En els darrers anys ha emergit amb força el concepte de “Solucions basades en Natura” (SbN), especialment en el context de les ciutats verdes, la resiliència urbana o la urbanització sostenible. Els investigadors Francesc Baró, Panagiota Kotsila; Filka Sekulova del grup de recerca BCNUEJ de l’ICTA-UAB, aborden en aquest reportatge la clarificació del concepte SbN, aporten models i exemples i les claus per dissenyar-les de manera que sigui realment efectives per, a través dels beneficis de la natura, abordar reptes socials.
Va néixer a Sabadell però viu al Baix Empordà. És professora d’universitat, ha donat classes a la Universitat de Girona, a la UAB i des de fa 9 anys a la UPF. També ha fet de periodista. Ara mateix dirigeix el màster en Estudis Internacionals sobre Mitjans, Poder i Diferència. És co-directora de l’UPF-Centre for Animal Ethics i la directora del projecte de recerca THINKClima que investiga el paper que tenen els grups d’interès en el coneixement que rebem sobre el canvi climàtic.
Marina Mir és, amb Jaume Terradas, una de les introductores de l’educació ambiental al país. Pionera en l’aportació de didàctica als primers itineraris de la natura —entre els quals Bosc de Santiga i Can Lleonart—, a equipaments i publicacions capdavanters i a recursos de l’impacte del Joc de l’Aigua, des de la seva posició de biòloga i de professora d’institut, avui ja jubilada, va tenir l’oportunitat de treballar les herències de figures com Ramon Margalef i, sobretot, Angeleta Ferrer i Sensat. Dins de l’aula, Marina Mir va crear xarxa d’ensenyants a casa nostra i va posar en pràctica plenament la metodologia de projectes, avui redescoberta per alguns àmbits educatius i pels mitjans.
L’Ajuntament de València ha enviat al Ministeri de Foment una proposta alternativa d’ampliació de la via V-21 en el tram d’entrada a la ciutat, que recuperaria entre el 53% i el 62% de l’horta de València respecte al pla actual. En un moment que la renaturalització de les ciutats i la sobirania alimèntaria estàn a l'agenda de molts municipis i ciutats recuperem una entrevista de Metode TV al periodista Enric Llopis on parla del llibre "La batalla de l'Horta" per aprofundir en el valor i serveis que l'Horta aporta a la ciutat de València, així com el futur d'aquesta àrea clau per la capital del País Valencià.
Maria del Carmen Llasat és professora titular del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB), on dirigeix el Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA). Doctorada en Ciències Físiques, la seva investigació es va centrar inicialment en la millora del coneixement i prevenció de les inundacions en un marc de col·laboració interdisciplinària, i es va ampliar a altres riscos naturals, el seu impacte social i la sensibilització de la societat envers aquests riscos. Maria del Carmen Llasat ha participat en una vuitantena de projectes de recerca i és autora, junt amb altres experts, del capítol sobre riscos d’origen climàtic del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya.
By my eco és una associació sense ànim de lucre, amb seu a Barcelona, que produeix peces de roba i complements, especialment bosses i motxilles, a partir de texà reutilitzat i altres materials de proximitat. En aquest projecte es treballa mà a mà amb persones en risc d’exclusió social. Es tracta de portar a terme l’economia circular en un món tan ‘ràpid’ com la moda. Les seves sòcies fundadores són Montse Bayan i Núria Nubiola. I la seva marca és Back to Eco.
Josep Mas-Pla és doctor en Geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1988) i PhD en Hidrologia i Recursos Hídrics per la Universitat d'Arizona (EUA, 1993). Actualment és professor del Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona i Investigador Sènior al Institut Català de Recerca de l'Aigua. Ha contribuït al Tercer Informe del Canvi Climàtic a Catalunya, editat pel CADS i l'IEC.
Pere Sala és director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya. El seu treball es focalitza en la integració del paisatge en les polítiques públiques, la implementació de polítiques de paisatge a Europa, i la relació entre paisatge i desenvolupament. Aprofitant el seu pas pel cicle El(s) valor(s) del paisatge hem volgut parlar amb ell sobre paisatge. El resultat és una anàlisi amb profunditat que marca l’estratègia a seguir perquè Catalunya, amb una varietat de paisatges extraordinària, sigui un referent global i on els seus ciutadans coliderin la protecció del paisatge com a patrimoni.
L’Alt Penedès és una de les comarques més afectades pel canvi climàtic. La temperatura augmenta per sobre de la mitjana de Catalunya. I és un dels àmbits territorials on la disminució de les precipitacions és més evident. Un augment de la temperatura i una disminució de les precipitacions que són irregulars. Aquest còctel s’ha convertit en un fet molt perillós per al sector agrari (un 15% del PIB de la comarca), basat, quasi com un monocultiu, en la vinya: vi i cava.