Farem tomàquets/hora, igual que fem kilowatts/hora a les cobertes de la ciutat. Amb aquesta imatge provocadora Joan Rieradevall, investigador de l’ICTA i reconegut expert en agricultura urbana, ens mostra la seva visió de la ciutat del futur, i ho fa al mig de l’hort del seu balcó.
L'aposta per consumir de proximitat no ha de ser només per reduir el transport, ha de ser també per tenir un control i una influència sobre com es produeix l’aliment, les condicions socials i les tècniques de cultiu sostenible que com a consumidors hem d’exigir i de les quals n’hauríem de tenir més informació.
El model alimentari actual és responsable del 21-37% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Però aquest sistema dominat per les grans indústries i per un sistema alimentari globalitzat, ens genera també –i de ben segur que ens generarà- conflictes socioambientals arreu del territori. Quins son aquests focs? En aquest reportatge n’analitzem alguns.
Per a la majoria d’aliments la majoria del GEH són fruit del canvi d’ús del sòl i dels processos que tenen lloc a la granja. Aquestes dues etapes representen més del 80% de la petjada de la majoria d’aliments. Per contra, el transport no arriba al 10% o menys.
Si som el que mengem, posem la taula amb el que volem ser. Respectant el medi ambient. Impulsant l'economia local. Amb salut per al veïnat. arriba la Setmana Ciutadania de l'Alimentació Sostenible.
L’espai agroalimentari permetrà als pagesos transformar part dels seus productes, i així donar valor afegit al producte de proximitat. El projecte compta amb el finançament de l’Ajuntament de Manresa, l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) i la Diputació de Barcelona.
Agricultura
