Lectura d'estiu

Periodista
08/07/2011 - 00:00
L'Ian McEwan és un dels escriptors més destacats del panorama literari actual. Un dia d'aquests (i qui diu un dia, diu un any) saltarà a totes les portades com a guanyador d'un premi Nobel. La seva darrera novel·la Solar ho tenia tot, el passat Sant Jordi, per ser una de les novel·les més comentades i, en canvi, em va donar la sensació que tancava la diada del llibre amb l'estrany honor de ser una de les obres amb un potencial més malaguanyat. Amb Solar, el gran escriptor britànic repassa amb afilada intel·ligència i un sarcasme coent el món científic vinculat a la investigació del canvi climàtic. El recent escàndol del Climate Gate, l'auge dels nous negacionistes, les promeses incompletes d'Obama i l'exasperant naufragi de la política postkyoto. La cosa donava, no? Potser és perquè el canvi climàtic ha passat de tall a farciment als nostres diaris i ja fa temps que ha deixat de conjurar la morbositat. Potser és perquè McEwan ha assajat una fórmula més lleugera que les seves cerebrals i intensíssimes darreres novel·les i això ha desconcertat els seus lectors.

Tan se val, perquè l'estiu és el moment de recuperar lectures. I, finalment, les poc més de 300 pàgines del llibre editat per Empúries i Anagrama passen bé, refrescants però substancioses.

Vet aquí uns tastets, tapetes?, per fer-vos-en venir ganes.

Crec que expliquen bé l'interès que pot tenir per al lector de Sostenible la novel·la; a la qual McEwan imprimeix la profunditat psicològica habitual, aquí una mica maquillada per una tallant ironia. Les cinc peces també funcionen per si soles i poden centrar algun debat, en aquests dies que s'apropen de llargues sobretaules.

(F)

Del vell/nou papanatisme, pedra a la sabata en el camí per a abordar la transició del sistema econòmic. McEwan se n'enriu de la tendència dels homes a construir-se fantasmes: "El vell món purificat per la violència incendiària, netejat a fons amb la sang dels no redimits així havia anat amb les sectes mil.lenaristes cristianes: mort als infidels! I amb els comunistes soviètics: mort als kulaks" I amb els nazis i aquella fantasia dels mil anys: mort als jueus! I després l'equivalent contemporani, realment democràtic, la guerra nuclear total: mort a tothom! En no succeir res de tot això i després que l'imperi soviètic hagués estat devorat per les contradiccions internes, i en absència de qualsevol altra preocupació que anés més enllà de l'avorriment, la intransigent pobresa planetària i la tendència apocalíptica havien invocat encara una altra bèstia [el canvi climàtic]."

(F)

De la (frustrant) temptació de les solucions màgiques: "L'essència d'un maníac era, primer, creure que podia reduir tots els problemes del món a un de sol, i resoldre'l. I, segon, parlar-ne sense parar."

Reflexió deliciosa del protagonista sobre la caòtica vida dins el vaixell ple d'artistes que, convocats per una oenegé, recorre l'Àrtic per despertar la consciència mundial sobre l'escalfament global: "La ciència, és clar, era magnífica, i vés a saber, l'art també, però potser el coneixement d'un mateix estava al marge de les seves capacitats. Les cambres de les botes havien d'estar regulades a fi que uns éssers imperfectes les utilitzessin com cal. No confiem la solució de res, va sentenciar Beard, a la ciència  a l'art o a l'idealisme. Únicament les lleis salvarien la cambra de les botes. I els ciutadans respectuosos amb les lleis."

(F)

 "... I de passada es fan rics", el prec del protagonista a un grup de potencials inversors en energies renovables perquè apliquin el 'business as usual' a un nou model. "El nostre planeta Terra és una entitat finita. Tenen davant les dades, poden escollir: el projecte humà ha d'estar nodrit per una energia segura i neta, o fallarà i s'ensorrarà. Vostès, el mercat, o bé s'eleven a aquesta alçada i de passada es fan rics, o bé s'ensorren amb tota la resta. Som tots damunt d'aquesta roca, no tenim enlloc més on anar."

(F)

I finalment, l'assumpció de la complexitat infinita del repte, de la interconnexió total de tots els factors. Que això no va de solucions màgiques?, cantarelles apocal·líptiques? o de bondats intrínseques? "Vet aquí l'essència topològica de la idea de Michael Beard [el protagonista]:  l'acció del grup que desembolica i coreografia les complicades interaccions entre la llum i la matèria, i les desplega en una successió de passes lògiques. (....) En paraules del filòsof Francis Bacon: "la millor harmonia i la més dolça té lloc quan cada grup d'instruments o cada instrument no se sent per si sol, sinó gràcies a una combinació del conjunt".

Periodista

Relacionats

Notícia

La col·laboració entre CREAST i el CREAF oferirà al sector audiovisual estatal invertir en recerca per a la sostenibilitat dels ecosistemes Mediterranis i els serveis que ens proporcionen, en un context de canvi climàtic i les seves conseqüències.Com a part de l’acord de col·laboració, CREAST té previst generar nous indicadors per analitzar la sostenibilitat de les produccions cinematogràfiques.

Opinió

La biosfera i jo estem al darrer 1% de les nostres vides», comentava Lovelock al 2020. Actiu fins pràcticament la fi dels seus dies, el 2019 publicà el seu darrer llibre, Novaceno, on apunta amb optimisme un futur en que humans i màquines cooperarem per salvaguardar l’habitabilitat del nostre planeta.  Et trobarem a faltar, Jim, al teu somriure i a les teves disrupcions, un terme que el filòsof Josep Ramoneda descriu com una innovació que marca una ruptura significativa en la manera de fer les coses.

Opinió

L’onada de calor fa que es torni a parlar de pobresa energètica, un problema estructural que dura tot l’any i que obliga a les entitats socials a redoblar esforços aquests dies per atendre totes les persones que puguin mostrar dificultats per mantenir una temperatura saludable a la llar. Projectes com el Cooltorise, finançat per la Unió Europea, busquen atendre i acompanyar a totes les persones que tenen dificultats per pagar les factures elèctriques.

Butlletí