Trens: o massa o massa poc

El tren és la millor opció, però només en distàncies curtes o mitjanes i amb molts usuaris
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
04/07/2011
Mentre que els països europeus ampliaren i consolidaren el seu sistema ferroviari al llarg de tot el segle XX, la xarxa espanyola no guanyà a penes quilometratge durant dècades i dècades. Encara queden zones per electrificar i abunden els trams de via única. A Catalunya, més d'una línia espera el desdoblament, costa de creure. Per contra, amb l'AVE s'està llençant la casa per la finestra.

Renfe acaba de suprimir el servei d'AVE entre Toledo, Conca i Albacete, inaugurat el desembre passat. Un portaveu de la companyia ha explicat que tenia una mitjana de nou passatgers diaris. Em sembla escandalós que en el seu moment s'hagués iniciat aquest servei, qualsevol estudi de mercat ho hauria desaconsellat vehementment. Cert que utilitzava vies de línies ja existents (Toledo-Madrid i Madrid-Albacete), però destinar combois i personal a cobrir serveis sense demanda ni real ni potencial és un malbaratament imperdonable.

A Espanya coexisteixen rodalies de mitjana o baixa qualitat en una dotzena d'àrees urbanes, línies de mitjana i llarga distància escarransides i lentes, serveis de mercaderies més que arcaics i trens d'alta velocitat que van a llocs en alguns casos absurds (sortint de Madrid, això sí). Una situació penosa, reflex de reiterades incompetències i successius capricis grandiloqüents. Mercè Sala hi posà bon sentit en els anys noranta, però va ser l'excepció.

El ferrocarril estructurà el territori del segle XIX, consolidà el del segle XX i és una eina en el del segle XXI. Exigeix grans inversions, és molt rígid i no entra en escala si no és amb demandes elevades. Aleshores, però només aleshores, no té rival en distàncies mitjanes i curtes. Milions de ciutadans pateixen unes rodalies infumables mentre s'inverteixen fortunes per als escassos usuaris futurs de la línia d'AVE Madrid-Badajoz, per exemple. Tothom, començant pels extremenys, hi guanyaria amb ferrocarrils moderns però sensats, proporcionats a les necessitats reals.

*Article publicat a El Periódico de Catalunya

 

Socioecòleg, Director general d'ERF
Etiquetes: