La infància, molt vulnerable davant el canvi climàtic

Sostenible.cat

12/11/2010

El canvi climàtic no és només un problema ambiental i econòmic, sinó que és el principal repte de salut del segle XXI, i afecta especialment la població més vulnerable. Sobre aquesta base la Fundació Roger Torné ha organitzat unes jornades sobre canvi climàtic i salut infantil, que ha reunit experts en medicina i salut pública al CosmoCaixa de Barcelona.                  

Els efectes sobre la salut són variats i complexos: des de l'afectació directa d'inundacions i huracans a les conseqüències de la pujada global de temperatures i onades de calor, la contaminació atmosfèrica o l'extensió de plagues transmissores de malalties. I els infants ho patiran més. Per una banda, perquè estan exposats a dosis més grans de contaminants en relació amb el seu pes corporal i perquè tenen menys mecanismes de control de la calor (suen menys que els adults), però també perquè els efectes del que pateixen durant el desenvolupament pot comportar dèficits i malalties que els acompanyaran tota la vida.

Les necessitats bàsiques, en perill
Segons Aaron Bernstein, pediatra i professor de la Harvard Medical School i el Center for Health and the Global Environment, el benestar infantil es basa en quatre factors: l'alimentació, la qualitat de l'aire, l'aigua i la llar. I totes quatre estan en perill amb el canvi climàtic.

Les variacions en els patrons de precipitacions i en la temperatura faran minvar les collites que, a més, són de pitjor qualitat: tenen menys proteïnes, zinc i ferro, bàsiques en l'alimentació dels primers anys. Ara com ara, el 27% dels infants en edat preescolar del conjunt del planeta pateixen anèmia per falta de ferro, i això perjudica el seu desenvolupament cognitiu, amb conseqüències de per vida.

La presència de partícules i d'ozó a l'aire afecta l'aparició i la gravetat de l'asma, que cada vegada registra més casos. Als països industrialitzats ara moren per asma el triple de persones que fa 20 anys, tot i les millores farmacològiques i hospitalàries, segons l'Organització Mundial de la Salut. I més del 40% dels casos d'asma són pediàtrics.

Una qualitat d'aigua deficient, a causa de la sequera o de les inundacions, augmentarà l'aparició de diarrees, que afecten sobretot els nens. I les noves condicions poden augmentar la transmissió de malalties com la malària o el dengue.

I es calcula que d'ara al 2050 més de mil milions de persones hauran d'abandonar el lloc on viuen i, en casos extrems, esdevindran refugiats climàtics. Molts seran nens i nenes, i això pot tenir conseqüències en la seva salut mental.

La calor mata
Un dels temes que preocupen més són els efectes que pot tenir en la salut l'augment de les temperatures, i per això es multiplica la recerca en aquest camp. Xavier Basañaga, doctor en bioestadística per la universitat de Harvard i investigador del CREAL, ha presentat els primers resultats de l'estudi de temperatura i mortalitat amb dades del conjunt de Catalunya entre 1986 i 2006. I la conclusió, en la línia de les investigacions fetes a altres parts del món, és que quan pugen les temperatures a l'estiu, la mortalitat augmenta un 4%. El segon dia d'altes temperatures, puja un 10%, i el tercer, un 8%.

L'explicació és que la calor afecta les persones grans, les que tenen afeccions cardiovasculars o respiratòries, i també psiquiàtriques. De fet, per exemple, altres estudis han mostrat que durant les onades de calor s'incrementa també la xifra de suïcidis.

La calor també té incidència sobre la mortalitat infantil. Les dades recollides sobre infants de menys d'un any de vida demostren que en dies de més calor les morts pugen un 25%, i més d'un 50% en el cas de nadons amb patologies perinatals de tipus cardiovasculars, respiratòries o digestives. I els primers dies de vida són els més vulnerables.

Cal tenir en compte, a més, que un dels mecanismes principals de control de la calor corporal és l'evaporació de la suor, que és menor en infants que en adults. Per això la previsió de temperatures més altes i de més episodis d'onades de calor ha d'anar acompanyada de mesures de protecció per evitar que pugui afectar els més vulnerables, com ja es fa a Catalunya amb el pla POCS, que es va posar en marxa després de la gran onada de calor registrada a Europa occidental el 2003, i que es calcula que va causar 35.000 morts no previstes en dues setmanes.  

Cal estar preparats
La investigació científica està permetent anticipar tots aquests escenaris, i caldrà una major col·laboració entre els experts ambientals i els de salut per fer-hi front. En aquest sentit, un dels objectius de les jornades, segons el seu comissari Ramon Folch, és reflexionar sobre què ha de fer el sistema sanitari per garantir les condicions de vida de la població tal i com vagin canviant les regles del joc. No es tracta tant de l'acció individual que pugui fer cada professional de la salut, sinó de la tasca de pressió social i política que poden fer com a conjunt, i que cal intensificar com més aviat millor.

Relacionats

Butlletí