El forat de la capa d'ozó i el canvi climàtic formen un bucle perillós

Font: A.S. Món Planeta

02/07/2019 - 12:10

L'increment de la radiació solar que arriba a la Terra interactua amb el canvi climàtic i els seus efectes s'estan notant a tots els sistemes naturals del planeta.

L'augment de la radiació solar que travessa l'atmosfera a través de la zona danyada de la capa d'ozó està interactuant amb el canvi climàtic, amb conseqüències que s'estan escampant per tots els sistemes naturals de la Terra i ho estan afectant tot, de la meteorologia a la salut i fins a l'abundància d'animals marins com ara foques o pingüins. En un article publicat a la revista 'Nature Sustainability', un equip del Grup d'Assessorament d'Efectes Mediambientals del Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides, que assessora els signants del Protocol de Montreal, explica com han pogut comprovar que "els canvis en l'ozó han canviat els patrons de temperatura i precipitació a l'hemisferi sud i això està alterant on són les algues del mar, que altera on és el peix, que altera on són les foques... així que estem veient molts canvis a la cadena alimentària.

El 1987, el Protocol de Montreal sobre Substàncies que Eliminen la Capa d'Ozó es va convertir en el primer acord mediambiental multilateral a ser ratificat per tots els membres de l'Organització de les Nacions Unides. El seu objectiu era protegir el principal filtre que té el nostra planeta contra les radiacions ultraviolades eliminant la producció de substàncies que el perjudiquen, com ara els famosos clorofluorocarbonats, o CFC. Tot i que fins ara s'havia considerat un èxit, i semblava que a mitjans de segle XXI l'ozó hauria recuperat els nivells d'abans de 1980, algunes investigacions recents han demostrat que hi ha noves emissions de CFC provinents de la Xina que podrien amenaçar aquest objectiu.

Més enllà de l'augment de radiació ultraviolada, però els efectes del forat de la capa d'ozó en el canvi climàtic no s'havien estudiat mai detingudament. L'informe assenyala que l'oscil·lació antàrtica, un cinturó de vents de l'oest de baixa pressió, s'ha desplaçat més al sud del que havia estat en el darrer miler d'anys, i aquest moviment contribueix directament al canvi climàtic. Quan les zones climàtiques es desplacen, també ho fan els patrons de pluja, les temperatures de la superfície del mar, els corrents oceànics... i tot això té un impacte enorme en els ecosistemes terrestres i aquàtics, tal com es pot comprovar a Austràlia, Nova Zelanda, l'Antàrtida, Amèrica del Sud o Àfrica. Als oceans, a més, algunes àrees s'han tornat més fredes i productives i altres més càlides i, per tant, menys productives. És per això, es pensa, que els esculls de corall del Brasil i els kelps de Tasmània estan retrocedint i, amb ells, els ecosistemes que en depenen.

Aquest bucle, però, també pot ser més subtil: per exemple, a mesura que els oceans s'acidifiquen, els animals amb closques de calci perden la seva protecció i això els fa més vulnerables als raigs ultraviolats, com també passa amb els humans que, quan fa més calor, duem menys roba. El cap del camí, però, és al mateix forat de la capa d'ozó, la recuperació del qual podria estar sent afectat pel canvi climàtic. Com que els gasos d'efecte hivernacle capturen més calor a les parts baixes de l'atmosfera, les parts altes es refreden, cosa que alenteix la generació d'ozó. Una raó més, doncs, per reduir les emissions abans no sigui massa tard i la gran xarxa que manté el nostre planeta en condicions habitables per a nosaltres col·lapsi completament.


Categories: 

Relacionats

Opinió

El Pacte Verd europeu és un instrument de mobilització de recursos per a una reconstrucció, reconstitució o renovació del model per fer-lo més resilient i sostenible. No és això, potser, el que es necessita per encarar aquesta crisi sense precedents

Entrevista

Roger Miralles és estudiant de batxillerat a l'Escola Industrial de Sabadell i des de fa uns mesos és també un dels portaveus de Fridays For Future a Sabadell. Miralles s’ocupa de les relacions externes amb altres col·lectius socials amb l’objectiu de teixir una aliança ecologista a la ciutat. Amb ell encetem una sèrie de mirades per comprendre el paper de la joventut en la lluita contra l'emergència climàtica, en un moment que crisi sistèmica on sembla que han agafat el lideratge en l'àmbit de la mobilització social.

Opinió

Les alternatives inclourien la defensa dels serveis públics i els béns comunitaris, en la seva titularitat, gestió i provisió; per garantir que les cures i els serveis relacionats estiguin coberts per a tots. Per assegurar les sobiranies sobre els recursos, com és l’alimentària i l’energètica. I per preferenciar, en definitiva, nous models i opcions des dels ecofeminismes i des de l’economia feminista, ecològica, social i solidària.

Butlletí