Smart cities al servei d’una mobilitat millor

Periodista
22/05/2012
Reflexionar sobre el paper central de les persones en escenaris urbans més tecnificats i intel·ligents i conèixer els productes i serveis tecnològics  per a la gestió eficient de la mobilitat; els dos eixos centrals de la jornada Mobilitat i Transport a les Smart Cities.

La jornada Mobilitat i Transport a les Smart Cities ha reunit al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) grups de recerca universitaris i empreses que tenen en comú  el desenvolupament de les TIC en la gestió de la mobilitat.  A banda de la presentació de productes i serveis en aquest àmbit,  la jornada també  ha servit per reflexionar sobre el paper central de les persones en un escenari urbà cada vegada més tecnificat. Mobilitat i Transport a les Smart Cities s'inscriu en el cicle Trobades Empresarials UAB30, impulsat pel Parc de Recerca UAB en col·laboració amb el Parc Tecnològic del Vallès.

Jordi Marquet i Francesc Martos, director general del Parc de Recerca de la UAB i del Parc Tecnològic del Vallès, respectivament, han coincidit a destacar en la presentació que "avui la recerca se sol orientar cap als reptes estratègics que tenen les empreses i això forma part de la nova economia". El cicle Trobades Empresarials UAB30 té l'objectiu de mostrar les possibilitats de negoci que ofereix el coneixement generat en la recerca universitària.

Ciutats i intel·ligència col·lectiva

Carme Miralles Guasch, del Grup d'Estudis Mobilitat, Transport i Territori del departament de Geografia de la UAB ha dit que per articular bé el conjunt de solucions que aporten les Smart Cities en la mobilitat a les ciutats cal tenir clar el focus d'anàlisi. Segons Miralles, "en aquest focus les persones han de ser el subjecte perquè som els ciutadans els que decidim, i els transports són els objectes, els instruments que serveixen a les nostres decisions".

Seguint l'argumentació, ha comentat que "molts estudis se centren exclusivament en el transport i aleshores no comprenen bé el conjunt".  Miralles ha defensat la idea d'intel·ligència col·lectiva "que està en les persones, i no en les tecnologies" de les quals ha dit que han de contribuir  a la capacitat que té la ciutat d'adaptar-se als canvis. Miralles ha afegit que els instruments poden perdre utilitat quan la intel·ligència col·lectiva no pren les decisions adequades. Ho ha exemplificat citant el cas de les estacions de tren de Vullpalleres de FGC i de Sant Cugat de RENFE, separades per metres de distància, però que no permeten l'intercanvi de viatgers al no haver estat connectades entre si per part dels dos operadors ferroviaris.

Tecnologia per a les persones

Alfons Segura, representant de l'empresa INDRA, ha recordat el canvi de paradigma en la gestió de la mobilitat que s'ha produït els darrers anys. "Abans la resposta passava per donar solucions d'enginyeria, normalment centrades en ampliar les capacitats de les vies de circulació i en fer més vies. Ara sabem que cal abordar la complexitat des de la gestió eficient". Segura ha explicat que la implantació massiva de tecnologia que implica el concepte de Smart Cities no garanteix l'aportació d'intel·ligència a les ciutats, si no s'avança en tres dimensions alhora: lideratge públic; estratègia; i model de negoci. Segons Segura "les empreses necessitem el lideratge per identificar els problemes específics, l'estratègia per abordar-los correctament i, per últim, hem d'estar segurs que una tecnologia determinada farà rendibles les inversions requerides".

Segura, alineat amb l'opinió manifestada per Miralles, ha subratllat la importància del factor humà tot destacant la necessitat de "fer un ús intel·ligent de la informació obtinguda a través dels sistemes Smart Cities". En aquest sentit ha subratllat que cal trencar amb les visions parcials dels problemes urbans -mobilitat inclosa- "que provoquen manca de coordinació i augment dels costos" i ha reclamat una integració total de la gestió urbana "que situï les persones  en el centre i orienti les solucions tecnològiques a les necessitats reals de la ciutadania".

Ajudes als desplaçaments

Un exemple de TIC al servei de necessitats bàsiques en la mobilitat urbana és l'aplicació per Android OnTheBus. Aquesta aplicació, presentada per Jordi Roig Zárate  del Grup d'Aplicacions Biomèdiques i Tecnologies per a l'Autonomia Personal de l'Escola d'Enginyeria de la UAB, permet guiar qualsevol usuari a través de la xarxa de bus d'un punt d'origen a un punt de destinació dintre de la ciutat.   A diferència d'altres aplicacions similars, està pensada per ser utilitzada per qualsevol persona, incloent-hi aquelles que tenen deficiències auditives o visuals, fins i tot en cas de ceguesa total. OntheBus ha estat assajada amb èxit a Barcelona, Madrid, Roma, Hèlsinki València i Saragossa i es troba en la fase final de proves a l'espera d'obtenir la versió definitiva

Antoni López del grup  de recerca Advanced Driver Assistance Systems del Centre de Visió per Computador de la UAB ha explicat un altre tipus d'ajuda, en aquesta ocasió a la conducció de vehicles privats.  Es tracta de sistemes que permeten monitoritzar l'actuació del conductor i a la vegada llegir electrònicament la carretera amb l'objectiu d' augmentar la seguretat viària. El fet de portar-ho a terme amb càmeres i no amb sensors làser -una altra possibilitat tècnica- abarateix considerablement aquest mètode.

Nous horitzons

A la jornada també s'ha parlat de línies de recerca que permeten ampliar els horitzons d'aplicació de les TIC en la gestió urbana en general i de la mobilitat en particular com són l'Internet de les coses o les xarxes oportunístiques. La primera implica que qualsevol objecte pot estar a la xarxa i comunicar-se amb altres objectes. Entre les múltiples possibilitats que aquesta tecnologia ofereix, Fernando Tomás Casado, de l'empresa IDOM, ha destacat la millora de la fluïdesa del trànsit.  Casado ha recordat que els embussos tenen un cost anual per a Espanya que s'ha avaluat entre un 1 i un 3% del PIB.

Per la seva banda, Sergi Robles, del grup SeNDA del departament d'Enginyeria de la Informació i les Comunicacions de la UAB ha explicat les possibilitats que ofereixen les xarxes oportunístiques. Es tracta d'aprofitar xarxes de comunicació ja existents, com les dels autobusos, per recollir dades a partir de sensors i poder estudiar més a fons les pautes de mobilitat urbana.

Després d'una ronda d'entrevistes entre els participants, ha tancat la jornada Alexandre Mestre Molins, director de màrqueting d'Abertis Telecom. Coincidint amb algunes de les intervencions anteriors, ha apuntat que la futura implantació de les tecnologies Smart Cities dependrà de dos factors clau:  tenir en compte les demandes ciutadanes i substituir la gestió sectorialitzada per una de transversal. En aquest nou escenari -ha indicat- serà necessària més que mai la col·laboració público-privada.

 

AdjuntMida
Image icon Trobades empresarials UAB305.08 KB

Relacionats

Butlletí