Vet aquí una bona presa de Félix Rodríguez de la Fuente. Pere Alzina (Arenys de Mar, 1967) va ser un de tants nens que mantenia la seva mirada clavada a la pantalla del televisor mentre la peculiar veu de l’‘amic Félix’ detallava com unes bèsties en devoraven d’altres. El medi natural va ser l’espai de joc d’aquest biòleg durant la seva infantesa i adolescència. Amb els seus companys de colla buscava bolets i cargols, i simulaven trinxeres armats amb branques d’arbustos. Pescar pops i congres i construir-se coves al costat de les roques eren altres dels seus plans.
El gel marí més antic i gruixut de l'oceà Àrtic s'ha trencat per primera vegada des que hi ha registres. La trencadissa s'ha produït en dues ocasions aquest any, segons ha publicat aquesta setmana el diari The Guardian. L'última, a principis d'agost, ha estat la més gran. Les prediccions indiquen que el gel de l'oceà Àrtic desapareixerà del tot a l'estiu en algun moment entre el 2030 i el 2050.
L’aire de Barcelona és dels més insalubres de tot l’estat. Principalment, l’aire de les grans ciutats conté massa òxid de nitrogen. En casos com els de la capital catalana aquest nivell supera el permès per llei. Es tracta de partícules microscòpiques molt perjudicials per a la salut que en un 70% són provocades pels tubs d’escapament dels cotxes. Aquestes partícules agreugen les malalties respiratòries i cardiovasculars. L’ambientòleg i professor d’investigació Xavier Querol indica el camí per aconseguir un aire net a les ciutats
La crema de la palla d ‘arrós al Parc Natural de l’Albufera és un problema ambiental i de salut de primer ordre al País Valencià. Sostenible ha volgut entrevistar Pepe Castro, director de projectes de la Unió de Llauradors i Ramaders per conèixer el programa LIFE LowCarbon Feed. Aquest projecte té com a objectiu l’elaboració d’aliment per al ramat a partir de restes de cítrics i de la sega de l’arròs. Aquest projecte pot ser una solució més que ajudi a aprofitar un residu per al que fa anys que es busca una sortida que pugui ser beneficiosa per a totes les parts implicades.
La nostra salut depèn de com dissenyem les ciutats. Hem volgut parlar amb Glòria Carrasco, investigadora de ISGlobal, especialitzada en salut pública, per saber què és una ciutat saludable i com podem dissenyar ciutats on les persones pugin viure bé i estar sanes. L'entrevista va tenir lloc en el marc d'una jornada dins el projecte Enlaira't, de la plataforma Qualitat de l'Aire.
Els pobles i ciutats cada vegada s’han tornat en indrets més hostils per la biodiversitat. El soroll, la contaminació de l’aire, els residus, les espècies invasores... han fet que mica en mica siguin espais poc amigables per la fauna. Afortunadament, recentment ha anat creixent l’interès per fer les ciutats més agradables per la fauna i flora autòctones. Aquí compartirem les principals accions que s’han compartit al Cicle de seminaris tècnics de Promoció de la Biodiversitat Urbana des del Verd Urbà, organitzat per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Tot i que les accions tenien una iniciativa municipal, t’animo que, en la mesura del possible, n’apliquis algunes a casa teva ja que, de fet, la fauna no distingeix entre un espai verd privat o públic.
Descobreix què pots fer tu per a la biodiversitat urbana!
Un mal de moltes ciutats és la calor que acumulen ja que augmenta la taxa de mortalitat, sobretot com a conseqüència de malalties respiratòries i cardiovasculars. Per sort, com exposa la investigadora d'ISGlobal Erica Martínez, l'arquitectura i la planificació urbana poden contribuir a reduir l'efecte "illa de calor".
Aquest vídeo s'integra en el monogràfic "5 claus per a ciutats més saludables". Descobreix com avançar cap a les #CiudadesQueQueremos a: ciutatsquevolem.isglobal.org.
Entrevistes a habitants de la terra de tots colors que tenen molt a dir. Avui, Lluís Reales conversa amb Arnau Queralt, llicenciat en Ciències ambientals per la UB i director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS)
Les dones les patim o gaudim, depèn, un cop al mes, i hem de trobar la manera de no tenir pèrdues que mostrin allò que en realitat és tan evident i natural. I resulta que la menstruació també embruta a nivell ambiental.