L’Ajuntament de Granollers participa un any més en la Marató de l’Estalvi contra la pobresa energètica. La campanya, que arriba a la cinquena edició, es farà durant aquest mes de febrer a cinc equipaments municipals. Enguany la campanya afegeix l’objectiu de sensibilitzar sobre l’emergència climàtica
S’ha signat l’acord entre la Diputació de Barcelona i el Govern de l'Estat per impulsar les energies renovables als municipis de la província de Barcelona, que estarà dotat amb 11,5 milions d’euros i preveu, fins al 2030, 150 instal·lacions de plaques fotovoltaiques en edificis municipals i 30 més de producció tèrmica a partir de biomassa.
Plaques fotovoltaiques a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Foto: Ajuntament de Mataró
La Junta de Portaveus de l'Ajuntament de Mataró ha aprovat per unanimitat una Declaració institucional conjunta dels grups que integren el consistori per fer front al canvi climàtic des d’una perspectiva municipal, i per tant incloure la situació d’emergència climàtica en totes les planificacions d’actuació.
Sant Fost va declarar l'emergència climàtica en la sessió plenària del passat mes d'octubre. Entre les principals propostes, el municipi va acordar reduir els residus generats per l'Ajuntament, eliminant els envasos i gots de plàstic, i fer ús de paper reciclat.
L’Ajuntament de Mollet del Vallès ha formalitzat el seu compromís en la lluita contra la crisi climàtica signant el Manifest per a la Declaració de l’Emergència Climàtica a Mollet a partir de l’1 de gener de 2020. L’equip de govern defensa que aquest document, que ha rebut contribucions i el suport de tots els grups municipals i parteix d’un compromís públic i compartit, és prou ampli perquè totes les sensibilitats polítiques es trobin representades en el que sens dubte és un repte de transcendència global.
En el marc del Dia mundial de l'Educació Ambiental
Amb motiu del Dia Mundial de l’Educació Ambiental, la Diputació de Barcelona organitza el proper 23 de gener aquesta jornada que reflexionarà sobre el paper de l’educació ambiental en l’escenari de l’emergència climàtica i dels moviments juvenils que hi estan vinculats.
La sessió de treball ha comptat amb la col·laboració de l'AMB, que lidera la lluita per millorar la qualitat de l'aire a la metròpolis, amb mesures com la ZBE Rondes de Barcelona, i que té un ampli bagatge en activitats d'educació ambiental.
Alexander L. Jones és Director del Clima i Medi Ambient de la l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). En aquesta entrevista, reflexiona sobre el gran impacte de l’agricultura en el canvi climàtic, ja que és responsable d’un 24% de les emissions globals. I desgrana el reptes als quals s’enfronta: el necessari augment de la producció per abastir una població mundial cada dia més nombrosa, i l’augment de la inseguretat alimentària a causa dels canvis de patrons que ens ha portat l’escalfament global. Sens dubte un dels temes cabdals als que s’haurà de fer front i sobre el que podem actuar amb decisions molt personals, com la nostra dieta.
A partir d’ara, els 27 joves que han estat escollits representants del CIM en aquesta 14ena edició, treballaran als seus centres educatius i amb les seves famílies sobre tot el relacionat amb l’emergència climàtica i el consum de plàstic per tal de fer les seves propostes i exposar-les al Ple del Consell dels Infants previst pel mes de març de l’any vinent.
El Ple del Parlament de Catalunyua ha validat amb un ampli suport el Decret llei 16/2019, del 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls de les energies renovables, i ha aprovat per unanimitat la creació d’una comissió de seguiment de l’emergència climàtica.
Foto: Beneficiaries a Guatemala. Oxfam Intermon. Pablo Tosco
Les emissions de CO2 per consum del 10% de les llars més riques d'Espanya superen 2,3 vegades les del 10% més pobre, segons ha anunciat Oxfam Intermón, i adverteix que la desigualtat extrema i l'emergència climàtica mantenen una estreta relació. Mentre els més rics són qui més emissions per consum emeten, els més vulnerables són qui més pateixen els impactes derivats de la crisi climàtica i els que compten amb menys recursos per adaptar-s'hi.
