aquesta iniciativa.
Joandomènec Ros és catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona des del 1986. És també president l’Institut d’Estudis Catalans, i membre del consell científic de diversos centres de recerca i parcs naturals europeus. Ros és força conegut per ser un divulgador molt actiu del coneixement científic, i ha escrit i traduït un bon nombre de llibres i articles d’ecologia, biologia marina, biologia evolutiva i història de la ciència. És autor del llibre: “Més de quaranta senyals. Noves reflexions sobre el medi ambient”. En aquesta conversa amb Sostenible reflexiona sobre les relacions entre l’ecologia i la societat, el poder de la ciència ficció i el possible destí de la humanitat.
Mariano Bueno (Benicarló 1958) és un gran divulgador de l'agricultura ecològica, la geobiologia, la bioconstrucció i les alternatives de vida mes saludables tant al nostre país com a Amèrica Llatina. El 1986 va crear el Centre Mediterrani d'Investigació Geobiològica" i, el 1991 l'Asociación de Estudios Geobiológicos GEA, de la qual ha estat dinamitzador i president en diverses etapes. Mariano Bueno ha participat al IV Congrés d’Arquitectura i Salut, organitzat pel COAC amb la sessió Biohabitabilitat: la revolució pendent. En aquesta entrevista, ens parla d’aquest àmbit de coneixement i de la relació dels edificis amb la salut humana.
Entrevista a Manel Serrat, enginyer tècnic agrícola de SIGMA i responsable del projecte de la Xarxa Espavilada d'Olot, la primera xarxa de climatització de Catalunya que funciona partir d’un sistema híbrid d’energies renovables. La Xarxa Espavilada ha rebut el premi European Heat Pump Association, que per primera vegada ha recaigut en una ciutat dels països del sud d’Europa.
Teresa Franquesa és amplament coneguda en el món de l’educació ambiental i de la sostenibilitat en general. Ho és per la seva dilatada trajectòria en aquest camp i pel seu treball reeixit, reconegut reiteradament a nivell internacional.
És sens dubte una de les veus més rellevants d’Europa per analitzar amb profunditat el sentit de l’educació ambiental als nostres dies. Coautora del llibre ‘'Educació ambiental. D'on venim? Cap on anem?' Sostenible ha volgut parlar amb ella sobre aquest 40 anys d’història de l’educació ambiental a Catalunya, els reptes i febleses.
La ciutat de Nimega (el nom oficial en neerlandès és Nijmegen) ha estat triada com a Capital Verda Europea 2018. Situada a l’est dels Països Baixos, a prop de la frontera alemanya i a la vora del riu Wall, està envoltada de turons, boscos i pòlders (terrenys guanyats als aiguamolls). És la ciutat més antiga del país i ara ha estat reconeguda com una de les més preparades per aconseguir un futur sostenible.
El model de superilles de Barcelona vol redefinir l’espai públic i la mobilitat guanyant zones per a vianants en carrers ara ocupats pel vehicle privat. Aquest nou model organitzatiu del teixit urbà està pensat per afavorir la mobilitat sostenible, el verd i la biodiversitat, i els espais d’estada per a la ciutadania. La primera superilla en la trama de l’Eixample s’ha implementat de manera experimental -sense tots els elements- en una zona del Poblenou. Aquesta implementació no ha estat exempta de polèmica veïnal i política i ha suscitat un debat sobre les possibilitats d’estendre aquest model urbà a la resta de la ciutat. Per parlar-ne hem entrevistat la Sílvia Casorran, tècnica de mobilitat de l’AMB i veïna de Poblenou.
Josep Maria Mallarach és assessor ambiental de l’Abadia de Poblet. De la seva ma, el Pare Lluch va decidir iniciar un procés per recuperar la coherència ecològica lligada a la seva tradició espiritual.
Consultor ambiental, amb més de 30 anys d'experiència, Mallarach ha treballat per a organismes públics i organitzacions no governamentals, d'àmbit internacional. En els últims anys ha centrat la seva activitat en llocs on es combinen valors naturals, culturals i espirituals de primer nivell, com és el cas de Poblet.
Catalunya s’ha compromès a reduir, al 2020, un 25% les emissions de gasos amb efecte hivernacle -15% per les emissions difuses- prenent com a referència el 2005. Amb l’esperada Llei de canvi climàtic en debat parlamentari, aquest 19 de maig la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic ha organitzat una primera jornada per facilitar informació de les dades més recents i actualitzades dels inventaris d’emissions. Hem volgut parlar amb Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic, per conèixer l’evolució de les emissions a Catalunya i les perspectives d’acomplir amb els objectius de reducció.