En un moment de crisis sobreposades, assegurar que les persones puguin tenir una llar, uns serveis bàsics sense risc de tall, un ingrés per atendre les necessitats bàsiques i garantir la cura pròpia i la de les altres; son, ara mateix, un principi indispensable per poder aixecar el cap d’allò imminent i immediat, i albirar projectes de vida amb principis ecosocials.
La Xarxa d'Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya desitja expressar la seva posició en la crisi de la COVID-19 i vol començar per transmetre el seu condol a les persones que han estat afectades i per agrair emotivament la tasca dels col·lectius que han dedicat el seu esforç a pal·liar-ne els efectes. Abordem el per què l’educació ambiental és una eina essencial de resposta a la crisi, els efectes del confinament sobre el medi ambient i els reptes que se’ns presenten per a la transformació.
No sóc optimista: el més senzill hauria estat habituar-nos a lluitar units per importants i evidents objectius de tots, sigui parar pandèmies o defensar l'ambient comú, però només la ciència ho ha fet. Lamentablement, estem suspenent l'examen de la col·laboració entre diferents d'una manera fins i tot obscena.
El full de ruta del Pla de Recuperació de la UE remarca que, tot i que les crisis necessiten mesures excepcionals, el ple respecte a l'estat de dret, de què formen part l'Acord de París, el Conveni de les Nacions Unides sobre la Diversitat Biològica, juntament amb un gran nombre de directives i reglaments de la UE dirigits a protegir el medi ambient, no és negociable.
Si una cosa ens ha demostrat el confinament, des d’una perspectiva ambiental, és com serien els nostres barris i carrers sense la pressió del vehicle privat. I avui tenim l’oportunitat de fer d’aquesta realitat excepcional una realitat diària. Però això només serà possible si destronem l’hegemonia de la mobilitat privada a Barcelona i l’Àrea Metropolitana.
L’argument que repeteixen els contraris a l’acció climàtica de ben segur que es mantindrà, que ara hi ha altres prioritats com tornar a impulsar l’economia i que la societat no té energia per enfrontar-se a la recuperació gestionant una altra emergència
Casa i salut, casa i cures, són ara un binomi renovat que posen de relleu el que és la veritable gran infraestructura bàsica de país: el seu parc d'habitatges. Invertir en aquesta infraestructura és una proposta de reconstrucció econòmica amb ocupació local, de qualitat i estable; però també ha de permetre fer viable el canvi cap a un model energètic renovable i assegurar l'habitatge com a refugi enfront de la intempèrie.
En termes simples, el BCE li ha declarat la guerra a la COVID-19 i actualment pot comprar més de 100.000 milions d'euros de deute a el mes, el que li dóna un inigualable poder financer. Però, per a què s'utilitzaran els fons? Ajudaran a millorar les nostres vides? Donaran suport l'acció climàtica?
Caldrà intensificar el nostre compromís amb el territori rural, mantenir la recerca de la seva estabilitat, donar resposta a la demanda de serveis i necessitats, possibilitar una qualitat de vida coherent i digna, accentuar l'interès per una activitat sana i econòmica rendible, alhora que potenciem les nostres actuacions per a la recuperació ambiental, per la conservació dels equilibris i per capacitar la naturala per autoregular situacions delicades o catastròfiques.
Crisi com a oportunitat. És un tòpic, sí, però, com tants altres, amb la seva càrrega de veritat, raó i sentit comú. La crisi de la COVID-19 ja està dibuixant un nou escenari en moltíssims àmbits de la nostra societat, tot i que encara no podem veure l'abast que tindran aquests canvis a què ens porta la propagació d'un virus que, d'entrada, ha posat en evidència la nostra vulnerabilitat.