40 anys de lluita pel medi ambient

Article de Núria Marín, Presidenta de la Diputació de Barcelona
07/05/2020 - 07:37

Article de Núria Marín, Presidenta de la Diputació de Barcelona, en l'efemèride dels 40 anys de creació del Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona el 7 de maig de 1980. Publicat també a El Periódico


Ajuntaments i Diputació ens hem posat en primera línia de la crisi de la COVID-19, gens aliena a l'emergència ambiental. I ho estarem en la postpandèmia, tot i que per a això reclamem més reconeixement institucional i capacitat de despesa i inversió.

La Diputació de Barcelona va prendre, fa just 40 anys, una decisió pionera, innovadora i valenta, al crear el primer servei de medi ambient en una administració pública d’Espanya. Va ser una decisió política que va marcar el camí que van seguir a continuació la resta d’institucions. Aquest embrió del que avui és l’estratègica Àrea d’Acció Climàtica ha pres cos i consciència en aquest temps i ha acumulat un ampli know how que situa el món local al capdavant de la lluita contra el canvi climàtic i en la reconstrucció d’una economia postcoronavirus més verda i circular.

Fa quatre dècades, els primers ajuntaments democràtics ens enfrontàvem a multitud de reptes. Entre aquests, un conjunt d’urgències ambientals, com el tancament dels abocadors incontrolats i la recuperació dels rius i el litoral. A més, s’havia d’afrontar la gestió dels residus i el control de la contaminació atmosfèrica. Va ser en aquest context que el Govern provincial d’esquerres va crear el servei de medi ambient tan sols cinc dies després de la seva presa de possessió.

 

Protecció dels parcs naturals

Sota el lideratge de la diputació, els ajuntaments seguim la seva línia i comencem a desenvolupar polítiques ambientals. Entre altres coses, es van impulsar mesures de protecció dels parcs naturals abans fins i tot que la Generalitat aprovés una llei sobre això. Des d’aleshores, el món local s’ha convertit en paladí de la preservació del medi ambient. El canvi climàtic és una crisi global, però és a les ciutats on es dirimeix la batalla.

El compromís del món local contra el canvi climàtic és inequívoc des de fa 40 anys, com ho ha sigut en aquesta pandèmia.

Els ajuntaments i la diputació també ens hem posat a primera línia de la crisi de la COVID-19, gens aliena tampoc a l’emergència ambiental. I ho estarem en la postpandèmia, tot i que per a això reclamem més reconeixement institucional i capacitat de despesa i inversió. En el desenllaç d’aquesta crisi hi ha en joc moltes coses que determinaran el futur de la nostra societat. Per exemple, com es reestructurarà el mercat laboral i l’arribada dels sistemes de producció automatitzats.

Després d’aquestes setmanes de confinament i teletreball, sembla clar que el món serà més digital, de manera que l’accés a la tecnologia determinarà noves bretxes de desigualtat. El sistema de salut pública s’ha d’enfortir perquè una nova pandèmia no ens agafi desprevinguts de nou. La sanitat no pot ser una altra vegada camp adobat a les retallades. Ara no es tracta només de salvar l’economia, sinó també les persones.

Si algun llegat pot deixar la crisi del coronavirus, ha de ser el de la solidaritat, la confiança i la cooperació entre nacions. Hem viscut en una globalització econòmica. Ara és el moment de la globalització de la solidaritat. En aquest futur, la preservació del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic se situen en l’epicentre. La producció de béns, el subministrament i les condicions de treball, l’economia en suma, haurà de ser més verda, reduint les emissions de diòxid de carboni i la generació de residus.

 

Models més sostenibles

Les ciutats, el món urbà on ens concentrem més de la meitat de la població mundial, tendiran cap a models més sostenibles en què les aglomeracions metropolitanes no poden renunciar al lideratge econòmic consolidat en les últimes dècades, però amb un urbanisme adaptat a les noves condicions, unes xarxes de transport públic menys tensades, més vehicles elèctrics i més espai per als vianants i per a les bicicletes.

En aquestes quatre dècades, la Diputació de Barcelona ha sigut també pionera a adherir-se al Pacte europeu d’alcaldes i alcaldesses pel clima i l'energia, que fa una dècada que treballa en l’avantguarda per a un ús sostenible de l’energia i en la promoció de les renovables, com les plaques solars i les calderes de biomassa. Més de 250 plans locals i 10.000 accions als municipis han aconseguit reduir en quatre milions de tones l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. I tot, gràcies a la feina de desenes d’alcaldes, regidors i empleats públics que han dedicat el seu temps i esforç per viure en un planeta millor.  

El compromís del món local contra el canvi climàtic és inequívoc des de fa 40 anys, com ho ha sigut en aquesta pandèmia. Dues crisis globals que amenacen el futur del planeta. Ha arribat l’hora d’aplicar sense titubejos els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Altrament, les pròximes generacions no ens ho perdonaran. 

La Diputació i els ajuntaments estarem a l’alçada.


 

Municipis: 

Relacionats

Article

La irrupció de la COVID-19 ha aturat l’activitat habitual del planeta i ha capgirat els plans i les rutines de les persones, de les empreses, de les famílies i de les comunitats.

Notícia
En el marc del Dia mundial de l'Educació Ambiental

Amb motiu del Dia Mundial de l’Educació Ambiental, la Diputació de Barcelona organitza el proper 23 de gener aquesta jornada que reflexionarà sobre el paper de l’educació ambiental en l’escenari de l’emergència climàtica i dels moviments juvenils que hi estan vinculats.

Notícia

L'Ajuntament de Barcelona, l'AMB i la Generalitat de Catalunya han donat el tret de sortida a la campanya informativa sobre la zona de baixes emissions Rondes de Barcelona (ZBE Rondes BCN), amb l'objectiu d'informar i recordar a la ciutadania en general, i als usuaris de vehicles privats en particular, l'entrada en vigor a primers d'any de les restriccions de circulació a la ZBE Rondes BCN per als vehicles sense distintiu ambiental de la DGT i les alternatives de què disposen.

Butlletí