Font: Oceana
La Fundació Oceana ha desenvolupat un model computacional avançat que pronostica els recorreguts i les zones d'acumulació dels residus plàstics als oceans i demostra que els residus viatgen distàncies molt llargues, no només en superfície, sinó també al fons del mar.
Foto: El confidencial.com
El model, accessible a través d'un visor, abasta més de 51.000.000 km² i cobreix totes les aigües europees i part de les nord-americanes. És un dels models més complets i de més resolució que hi ha a escala oceànica, ja que pren les dinàmiques oceanogràfiques de l'Agència Espacial Europea i incorpora dades de conques hidrogràfiques, gestió dels residus i demografia de cada país.
Concentració de plàstic flotant i no flotant després d'un any (referència: 2016)
La immensa majoria de les escombraries marines es troben fora de l'abast de la vista. Només un ínfim percentatge es troba al litoral o flotant, per la qual cosa ni la neteja de platges ni la recollida de residus en superfície representen una solució, segons una investigació d'Oceana.
La neteja de les profunditats marines és inviable, ja que l'actual tecnologia no arriba a tot arreu, els costos són inassumibles i part de les restes es troben enganxades a organismes fràgils.
"La crisi de contaminació marina només es pot resoldre abordant l'arrel del problema”, afirma Vera Coelho, vicepresidenta adjunta d'Oceana a Europa.
"Amb el visor volem mostrar l'abast de la contaminació per plàstics i per què l'única solució és reduir la producció", assenyala Jorge Blanco, analista sènior de sistemes d'informació geogràfica d'Oceana i cocreador del model i el visor. “Aquest model és un salt qualitatiu per entendre on s'amaguen les escombraries marines. La immensa majoria del plàstic està submergit, i aquest nou simulador és un dels més precisos que hi ha per a grans àrees oceàniques. Els escassos models predictius que hi ha per al fons marí tenen un gran marge d'error i no solen funcionar en mars semitancats, com el Mediterrani”.
Un model predictiu d'alta resolució
El desenvolupament i la validació del model han estat possibles gràcies al suport de la Universitat de Newcastle i la Universitat de Cadis. El programa incorpora factors com els corrents oceànics, marees, afloraments i batimetria. A més, té en compte les conques hidrogràfiques, la gestió dels residus i les variacions en densitat de població dins de cada país, fins a una distància de 450 km de la costa. Gràcies a la precisió de les dades utilitzades, el model redueix el marge d'error a escassos quilòmetres i aconsegueix una major resolució a escales oceàniques.
Així el model permet comprovar que mars semitancats com el Bàltic i el Mediterrani es converteixen en “trampes de plàstic”, ja que els residus s'enfonsen i no aconsegueixen sortir a mar oberta. Es veu també, per exemple, com les escombraries llançades pel Nil van estenent-se per tota la Mediterrània oriental.
“Hi ha objectes que un cop al medi marí poden viatjar per la superfície o la columna d'aigua fins a acabar als fons, fora de la vista. És el cas de plàstics d'empaquetatge, embolcalls o ampolles, que són molt freqüents a tots els ecosistemes aquàtics. La gestió preventiva daquests objectes clau és essencial per frenar la contaminació per plàstics a escala global”, indica Carmen Morales-Caselles, investigadora de la Universitat de Cadis.
