Pacificar el trànsit, eina clau per impulsar una mobilitat segura i sostenible

Els més de 300 assistents al V Congrés Internacional de Polítiques Europees de Trànsit, celebrat la setmana passada a Barcelona, van concloure que la pacificació del trànsit és la millor manera d'impulsar una mobilitat segura i sostenible als nuclis urbans, a més de la solució més òptima per reduir els morts i ferits per accidents.

La mobilitat en l'àmbit urbà és molt diferent a la de la carretera. La complexitat que caracteritza la mobilitat urbana fa que les regles que la sostenen no hagin de ser rígides, i per tant han de facilitar la convivència en l'espai públic dels diferents modes de mobilitat, prioritzant els més febles (vianants i ciclistes) i convertint el ciutadà en protagonista de l'espai públic i de la mobilitat generada en aquest espai.

Per tant, cal adaptar la normativa general de trànsit, dissenyada bàsicament per a la mobilitat de carretera, a la realitat d'una mobilitat en l'espai públic urbà, diferenciada en els usos i les activitats que s'hi desenvolupen.

Pacificar el trànsit
La pacificació del trànsit esdevé doncs un objectiu essencial en les estratègies de la reducció de la sinistralitat. És evident que la dimensió del municipi i el coneixement d'aquest permet flexibilitzar mesures que facin compatibles les vies de pas amb les vies d'ús bàsicament ciutadà. Les dades prèvies d'indicadors de mobilitat, la sinistralitat, la tipologia de vehicles i accidents, activitats econòmiques o d'oci, etc., són imprescindibles per fer un correcte diàgnostic que ens permeti pensar i dissenyar estratègies d'actuació i concretar accions possibles i viables entorn la mobilitat segura.

Prioritzar la mobilitat del vianant, dels ciclistes, pacificar el trànsit, flexibilitzar l'ús de l'espai públic, definir les vies de pas del vehicle motoritzat, serà complicat sense una clara estratègia de potenciació de l'oferta i l'eficiència del transport públic tant urbà com interurbà per facilitar un ús cada cop menys intensiu del vehicle privat.

En aquest sentit, el desenvolupament d'una xarxa de transport públic potent que mogui tota la ciutadania d'un nucli urbà i la restricció de pas en l'espai públic del cotxe privat van ser les principals idees que van assenyalar els ponents del simposi com a elements imprescindibles per dirigir-se cap al canvi modal de la mobilitat urbana.

L'acció local és imprescindible
Els plans locals són en aquest punt una eina imprescindible per definir les estratègies de mobilitat segura en els municipis catalans. Les experiències europees ens reforcen en l'estratègia per la qual el Servei Català de Trànsit (SCT) s'ha proposat dotar de plans locals de seguretat viària totes les poblacions catalanes de més de 30.000 habitants o que siguin capital de comarca per al 2010. Aquests plans locals, adaptats a les necessitats concretes del municipi, contribuiran a reduir la sinistralitat i millorar la mobilitat. Aquest objectiu queda definit en el Pla de Seguretat Viària (PSV) 2008-2010, i fins ara, el SCT ha signat aquests convenis amb 53 ajuntaments.

(F)

Però com van expressar diferents ponents, cal una decidida voluntat política per afrontar la complexitat d'una mobilitat urbana segura i sostenible. Per això des del marc d'aquest congrés s'ha encoratjat els governs locals a dissenyar els seus plans locals de seguretat viària i de mobilitat que ajudin a reduir el risc en el entorn urbà incorporant estratègies i accions en els seus respectius plans municipals d'actuació i amb la corresponent dotació pressupostària.

Pensar, educar, formar i sensibilitzar són elements essencials per aconseguir la complicitat de la ciutadania en el desenvolupament dels valors de la mobilitat segura i sostenible.

