Reflexió

Entrevista
Pep Bartrés (Sant Andreu de Llavaneres, 1976) és llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra, Màster en Dret Internacional dels Negocis per ESADE i és el fundador de Mobecpoint. Aquesta empresa de serveis de mobilitat ha ideat una solució de recàrrega per a vehicles elèctrics -especialment els de dues rodes- capaç d'adaptar-se a a les limitacions de l'espai públic. Bartrés explica la seva experiència en aquest novíssim àmbit de negoci i parla dels obstacles que ha de vèncer la mobilitat elèctrica per obrir-se camí.
Reportatge
Tòxics que s'amagen als materials constructius, als mobles, les pintures, detergents o ambientadors que gastem; fongs per humitat i falta de llum o ventilació, radiacions naturals, com el radón, i artificials, com les provinents de la xarxa elèctrica, transformadors o els propis sistemes, com el wifi, dels quals ens dotem per fer-nos la vida més còmoda... Els edificis que habitem amaguen trampes, en ocasions mortals, tenir consciència d'això pot ajudar-nos a crear ambients realment saludables per les nostres famílies....

D'això ha tractat el Congrés de Bioarquitectura que s'ha celebrat aquests dies, del 18 al 20 de maig, al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Les jornades han reunit a un bon grapat d'experts per exposar la relació entre arquitectura, clima i salut, i per explicar que hi ha maneres de construir que permeten viure-hi més bé.

Entrevista

Damià Barceló és director de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) i vicedirector de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del CSIC, on es realitzen diversos estudis sobre la presència dels compostos perfluorats (PFC) a l'aigua i els aliments. Es tracta de substàncies químiques molt habituals al nostre voltant i amb efectes sobre la salut, però que a hores d'ara no compten amb una regulació específica a l'estat espanyol.

Reportatge

El Col·legi d'Enginyers i el RACC han organitzat una jornada sobre la mobilitat i la contaminació atmosfèrica a Barcelona, la mateixa setmana que el Departament de Territori i Sostenibilitat inicia el procés participatiu per a un nou Pla de qualitat de l'aire.
Entrevista
Jordi Oliver codirigeix Inèdit des de la seva creació el 2009. Es tracta d' una empresa nascuda del Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que té com a objectiu oferir serveis d'ecoinnovació a altres empreses.  Oliver és doctor en Ciències Ambientals per la UAB,  i expert en sostenibilitat urbana, àrea en què ha publicat una trentena d'articles en congressos internacionals i una desena en revistes com Journal of Industrial Ecology, International Journal of Life Cycle Assessment, Energy Policy, Applied Energy, entre d'altres. En aquesta entrevista explica com la tradicional separació entre empresa i universitat en el nostre país comença a formar part del passat; i com els recels mutus entre aquests dos àmbits estan donant pas a una entesa productiva.
Entrevista

Enric Pol és catedràtic de psicologia social i ambiental de la Universitat de Barcelona i director de la Xarxa de Recerca en Educació per la Sosteniblitat. Les seves investigacions mostren que en aquests temes tenim un nivell de consciència molt elevat, però que això no vol dir necessàriament que actuem de manera coherent. És més, l'excés d'informació i els missatges contradictoris i poc argumentats poden derivar en l'"ecofatiga", i generar un efecte rebot.

Reportatge
De Nantes es diu que és la meravella verda francesa, i l'any 2004 la revista Time la va nomenar "la ciutat més habitable d'Europa". Està situada a l'estuari del riu Loira, a la costa atlàntica, i és la sisena ciutat de França, amb una àrea metropolitana que supera els 800.000 habitants.

El jurat de la Capital Verda Europea - títol que ostentarà l'any 2013, després d'Estocolm, Hamburg i Vitòria - ha destacat especialment el sistema de transport públic i la bona qualitat de l'aire, i també iniciatives pioneres com el monitoratge del pol·len en coordinació amb els serveis mèdics de la ciutat, o la reconversió d'una zona portuària en un "eco-barri".

Entrevista
Jordi Pigem es va doctorar en filosofia per la Universitat de Barcelona el 1998 amb la tesi El pensament de Raimon Panikkar: Una filosofia de la interdependència. Del 1998 al 2003 va ser professor i coordinador de l'Àrea de Filosofia del Masters in Holistic Science del Schumacher College a Dartington (Universitat de Plymouth, Anglaterra). Ha escrit sobre les principals figures del pensament sistèmic i ha estat premiat com a filòsof i assagista. La seva obra més recent (2009) és Bona crisi: Cap a un món postmaterialista. Pigem va molt més enllà dels discursos habituals i ens desvela quines són les causes profundes d'una crisi amb un fort component econòmic, però que en realitat és de civilització.