Teresa Franquesa és amplament coneguda en el món de l’educació ambiental i de la sostenibilitat en general. Ho és per la seva dilatada trajectòria en aquest camp i pel seu treball reeixit, reconegut reiteradament a nivell internacional.
És sens dubte una de les veus més rellevants d’Europa per analitzar amb profunditat el sentit de l’educació ambiental als nostres dies. Coautora del llibre ‘'Educació ambiental. D'on venim? Cap on anem?' Sostenible ha volgut parlar amb ella sobre aquest 40 anys d’història de l’educació ambiental a Catalunya, els reptes i febleses.
La ciutat de Nimega (el nom oficial en neerlandès és Nijmegen) ha estat triada com a Capital Verda Europea 2018. Situada a l’est dels Països Baixos, a prop de la frontera alemanya i a la vora del riu Wall, està envoltada de turons, boscos i pòlders (terrenys guanyats als aiguamolls). És la ciutat més antiga del país i ara ha estat reconeguda com una de les més preparades per aconseguir un futur sostenible.
El model de superilles de Barcelona vol redefinir l’espai públic i la mobilitat guanyant zones per a vianants en carrers ara ocupats pel vehicle privat. Aquest nou model organitzatiu del teixit urbà està pensat per afavorir la mobilitat sostenible, el verd i la biodiversitat, i els espais d’estada per a la ciutadania. La primera superilla en la trama de l’Eixample s’ha implementat de manera experimental -sense tots els elements- en una zona del Poblenou. Aquesta implementació no ha estat exempta de polèmica veïnal i política i ha suscitat un debat sobre les possibilitats d’estendre aquest model urbà a la resta de la ciutat. Per parlar-ne hem entrevistat la Sílvia Casorran, tècnica de mobilitat de l’AMB i veïna de Poblenou.
Josep Maria Mallarach és assessor ambiental de l’Abadia de Poblet. De la seva ma, el Pare Lluch va decidir iniciar un procés per recuperar la coherència ecològica lligada a la seva tradició espiritual.
Consultor ambiental, amb més de 30 anys d'experiència, Mallarach ha treballat per a organismes públics i organitzacions no governamentals, d'àmbit internacional. En els últims anys ha centrat la seva activitat en llocs on es combinen valors naturals, culturals i espirituals de primer nivell, com és el cas de Poblet.
Catalunya s’ha compromès a reduir, al 2020, un 25% les emissions de gasos amb efecte hivernacle -15% per les emissions difuses- prenent com a referència el 2005. Amb l’esperada Llei de canvi climàtic en debat parlamentari, aquest 19 de maig la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic ha organitzat una primera jornada per facilitar informació de les dades més recents i actualitzades dels inventaris d’emissions. Hem volgut parlar amb Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic, per conèixer l’evolució de les emissions a Catalunya i les perspectives d’acomplir amb els objectius de reducció.
El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, fundat l’any 1150 al peu de les muntanyes de Prades, és un dels conjunts monàstics més importants d’Europa. Al 2006 va iniciar un procés de reconversió ecològica, després d’una presa de consciència de la comunitat, que els va portar a lligar el respecte al medi ambient i la voluntat de ser autosuficients amb l’arrel de la seva tradició espiritual. Això l’ha convertit en un referent internacional.
Andreu Escrivà ha guanyat el XXII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General amb ‘Encara no és tard’, una anàlisi esperançadora sobre el canvi climàtic. L'assaig és una anàlisi global del canvi climàtic, que va més enllà de la vessant purament científica i incorpora factors psicològics, sociològics i fins i tot el paper que hi juguen les arts en la nostra concepció de l’escalfament del planeta.
Albert Vendrell Roca, técnico de la Oficina de Cambio Climático y Sostenibilidad de la Diputación de Barcelona, analiza en este artículo, publicado en la revista ROP, la Revista de los Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, la estrategia de la Diputación de Barcelona para el fomento de la fotovoltaica de autoconsumo en la administración pública local.
Vinyes per Calor és un projecte de valorització energètica dels residus de poda de vinyes. L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès lidera aquest projecte que aprofita la biomassa agrícola, una font energètica neutra en emissions, per generar energia i reduir la petjada de CO2 al Penedès.
El principal consumidor de la poda és la xarxa de calor municipal, què alimenta 4 equipaments. Però també s’han sumat les calderes de Caves Vilarnau i Codorniu. El projecte, encara en fase d’anàlisi de resultats, està estalviant ja 75 tones de CO2 a l’any.