El forat de la capa d'ozó i el canvi climàtic formen un bucle perillós

Font: A.S. Món Planeta

02/07/2019 - 12:10

L'increment de la radiació solar que arriba a la Terra interactua amb el canvi climàtic i els seus efectes s'estan notant a tots els sistemes naturals del planeta.

L'augment de la radiació solar que travessa l'atmosfera a través de la zona danyada de la capa d'ozó està interactuant amb el canvi climàtic, amb conseqüències que s'estan escampant per tots els sistemes naturals de la Terra i ho estan afectant tot, de la meteorologia a la salut i fins a l'abundància d'animals marins com ara foques o pingüins. En un article publicat a la revista 'Nature Sustainability', un equip del Grup d'Assessorament d'Efectes Mediambientals del Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides, que assessora els signants del Protocol de Montreal, explica com han pogut comprovar que "els canvis en l'ozó han canviat els patrons de temperatura i precipitació a l'hemisferi sud i això està alterant on són les algues del mar, que altera on és el peix, que altera on són les foques... així que estem veient molts canvis a la cadena alimentària.

El 1987, el Protocol de Montreal sobre Substàncies que Eliminen la Capa d'Ozó es va convertir en el primer acord mediambiental multilateral a ser ratificat per tots els membres de l'Organització de les Nacions Unides. El seu objectiu era protegir el principal filtre que té el nostra planeta contra les radiacions ultraviolades eliminant la producció de substàncies que el perjudiquen, com ara els famosos clorofluorocarbonats, o CFC. Tot i que fins ara s'havia considerat un èxit, i semblava que a mitjans de segle XXI l'ozó hauria recuperat els nivells d'abans de 1980, algunes investigacions recents han demostrat que hi ha noves emissions de CFC provinents de la Xina que podrien amenaçar aquest objectiu.

Més enllà de l'augment de radiació ultraviolada, però els efectes del forat de la capa d'ozó en el canvi climàtic no s'havien estudiat mai detingudament. L'informe assenyala que l'oscil·lació antàrtica, un cinturó de vents de l'oest de baixa pressió, s'ha desplaçat més al sud del que havia estat en el darrer miler d'anys, i aquest moviment contribueix directament al canvi climàtic. Quan les zones climàtiques es desplacen, també ho fan els patrons de pluja, les temperatures de la superfície del mar, els corrents oceànics... i tot això té un impacte enorme en els ecosistemes terrestres i aquàtics, tal com es pot comprovar a Austràlia, Nova Zelanda, l'Antàrtida, Amèrica del Sud o Àfrica. Als oceans, a més, algunes àrees s'han tornat més fredes i productives i altres més càlides i, per tant, menys productives. És per això, es pensa, que els esculls de corall del Brasil i els kelps de Tasmània estan retrocedint i, amb ells, els ecosistemes que en depenen.

Aquest bucle, però, també pot ser més subtil: per exemple, a mesura que els oceans s'acidifiquen, els animals amb closques de calci perden la seva protecció i això els fa més vulnerables als raigs ultraviolats, com també passa amb els humans que, quan fa més calor, duem menys roba. El cap del camí, però, és al mateix forat de la capa d'ozó, la recuperació del qual podria estar sent afectat pel canvi climàtic. Com que els gasos d'efecte hivernacle capturen més calor a les parts baixes de l'atmosfera, les parts altes es refreden, cosa que alenteix la generació d'ozó. Una raó més, doncs, per reduir les emissions abans no sigui massa tard i la gran xarxa que manté el nostre planeta en condicions habitables per a nosaltres col·lapsi completament.


Categories: 

Relacionats

Notícia

Després de dies i dies parlant del temporal Gloria i dels seus efectes, també és moment de valorar si aquests fenòmens, i en concret els temporals de mar, són i seran més freqüents en el futur, una altra conseqüència de l'emergència climàtica que estem vivint.

Entrevista

Jaume Funes és psicòleg, educador, periodista, i un referent intel·lectual en la comprensió del món adolescent. Al llarg de molts anys  ha treballat a l’administració, l’escola, el carrer i els espais terapèutics i és autor de nombrosos llibres i articles. Sostenible ha pogut conversar amb ell en el decurs de la Jornada de reflexió Davant del repte climàtic: moviment juvenil i educació ambiental, on ha parlat joves, educació i emergència climàtica. En aquesta entrevista posa en relleu alguns trets de la psicologia adolescent, sovint desconeguts, que expliquen la seva relació amb el món i, en especial, amb el medi ambient.

Notícia
La Diputació de Barcelona organitza una jornada per reflexionar sobre el compromís dels moviments juvenils davant el repte climàtic

Joves lligats a l’activisme climàtic han compartit espai amb experts en comunicació i participació ambiental i amb el pedagog Jaume Funes en una jornada per reflexionar sobre el compromís dels moviments juvenils davant el repte del canvi climàtic.

Butlletí