Iñaki Gili: “A Katowice s’hauria d’haver elevat el grau d’ambició en la reducció d’emissions. Els acords ens aboquen a una pujada de 3 graus”

Periodista
18/12/2018 - 08:52

Iñaki Gili ha participat a la COP 24, la cimera pel clima que s’ha celebrat a la ciutat polonesa de Katowice. Sostenible ha conversat amb ell per entendre, de primera ma, què ha passat a Katowice. Gili ens explica que la Cimera ha estat important perquè ha adoptat uns reglaments sòlids, però no s’ha rectificat el rumb, tal com demanen els experts davant el nou creixement d’emissions, i per tant amb aquest ritme, arribarem a un increment de 3 graus, fins i tot aplicant les mesures que els països es van comprometre a prendre a París. Gili també assegura que si els EUA no retornen a l’acord climàtic, el que s’ha aprovat a Katowice no servirà de res.

Quines eren les expectatives per a Katowice?
La COP de Katowice és la que tenia les expectatives més altes des de l’Acord de París perquè el 2015 els participants es van donar tres anys per aprovar els reglaments i per tant era aquí a Katowice on tocava fer-ho. I s’ha fet?
Sí, s’han aprovat.

"Hem recuperat el creixement econòmic de tal manera que les emissions han tornat a augmentar. Ha estat un efecte rebot i, amb aquest ritme, arribarem a un increment de 3 graus, fins i tot aplicant les mesures que els països es van comprometre a prendre a París"

¿Això significa que s’ha pogut concretar el full de ruta que es aprovar a París l’any 2015?
Després de Katowice es pot dir, en principi, que l’Acord de París s’ha posat en mode operatiu, però hi ha matisos molt importants en relació a aquesta afirmació, matisos que tenen a veure amb coses que han passat aquests darrers tres anys.

Endavant.
És veritat que a París no es resol el problema del canvi climàtic però com a mínim és crea una estructura i un sistema basat en la confiança en què cada país es compromet a dir els esforços que farà. L’Acord de París va ser un equilibri entre moltes forces i un element a favor de l’equilibri va ser el suport dels EUA en aquell moment. Amb la sortida de l’acord impulsada per Donald Trump aquest equilibri es trenca. Una altra qüestió important és que a París es va acordar treballar amb l’objectiu de limitar l’increment de temperatura 2 graus, però també fer tots els esforços per veure si la limitació pot ser de 1,5 graus. Amb aquesta finalitat es va encarregar un estudi a l’IPCC per veure què caldria fer per arribar a l’objectiu de 1,5 graus. Aquest estudi es va presentar mesos abans de Katowice. I, en tercer lloc, després d’uns anys de crisi en que la tendència de les emissions era a la baixa, ens trobem que hem recuperat el creixement econòmic de tal manera que les emissions han tornat a augmentar. Ha estat un efecte rebot i, amb aquest ritme, arribarem a un increment de 3 graus, fins i tot aplicant les mesures que els països es van comprometre a prendre a París.

"Katowice només ha reeixit en el seu primer objectiu, el d’adoptar uns reglaments sòlids, però no en el de l’ambició. Ha estat una COP positiva, però a mitges"

Per tant si formulem la pregunta de si la COP de Katowice ha estat positiva, quina hauria de ser la resposta? Els reglaments s’han fet i això és positiu en si mateix, però les notícies que hi ha hagut en els darrers tres anys, i que acabo de comentar abans, fan que els reglaments no siguin suficients perquè el grau d’exigència que va haver-hi a París no va preveure ni la retirada dels EUA, ni l’augment d’emissions que estem tenint. Per tant a Katowice s’hauria d’haver elevat el grau d’ambició per fer front a la nova situació, en altres paraules, s’haurien d’haver demanat reduccions d’emissions molt més importants de les previstes. Katowice només ha reeixit en el seu primer objectiu, el d’adoptar uns reglaments sòlids, però no en el de l’ambició. Ha estat una COP positiva, però a mitges.

Ha deixat un gust agredolç?
Es podria dir així, si.

