L’Agència Balear de l’Aigua i WWF dissenyen un pla d’acció de millora de la biodiversitat a 28 depuradores de les Illes Balears

28/05/2021 - 09:00

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir; el secretari general de l’Agència Balear de l’Aigua, Juan Calvo; i la responsable del programa d’aigua de WWF, Teresa Gil, han presentat, aquest 12 de maig el Pla d’acció per a millorar la biodiversitat a les depuradores de les Illes Balears, elaborat per l’entitat ecologista per encàrrec de l’Agència i que preveu actuacions a 28 de les 79 depuradores que gestiona l’Agència a l’arxipèlag. L’objectiu principal és la creació i consolidació d’hàbitats per a flora i fauna de zones humides.

Mir ha destacat que la posada en marxa d’aquest Pla «consolida l’esforç ingent de modernització i digitalització de les instal·lacions que l’Agència Balear de l’Aigua està duent a terme aquesta legislatura i que culmina potenciant la capacitat de les depuradores de ser un refugi per a la biodiversitat».

L’objectiu principal d’aquesta iniciativa és conservar i afavorir la biodiversitat en l’àmbit de les depuradores i es centra principalment a les zones humides creades per a l’evaporació i infiltració d’aigua depurada a les 28 instal·lacions seleccionades.

El conseller ha posat en valor, a més, que el Pla hagi estat redactat per WWF, entitat de referència en la gestió i conservació de zones humides. En aquest sentit, WWF ja va elaborar l’Inventari de zones humides de les Illes Balears i que donarà suport a l’elaboració de l’Estratègia balear de zones humides per a la direcció general d’Espais naturals i biodiversitat.

Calvo ha destacat, per la seva banda, que les zones humides seleccionades per a executar el Pla sumen una superfície de 350.000 m2, l’equivalent a uns 50 camps de futbol que suposen un oasis d’aigua dolça, un tipus d’hàbitat molt escàs, especialment a les zones d’interior de l’arxipèlag. En aquest sentit, ha destacat que tres de les sis zones humides d’aigua dolça més extenses de Mallorca estan associades a depuradores gestionades per l’Agència (Platges de Muro, Felanitx i Binissalem).

Les mesures previstes per a afavorir la biodiversitat en aquestes zones humides van des de la creació o ampliació de la zona humida associada a cada depuradora fins a la creació de refugis per a la cria d’aus aquàtiques amb illetes flotants passant per la instal·lació d’’hotels’ per a insectes i caixes niu per a la cria d’aus terrestres. Es preveu, a més, la sembra d’arbustos de fructificació tardorenca per a oferir aliment a les aus migratòries i la instal·lació d’equipaments per a l’observació d’aus. Aquests aguaits estaran oberts al públic en general i s’hi fomentaran activitats de caire educatiu.

Gil, per la seva banda, ha destacat que «iniciatives com aquesta son un gran exemple per a la millora de la biodiversitat fàcilment reproduïbles a altres comunitats autònomes i països de la mediterrània». En aquest sentit, ha afegit «en el context de canvi climàtic, en el qual les illes mediterrànies son altament vulnerables, comptar amb àrees humides creades per l’ésser humà suposen zones d’interès per a moltes espècies que complementin la xarxa de zones humides de les Illes Balears».

21 de les 28 depuradores seleccionades per a executar el Pla es troben a Mallorca; quatre d’elles, a Menorca; i les tres restants, a Eivissa.


 

Etiquetes: 
Categories: 

Relacionats

Notícia

Per ara, els experiments realitzats a l’IRTA la Ràpita demostren que els pops de més d‘un quilo capturen crancs de totes les mides disponibles al medi. L’estudi forma part projecte ECESIS, que té l’objectiu conèixer l’ecologia del cranc blau, els impactes en els ecosistemes natius i el control exercit pels depredadors i l’explotació pesquera.

Article

Com sabem que l'estat de la natura a Catalunya no és prou bo? Aquest vídeo posa en valor el paper de la ciència ciutadana en l'obtenció d'informació sobre l'estat de la natura i la necessitat d'elaborar indicadors a partir d'aquesta informació que permetin interpretar-la de manera fonamentada.

Notícia

La Comissió Europea va adoptar aquest 22 de juny diverses propostes capdavanteres que tenen per objectiu restaurar els ecosistemes del continent i recuperar la natura i la biodiversitat, de les terres agrícoles als mars, els boscos i els entorns urbans. A més, la CE també proposa reduir l’ús i els riscos dels plaguicides químics en un 50% el 2030 com a molt tard. Unes propostes fermes per continuar en el camí del Pacte Verd Europeu per millorar la resiliència i la seguretat del subministrament d’aliments a la UE i al món.

Butlletí