Bones pràctiques en la gestió
Més enllà de les recomanacions, ja hi ha ciutats que són un exemple a seguir. Ricard Riol, president de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), va destacar la gran trajectòria en la gestió del trànsit de la ciutat alemanya de Freiburg. Habitada per uns 215.000 habitants però amb una àrea metropolitana que en compta uns 610.000, s'ha constituït com un dels principals referents mundials de foment de la mobilitat sostenible en què es prioritza l'espai per al transport públic, els vianants i les bicicletes. "El major risc de l'ús del cotxe és l'element contaminant i això només es pot solucionar canviant el model de mobilitat cap a la sostenibilitat. Catalunya depèn massa de l'ús del cotxe privat", va dir Riol.

Una altra experiència a tenir en compte és la de la suïssa italiana. En aquest sentit, l'expert en mobilitat per l'Associació SwissEnergy i també consultor de mobilitat d'empreses del Cantó Ticino (Suïssa), l'arquitecte Paolo Della Bruna, va explicar que, a principis dels anys 80, el Cantó del Ticino va impulsar els Plans Regionals de Transport a escala mundial. Una dècada més tard, el Consell Federal va promoure l'aplicació de la moderació del trànsit a l'àmbit urbà mitjançant taxes sobre carburants. Segons Della Bruna, es pretenia impulsar una mobilitat de baix consum i de baixa emissió de contaminants. Finalment, l'any 2001 es va llançar el Programa de les aglomeracions urbanes de la Confederació per tal d'afavorir la col·laboració vertical, entre confederació, estats i municipis, així com l'horitzontal entre municipis ubicats a l'interior de la mateixa àrea urbana. "Tot i que el govern suís està molt implicat en temes de mobilitat, les seves actuacions de reducció de l'espai viari per a la cotxe privat i la concessió d'aquest a favor del transport públic, dels vianants i els ciclistes, crec que encara són bastant moderades", va assegurar.

Per part seva, el Director del Departament de Mobilitat Urbana de l'Ajuntament de Bolonya (Itàlia), Giancarlo Sgubbi, va apuntar algunes de les estratègies a seguir per aconseguir resultats efectius. Sobretot va destacar dues línies de treball: la primera, assegurar un disseny urbà segur, malgrat que això suposi redissenyar interseccions, petites rotondes, etc., per tal d'afavorir mobilitats més dèbils i estimular un comportament moderat dels usuaris motoritzats; i la segona, emprar eines ITS -Sistemes Intel·ligents de Transport- de monitorització i vigilància, amb el propòsit d'assolir un respecte efectiu de les normes de circulació. Tot això, com va apuntar Sgubbi, ha d'anar acompanyat de campanyes educatives adreçades sobretot a la gent jove.

Experiències a Catalunya
En l'àmbit català, en el simposi es van exposar les experiències en els plans locals de seguretat viària de Figueres i de Malgrat de Mar. Lluís Martínez Abad, tècnic de Mobilitat de l'Ajuntament de Figueres, va parlar d'una sèrie de mesures per millorar la mobilitat urbana del municipi que estan duent a terme entre el consistori i la guàrdia urbana de Figueres com l'augment de la xarxa de carrers per a vianants, l'execució de camins escolars i la conversió d'interseccions no compactes, entre d'altres.  

El cas de Malgrat de Mar va ser presentat pel sergent de la policia local d'aquest municipi, José Manuel Martínez, qui va destacar que Malgrat de Mar al llarg dels darrers anys ha transformat el model de mobilitat urbana trandicional cap un model més sostenible i segur.

Dels Plans locals de seguretat viària (PLSV) a Catalunya promoguts pel Servei Català de Trànsit (SCT) també en va parlar Ole Thorson, enginyer de camins a l'INTRA. Thorson va exposar que els PLSV contenen una àmplia informació sobre la problemàtica municipal en matèria de trànsit que permeten realitzar un diagnòstic acurat de cada situació i d'aquesta manera poder oferir solucions als problemes que pateix cada municipi. Prèviament, però, segons Thorson, "cal fer una anàlisi en què destaca la importància de la recopilació de la informació sobre sinsitralitat per part de les policies locals, els sistemes de vigilància, la identificació dels punts i trams de concentració d'accidentalitat, així com altres condicionants de la seguretat viària".