Aquest increment de l’ambició que no ha tingut lloc, com s’hauria d’haver concretat a Katowice?
Doncs incorporant les recomanacions dels científics en el darrer informe de l’IPCC. També he d’afegir que no teníem expectatives realistes de que augmentés aquesta ambició a la COP de Katowice, i això és trist.

Ha parlat del trencament d’equilibri que ha suposat la decisió dels EUA. ¿Espera el “retorn” dels EUA a l’acord i al consens de París?
Si el 2020 el president Trump perd les eleccions i n’entra un altre amb un perfil ben diferent i favorable a l’acord, Katowice es posarà en valor perquè gràcies als reglaments de desplegament de l’Acord de París podrem començar a treballar d’una manera més robusta en aquesta línia. Si els EUA no retornen a l’acord climàtic, el que s’ha aprovat a Katowice no servirà de res.

Ens centrem molt en els EUA, pel seu pes, però què es pot dir dels posicionaments de Rússia i d’alguns països d’Orient Mitjà com Aràbia Saudí?
Però el pes és real, si els EUA tornen, la balança es torna a decantar del costat de l’avenç en la lluita contra el canvi climàtic. Els països que viuen totalment del petroli mai voldran participar en aquesta lluita perquè va en contra del seu modus vivendi. En el seu esquema mental ells només pensen en vendre fins a l’últim barril que puguin extreure. El que passa és que, si la resta del món vol caminar en una altra direcció, aquests països no tenen prou força per contrarestar-ho. El gust del president Trump de ser el més dolent de la pel·lícula fa que ara aquests països se sentin confortables en la seva posició.

"Katowice és a Polònia i al país on s’ha celebrat aquesta cimera el 80% de l’energia ve del carbó. I això és un problema greu. Tampoc tenen alternatives per canviar aquest esquema. Més enllà del que passa a dintre, la imatge que es projecta a fora és unificada i digna. Per tant, Europa manté el seu rol de referent"

La Unió Europea tradicionalment era un referent en aquest àmbit però, amb la crisi que està vivint en aquests moments, vostè creu que pot mantenir el seu rol?
Vull parlar del cas concret de Polònia com a exemple. Katowice és a Polònia i al país on s’ha celebrat aquesta cimera el 80% de l’energia ve del carbó. I això és un problema greu. Tampoc tenen alternatives per canviar aquest esquema. No tenen sol, ni vent i el país és pla de manera que fa difícil la hidroelèctrica. A més, amb la situació política que el país té en aquest moment sempre està frenant la lluita contra el canvi climàtic en el si de la Unió Europea. Aquest fet contrasta amb que a les Nacions Unides només hi ha una veu de la Unió Europea. Més enllà del que passa a dintre, la imatge que es projecta a fora és unificada i digna. Per tant, Europa manté el seu rol de referent.

I la Xina?
Va fent avenços en la transició energètica a casa seva i està treballant bé en tecnologia a favor de la lluita contra el canvi climàtic. Per tant té un cert lideratge però per incompareixença del rival, que són els EUA. Una dada important és que no tenen combustibles fòssils i, estratègicament, de cara al futur, no volen dependre de l’exterior.

"A Katowice s’ha acordat que a partir del 2031 tots els països expliquin els seus compromisos de manera homogènia. Aquest és un avenç indubtable que forma part dels reglaments"

Tornant a Katowice, s’ha fet alguna cosa per millorar l’homogeneïtat de les dades dels països de manera que sigui possible entendre bé a què es comprometen?
Avui en dia els països expressen els seus compromisos d’emissions partint d’una forma de mesurar diferent. Naturalment els països que tenen un compromís de reducció més ferm ho expliquen tot de manera més clara i quantificable i els que no volen fer tant ho expliquen de manera superficial. Després hi ha països que realment no tenen dades ni mitjans per recollir-les. A Katowice s’ha acordat que a partir del 2031 tots els països expliquin els seus compromisos de manera homogènia. Aquest és un avenç indubtable que forma part dels reglaments que comentava a l’inici.

