Vuit de cada deu llars llencen menjar

Font: Xevi Miro. CCMA

03/07/2019 - 13:19
El pernil dolç, un habitual als contenidors d'escombraries (kropekk_pl / Pixabay)

El pernil dolç, un habitual als contenidors d'escombraries (kropekk_pl / Pixabay)

Les llenties són el plat que més es llença un cop cuinat i una de cada dues llars de les que llencen menjar admeten llençar pa

El 81,5% de les cases a l'estat espanyol admeten que llencen menjar a les escombraries. Malgrat les campanyes de conscienciació i el fet que més del 90% diuen que "no els agrada llençar el menjar", el cert és que durant el 2018 es va llençar un 9% més menjar que l'any anterior.

Aquestes són dues de les conclusions extretes de l'estudi sobre malbaratament alimentari fet pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. En total es van llençar 1.339 milions de quilos d'aliments, 110 milions de quilos més que l'any passat.

Aquestes xifres indiquen que un 4,6% de tot el menjar que es compra a casa es llença, tres dècimes per sobre del que s'havia comptat l'any anterior. Andalusia és la comunitat autònoma que més menjar malbarata. L'àrea metropolitana de Barcelona és un dels punts amb més menjar a les escombraries de tot l'estat. Les cases sense nens llencen menys menjar que les famílies amb nens, especialment si hi ha menors de 6 anys.

La majoria dels aliments que es llencen són productes frescos que no s'han arribat a fer servir mai, és a dir, que del mercat o supermercat han anat al rebost o a la nevera i, d'allà, a les escombraries. El pa és el que més sovint es llença, una de cada dues llars de les que llencen menjar admeten que han llençat pa, tot i que el 2018 es va llençar menys pa que al 2017. El segon aliment que més sovint va a parar a les escombraries sense ser menjat és el pernil dolç. Amb tot, si aquest malbaratament es llegeix en quilos, les taronges són l'aliment que més s'ha malbaretat, un total de 66,8 milions.

El pernil dolç, un habitual als contenidors d'escombraries (kropekk_pl / Pixabay)

Amb tot, un 16% de les famílies admeten llençar el menjar encara que estigui en bones condicions, tot i que més de la meitat diu que es van acostumar a llençar menys aliments quan va arribar la crisi. Tres de cada deu diuen que llencen una part del plat que han cuinat a les escombraries i és que un 48% de les sobres acaben sent llençades.

Aquesta enquesta forma part d'un pla estratègic del Ministeri que sota el nom "Més aliments, menys malbaratament" va posar en funcionament el 2014.


 

Relacionats

Notícia

La sostenibilitat és un dels eixos clau que mou els Mercats de Barcelona: cada vegada hi ha més implicació en la cura del medi ambient en el sentit més ampli. I és clar, reduir tant com sigui possible el malbaratament dels productes i aprofitar-los al màxim forma part d’aquesta cerca que els mercats fan cap a un model més sostenible.

Notícia

Si la proposició de llei prioritza reduir el malbaratament alimentari en origen (reduint la sobreproducció), en segon lloc l'aprofitament d'aquells excedents que no s'han pogut evitar, i ho fa al llarg del cicle alimentari des del camp a la taula, es pot convertir en una llei referent a Europa.

Article

A Catalunya es malbaraten més de 260.000 tones d’aliments a l’any, mentre que el 22 % de la població catalana viu sota el llindar de la pobresa. Amb el menjar que es llença durant un any es podrien alimentar 500.000 persones. La Generalitat, mitjançant l'Agència de Residus de Catalunya, ha elaborat el Pla d’acció per a la prevenció del malbaratament alimentari de Catalunya (2019-2020), que inclou un seguit de recomanacions per educar els nens a fer un consum responsable i no malbaratar aliments.

Butlletí