Les abelles mediterrànies es distribueixen al ritme de l'oferta de flors

Aquesta informació és molt útil per planificar mesures que frenin les davallades en les poblacions d’abelles observades en els darrers anys.
Font: CREAF
08/10/2011 - 00:00

Existeixen més de mil espècies d'abelles diferents al món i no totes fan mel ni són socials. Tot i així, les abelles són el grup d'insectes pol·linitzadors més divers, nombrós i efectiu del planeta. Per tant, són claus en la preservació dels ecosistemes terrestres. Els primers resultats del projecte de recerca LANDPLONET, coordinat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i presentats recentment en un treball coordinat per la investigadora Anna Torné, donen noves pistes sobre els factors que n'afecten la seva abundància i distribució al mediterrani.

Segons els resultats, la fluctuació anual del mercat del pol·len i del nèctar als matollars mediterranis, permet explicar una part important de la distribució i abundància d'abelles en el territori. En determinades èpoques de l'any, la disponibilitat de pol·len i nèctar davalla considerablement a la vegada que la d'abelles augmenta. En aquest moment, la competència per les flors és aferrissada i algunes plantes florides esdevenen claus per assegurar la continuïtat d'algunes comunitats d'abelles. Per exemple, al principi de la primavera, hi ha moltes flors i poques abelles; el mercat floral és ampli i les comunitats d'abelles es distribueixen allà on hi ha romaní (Rosmarinus officinalis) i farigola (Thymus vulgaris). Tot i això, cap a l'abril, aquestes dues espècies vegetals deixen de florir i el mercat de pol·len i nèctar entra en crisis. És el mateix moment de l'any en el que neixen les noves abelles i la població augmenta de forma considerable. Així doncs, hi ha un espai de temps en el que una gran quantitat d'abelles cerca flors en un entorn en el que pràcticament només hi queden florides les estepes (gènere Cistus) i alguna botja (Dorycnium pentaphillum). Aquesta situació fa que les estepes es converteixin en l'epicentre de l'activitat pol·linitzadora. De fet, els investigadors han comprovat que aquesta planta esdevé tant clau que determina part de l'abundància d'abelles en un territori mediterrani.

Altres resultats del projecte també assenyalen que la massa corporal de les abelles és un factor important a l'hora de determinar la seva distribució en un territori. Així, les espècies d'abelles amb major massa corporal es reparteixen d'una forma uniforme en el territori. Aquestes gran abelles necessiten sobrevolar el màxim d'espai per tal de trobar tots els requeriments energètics que necessiten. N'és un exemple el borinot, Bombus terrestris. Altres espècies d'abelles més petites no necessiten volar més de 100 o 200 metres per trobar recursos i es reparteixen en uns nuclis concrets que dibuixen un mosaic de distribució en forma de taques. L'estudi també conclou que la disponibilitat de recursos per fer el niu no afecta a la distribució de les comunitats d'abelles, doncs de forma general són recursos molt abundants (sòl nu, forats a la roca, closques de cargol buides, etc).

En l'estudi, dut a terme al Parc Natural del Garraf, s'han estudiat uns 6500 individus corresponents a 113 espècies diferents d'abelles. Del total d'abelles, s'ha trobat que 19 espècies representaven el 80% d'individus de la brolla i que la resta es podien classificar com a espècies rares. D'altra banda, s'han detectat fins a 30 espècies diferents de plantes de les quals sis produeixen un 80% de les flors totals existents a la brolla.

Les abelles són claus per la preservació dels ecosistemes mediterranis
Tal i com recorda Anna Torné, una de les investigadores del projecte i autora dels primers resultats "el rol de les abelles com a pol·linitzadors és clau en la preservació dels ecosistemes terrestres tal i com els coneixem ara". Sense abelles no seria possible la reproducció de moltes plantes, la formació de fruits i de llavors. Si aquest servei no es realitzés, espècies que depenen de les flors i els fruits, com alguns animals o insectes, deixarien d'existir.

Avui en dia, l'aplicació d'insecticides d'ús agrícola, les transformacions incessants del territori i la urbanització intensiva provoquen la destrucció contínua dels hàbitats naturals dels pol·linitzadors i de les plantes de les que es nodreixen. Això ha fet que diversos estudis internacionals en detectessin fortes davallades, a nivell regional i mundial, i que fins i tot s'arribés a parlar d'una possible "crisi de la pol·linització".

LANDPOLNET un projecte de recerca bàsica amb molt potencial divulgador
El projecte LANDPOLNET, un projecte de tres anys de durada finançat pel MICIIN i coordinat pels l'investigadors del CREAF Jordi Bosch i Anselm Rodrigo, té per objectiu mesurar els efectes de la dinàmica dels hàbitats sobre les comunitats de plantes i pol·linitzadors.

El projecte compta amb un enfocament integrador i a diferents escales. Entre les fites del projecte es troba l'avaluació de la riquesa d'espècies -tant de plantes com de pol·linitzadors- i de la seva abundància en fragments d'hàbitat amb una mida i història contrastades en els darrers 50 anys. Alhora, també es proposa avaluar l'efecte del canvi del paisatge sobre l'estructura de les xarxes planta-pol·linitzador.

Finalment, el projecte també contempla una vessant divulgadora i de foment de la cultura científica i comptarà amb la realització d'una guia d'identificació d'insectes i plantes apte per a tots els públics. La guia ha estat finançada per Catalunya Caixa i es podrà dur al camp perquè serà consultable a través dels mòbils intel·ligents.

Relacionats

Opinió

“El problema real de la humanitat és el següent: tenim emocions paleolítiques; institucions medievals i una tecnologia omniscient”, E.O. Wilson

Article

L’ajuntament de Montblanc ha guanyat el XVII Premi Medi Ambient, amb una dotació de 5.000 €, per un projecte que té per objectiu millorar ambientalment la Sallida, una zona humida d’elevat interès natural del municipi de la Conca de Barberà, on es potenciaran les condicions òptimes perquè els ocells insectívors i ratpenats puguin refugiar-s’hi i nidificar, vetllant per la biodiversitat de la zona. La proposta planteja la integració de la zona com un espai per a l’educació ambiental i per al coneixement del medi i de la varietat d’espècies de flora i fauna pròpies de la zona, potenciant-lo com un espai d’interès natural.

Notícia

El passat 22 de juliol de 2021, el Consell Comarcal d’Osona va constituir la Comissió Consultiva de l’Accés Motoritzat al Medi Natural de la comarca d’Osona”, la primera de Catalunya.

Butlletí