"El problema és que els diners que es van dir que es posarien no s’estan posant. I això és conseqüència de l’abandonament dels EUA. Per tant a Katowice ens hem trobat que s’havia de decidir com es mourien els diners quan encara no hi són i no sabent quan hi seran"

¿Com ha quedat el tema del finançament de la lluita climàtica dels països més pobres després de Katowice?
A París es va acordar que pel 2020 es mobilitzarien 100.000 milions de dòlars anuals. Això no vol dir que els països més rics hagin de pagar això amb diners públics. Es pensa també en la participació del sector privat. El problema és que els diners que es van dir que es posarien no s’estan posant. I això és conseqüència de l’abandonament dels EUA. Per tant a Katowice ens hem trobat que s’havia de decidir com es mourien els diners quan encara no hi són i no sabent quan hi seran.

La propera COP havia de ser al Brasil però al final serà a Xile.
Sí perquè el nou president electe, Jair Bolsonaro, va dir que marxaria de l’Acord de París i no volia la cimera i, efectivament, al final es farà a Xile al 2019. Per a la del 2020 s’ha postulat el Regne Unit i aquesta serà la cimera més important de totes des del 2015, cada país haurà de tornar a presentar un document amb nous compromisos de reducció d’emissions.

"Als EUA hi ha republicans amb la ment molt oberta respecte al canvi climàtic, com era el cas del senador John MacCain. De fet, no cal que el proper president sigui demòcrata, només sensible a aquest tema"

Un dels trets que té en comú la dreta extrema populista que està creixent arreu és el negacionisme climàtic.
Són negacionistes i antimultilateralistes. El seu pensament és “jo no vull anar a una sala on entre tots em diguin que he de fer jo al meu país”. Però la dreta clàssica no participa necessàriament d’aquest posicionament. Als EUA hi ha republicans amb la ment molt oberta respecte al canvi climàtic, com era el cas del senador John MacCain. De fet, no cal que el proper president sigui demòcrata, només sensible a aquest tema.

Una curiositat, per què quan llegim els titulars de molts mitjans diferents després d’una cimera com la de Katowice no acabem de saber mai ben bé si ha anat bé o malament?
Bé, val a dir que es un tema molt complex. El que passa també és que totes les delegacions oficials venen optimisme i quan tornen a casa tendeixen a dir que tot ha anat molt bé. Igual que passa amb les eleccions que tothom “les guanya”. Aleshores alguns periodistes desconfien i per fer una mica de contrapès a aquest optimisme que consideren excessiu relativitzen els èxits. L’important més enllà de les opinions són els fets i un fet important és l’anunci del secretari general de Nacions Unides, Antonio Guterres, de convocar una reunió d’alt nivell el setembre a Nova York per abordar el tema de l’ambició en el canvi climàtic amb importants actors del món polític i econòmic.


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

 

Després de dues setmanes de negociacions cruentes, amb hores extres, les gairebé 200 persones que es van reunir a Katowice (Polònia) per a la Conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (COP24) van adoptar dissabte 15 de desembre un conjunt de pautes d'implementació per al marc de l'Acord de París de 2015, destinades a mantenir l'escalfament global per sota dels 2 ° C en comparació amb els nivells preindustrials.

Notícia

En la 24a Cimera Mundial de les Nacions Unides contra el Canvi Climàtic, COP24, que se celebra aquests dies a Katowice, a més dels estats, hi participen les ciutats, actors clau en la lluita contra el canvi climàtic. El Pla Clima, guardonat com la millor iniciativa d’una ciutat europea contra el canvi climàtic, i l’operador elèctric metropolità, Barcelona Energia, són dues iniciatives municipals que es presenten en diferents sessions de treball a la cimera.

Notícia

Arrenca a Katowice (Polònia) la COP24 Conferència sobre Canvi Climàtic, que s'allargarà fins al 14 de desembre. Les COP són reunions que es fan anualment des del 1995. Aquí es prenen les decisions necessàries per implementar l'acord de les Nacions Unides sobre canvi climàtic. La reunió de Katowice presenta característiques particulars, tant per les dades més recents sobre el canvi climàtic com per la necessitat de prendre decisions concretes i urgents i per la situació geopolítica.

Butlletí