L’ocàs del termalisme moral

Els cooperants corren riscos reals, objectiu com són de fonamentalistes diversos
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
06/09/2010

La Unió Europea es proposa presentar a l'Assemblea General de l'ONU un projecte de resolució sobre la seguretat del personal de l'organització en missió humanitària i dels cooperants en general. L'any 2009, en van morir 200 i 92 més van ser segrestats. Són xifres inquietants. El cas de Vilalta, Pascual i Gámez ens ha afectat de manera directa.

L'any 1981 vaig fundar el Consorci Interhospitalari de Cooperació (CIC), que vaig presidir durant un cert temps. Primer vam actuar al Txad i al Zaire, després a Moçambic, en contextos de guerra o conflicte civil. Davant de la tradicional presència missionera i contra una incipient cooperació aventurista, volíem treballar professionalment. Es tractava d'evitar que la cooperació, que ha de ser un intercanvi -el terme ja ho suggereix-, no derivés ni cap a una mera transferència de recursos (donar peix sense ensenyar a pescar), ni cap a una simple experiència excitant (unes gratificants vacances d'aventura generosa).

Han passat quasi tres dècades i s'ha progressat molt. Per exemple, una derivada remota del CIC -que operava des de l'Hospital Clínic de Barcelona, en col·laboració amb altres hospitals públics-, ha estat el Centre de Recerca en Salut de Manhiça (Moçambic), l'admirable iniciativa de Pedro Alonso que tan remarcablement lluita contra la malària. També han crescut organitzacions com Metges sense Fronteres, Acció Solidària o Intermón. Però encara hi ha persones que assimilen la cooperació a una aventura de vacances dotada d'indulgència plenària.

Aquest termalisme moral té els dies comptats. Els cooperants corren ara perills seriosos, objectiu com són de fonamentalistes i terroristes. El bonisme missioner tampoc és ben vist per la contrapart tercermundista. Altrament, els estats més desenvolupats assumeixen gradualment responsabilitats que canvien la geometria de l'antiga cooperació voluntarista. El voluntariat roman, afortunadament, però es consolida un nou escenari. La frivolitat d'una certa progresia cedeix davant del risc veritable i de l'autèntic sentit de la responsabilitat solidària

*Article publicat a El Periódico de Catalunya

Socioecòleg, Director general d'ERF

Relacionats

Article

Segona edició del concurs per a un nou ús a les armilles de l'illa de Lesbos

Butlletí